“La curiositat és el motor de l’aprenentatge.” — Ken Robinson

Aquesta setmana, a l’aula hem viscut un d’aquells moments en què la curiositat dels infants es converteix en el motor de l’aprenentatge. Tot va començar quan l’Adrià va portar un conte que parlava dels cromanyons. A partir de la lectura compartida, vam poder identificar que el relat feia referència als humans que vivien durant el Paleolític, concretament als Homo neanderthalensis i altres grups humans de la prehistòria.

Però el més interessant va arribar al final del conte. El relat feia referència a un moment en què l’estil de vida dels humans començava a canviar. Això va generar una nova pregunta a l’aula: Si ja no era el Paleolític… quina etapa venia després?

A partir d’aquesta inquietud, vam iniciar un petit procés d’investigació. Per buscar respostes, vam visualitzar un vídeo que ens parlava tant del Paleolític com del Neolític. Aquest recurs ens va ajudar a identificar els grans canvis que es van produir en la manera de viure dels nostres avantpassats.

Entre tots i totes vam descobrir que, durant el Neolític, van aparèixer transformacions molt importants:

• el desenvolupament de l’agricultura,
• l’inici de la ramaderia,
• el pas d’una vida nòmada a una vida sedentària,
• noves invencions com la roda,
• la creació d’objectes de ceràmica.

Per consolidar tot allò que havíem après, vam realitzar una proposta conjunta. L’activitat consistia a analitzar diferents característiques de la vida dels humans prehistòrics i, a través de la conversa, el debat i la presa de decisions compartida, decidir si corresponien al Paleolític o al Neolític.

Aquest moment de diàleg va ser especialment enriquidor, ja que l’alumnat va haver de argumentar les seves idees, escoltar les aportacions dels companys i arribar a acords col·lectius. D’aquesta manera, no només vam ampliar coneixements sobre la prehistòria, sinó que també vam treballar habilitats fonamentals com el pensament crític, la comunicació i la construcció compartida del coneixement.

“La prehistòria no és només el passat de la humanitat, és l’origen del que som.” – André Leroi-Gourhan

Continuem avançant en el nostre viatge pel Paleolític. Després de conèixer millor les principals característiques de la vida de l’Homo habilis i l’Homo erectus, aquesta vegada ens hem centrat en un nou homínid: l’Homo neandertal.

Per apropar-nos a aquest nou aprenentatge, ho hem fet a través de l’escolta d’un àudio, una proposta pensada especialment per treballar la comprensió oral. Mentre escoltaven atentament, els infants havien de posar molta atenció a la informació que s’anava explicant, ja que posteriorment, en parelles, havien de seleccionar aquelles imatges que representaven correctament l’Homo neandertal.

A través de l’àudio, vam descobrir que els Homo neandertals:

• Feien roba amb pells d’animals per protegir-se del fred.
• Fabricaven eines elaborades que utilitzaven per caçar i per al seu dia a dia.
• Vivien en grups familiars, es cuidaven els uns als altres i cooperaven.
• Utilitzaven el foc per escalfar-se, cuinar els aliments, il·luminar-se i protegir-se

Aquesta activitat suposava un petit repte: entendre bé allò que s’explicava, identificar les idees clau i relacionar-les amb les imatges adequades. Un cop feta aquesta primera selecció, vam dur a terme una posada en comú en gran grup. Entre tots i totes vam compartir què havíem entès, vam resoldre dubtes i vam arribar a acords per decidir quines imatges eren les correctes, construint el coneixement de manera col·lectiva.

Finalment, vam escriure els aspectes més importants de l’Homo neandertal, incorporant-los a la nostra xarxa de coneixements, que anem ampliant a mesura que avancem en el projecte. Aquest pas ens ajuda a organitzar la informació, relacionar nous continguts amb els ja apresos i consolidar els aprenentatges.

A través d’aquesta proposta, hem treballat no només el coneixement sobre la prehistòria, sinó també habilitats tan importants com l’escolta activa, el treball en parella, la reflexió conjunta i l’expressió escrita, tot seguint una metodologia vivencial i significativa.

“Comprendre els nostres orígens és essencial per entendre la nostra humanitat.” – Richard Leakey

Aquest matí hem continuat el nostre projecte sobre la prehistòria parlant sobre l’Homo habilis. Ho hem fet mitjançant una conversa a l’aula, que per a nosaltres és molt important perquè ens ajuda a treballar l’expressió oral, l’escolta activa, el respecte del torn de paraula i la capacitat d’arribar a acords.

Entre tots i totes hem recordat que l’Homo habilis va ser anterior a l’Homo erectus, és a dir, que va viure abans dins del Paleolític, tot i que sabem que van coincidir en alguns moments del temps. Gràcies a això hem deduït que hi havia coses que l’Homo habilis encara no sabia fer, com per exemple cuidar el foc.

Després, hem projectat una revista que parlava d’aquest homínid. A partir de la comprensió oral i d’observar bé les imatges, hem descobert informacions molt importants:

• que era nòmada, i es movia constantment d’un lloc a un altre;
• que era carronyaire, i aprofitava animals morts per alimentar-se;
• que sabia fer eines molt bàsiques, com un ganivet de pedra;
• que no sabia caçar, però sí que es podia defensar dels animals llançant pedres;
• i, sobretot, que ja era una mica intel·ligent, i per això se’l considera un dels primers humans capaços de crear eines.

Per acabar la part més lúdica, hem fet una sopa de lletres amb les paraules clau relacionades amb les característiques de l’Homo habilis. Aquesta activitat ens ha ajudat a reforçar la comprensió lectora, l’atenció i la capacitat d’identificar conceptes essencials del projecte.

I com que ens apropem al final del trimestre, hem fet un pas molt important: hem completat una diana d’autoavaluació del projecte “Què ens amaga la terra?”.
Aquest procés ens ha convidat a reflexionar sobre la nostra actitud, l’esforç i tot allò que hem après. No és gens fàcil, perquè hem de ser sincers amb nosaltres mateixos i mirar què hem fet bé i què encara podem millorar. Tot i així, hem entès que autoavaluar-nos és una part clau del nostre aprenentatge i ens ajuda a créixer com a persones.

“La prehistòria no és només l’estudi de pedres i ossos, sinó l’estudi dels primers humans i de com van aprendre a viure.” – André Leroi-Gourhan

Aquest dimecres vam començar la sessió recordant una pregunta que ens havia quedat pendent: els Homo habilis i els Homo erectus eren els únics que havien viscut al Paleolític? A partir d’aquí vam reprendre el nostre projecte sobre la prehistòria.

Primer vam recordar què significa prehistòria i que el Paleolític és una de les seves etapes, la que vol dir “pedra antiga”. També vam repassar que ja sabíem que al Paleolític hi havien viscut els Homo habilis i els Homo erectus. Però durant la conversa ens van aparèixer molts dubtes: alguns de nosaltres pensàvem que eren els únics, altres dèiem que també hi vivien els Homo sapiens i uns quants asseguràvem que també hi havia els Homo neandertals.

Per ajudar-nos a aclarir totes aquestes idees, la Lídia ens va projectar una imatge. De seguida vam veure clar que era un mapa del món. A mesura que l’anàvem observant, vam descobrir que hi sortien els quatre homínids: Homo habilis, Homo erectus, Homo neandertal i Homo sapiens.

El Juan es va fixar en les fletxes del mapa i va dir una frase que ens va fer pensar molt: “Quan es menjaven tots els animals, havien de marxar a un altre lloc.” Això ens va ajudar a entendre que les fletxes representaven els moviments que feien per buscar aliments.

Després vam descobrir que els colors del mapa ens mostraven on havia viscut cada homínid. Gràcies a això ens vam adonar que alguns d’ells havien coincidit en el mateix territori, com els Homo neandertals i els Homo sapiens. Aquesta descoberta ens va despertar encara més preguntes. A continuació, cadascú de nosaltres va pensar i escriure la seva hipòtesi responent: “Quin va ser el primer homínid que va viure al Paleolític?” Després ho vam compartir en rotllana, escoltant-nos i respectant els torns de paraula.

La majoria vam ordenar els homínids així:
Homo habilis → Homo erectus → Homo neandertal → Homo sapiens

Amb la conversa final vam arribar a una conclusió conjunta: no tots van viure al mateix temps, però sí que alguns van coincidir. Els Homo habilis van conviure amb els Homo erectus, i els Homo neandertals amb els Homo sapiens. I, sobretot, vam aprendre que no eren els únics homínids del món, però sí els més coneguts.

Continuarem investigant per conèixer amb més profunditat els altres dos homínids que hem descobert, els Homo neandertals i els Homo sapiens, i així entendre millor com eren i com vivien.

El passat dimecres vam tenir l’oportunitat de viure una experiència d’aprenentatge única: una sortida al bosc per endinsar-se en el dia a dia d’un Homo erectus. Aquesta activitat vivencial va permetre als infants aproximar-se, d’una manera significativa i motivadora.

Avui hem recuperat tot allò que vam viure i hem fet memòria compartida de la sortida. Mitjançant una conversa guiada, hem elaborat entre tots i totes, un llistat de les característiques principals de l’Homo erectus. Hem recordat que vivien en cabanes, sabien cuidar i mantenir el foc, eren recol·lectors i caçadors, construïen eines de pedra, es comunicaven amb sons o gestos i convivien en petites tribus.
A partir d’aquest recull d’idees, cada parella ha escollit una característica, l’ha escrita i n’ha fet un dibuix representatiu. Aquesta proposta ha facilitat la comprensió i ha reforçat l’expressió escrita i visual.

Per reforçar encara més la part més manipulativa del treball, hem elaborat entre tots una maqueta amb plastilina que representa l’hàbitat de l’Homo erectus. Ha estat un moment de gran creativitat i cooperació, competències essencials en aquesta etapa educativa.

A la tarda hem recuperat una pregunta que havíem deixat oberta per investigar a casa: En quina època vivien els Homo habilis?
Gràcies a la feina d’alguns arqueòlegs, hem descobert dues paraules clau: prehistòria i paleolític. A partir d’aquí, ens hem plantejat noves preguntes: Quina relació hi ha entre aquests termes? En quina etapa exacta se situen aquests homínids?

Per aclarir dubtes, hem visualitzat un vídeo breu que ens ha ajudat a entendre que el paleolític és una de les etapes de la prehistòria. Aquesta activitat ha afavorit el desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre i la capacitat d’interpretar informació procedent de diferents suports.

Seguidament, hem treballat la comprensió lectora i la cooperació en grup. Ens hem organitzat en tres equips, i cada grup havia de llegir diverses frases i decidir conjuntament si corresponien o no al paleolític. Ha estat una activitat excel·lent per fomentar l’expressió oral, el respecte pels torns de paraula i la capacitat d’arribar a acords, aspectes fonamentals de les competències socials i cíviques. Tots els grups han treballat amb molta cura i rapidesa, i han sabut identificar les frases “trampa” sense dificultats.

Així doncs, podem dir que avui hem aprofundit amb claredat en com es vivia al paleolític. Ara bé, queda una última pregunta oberta que ens ajudarà a continuar avançant en el nostre projecte: només hi vivien l’Homo habilis i l’Homo erectus?