LES VILES MEDIEVALS

Tornats a les aules, després de visitar la majestuosa vila medieval de Montblanc, les Brúixoles recordem què vam descobrir en aquest indret històric.

Els guies ens van explicar que l’edat mitjana va començar al segle V acabant amb l’Edat Antiga quan va caure l’imperi Romà. I va acabar al segle XVI amb el descobriment d’Amèrica i va començar l’Edat Moderna. La ciutat de Montblanc va aparèixer al segle XI i ja feia 600 anys que havia començat l’edat mitjana.  

Per grups recuperem el plànol de Montblanc i marquem els llocs que vam descobrir: La Muralla, l’església de Sant Miquel i Santa María, el Portal de Sant Jordi, la plaça del mercat, el Call Jueu i, de lluny, les runes del Castell. 

D’entre els monuments, ens centrem en descriure algunes dades importants com el Portal de Sant Jordi i l’església de Sant Miquel com a indrets interessants.

Després d’aquest treball, ja podem enumerar algunes característiques d’una vila medieval com per exemple… 

  • Tenen un castell on hi vivia l’amo de les terres, els seus cavallers i servents. 
  • Hi ha una església que pot ser romànica o gòtica. 
  • Hi ha plaça del mercat on els artesans i pagesos venen les coses que fabriquen o planten. Al costat de la plaça, hi havia els mesuradors de gra del poble per poder comprovar que no els haguessin enredat amb les compres. 
  • Té una muralla amb torres de vigilància i diferents portes llevadisses per entrar o sortir de la vila. 
  • Els artesans estaven organitzats per gremis i vivien i fabricaven al mateix carrer com els picapedrers, ferrers, fusters, etc.

SORTIDA A MONTBLANC

Bon dia famílies!

El passat dimecres dia 31 de gener, la comunitat de mitjans vam fer una sortida a Montblanc, contextualitzada amb el nostre projecte “Errare Humanum Est” per conèixer una mica més sobre la vida a l’Edat Mitjana.

Montblanc és la vila medieval per excel·lència del nostre país i de les més ben conservades, fet que ens va permetre endinsar-nos per les seves muralles, veure i saber una mica més sobre un seguit d’elements imprescindibles en el seu interior i conèixer de més a prop la llegenda de Sant Jordi, una història per tots coneguda.

Un cop a l’interior de les muralles vam poder descobrir el sentit i funcionament dels diferents portals, dels merlets (les dents del castell) i observar a pocs metres de distància les grans diferències entre esglésies romàniques i gòtiques.

PROPERA PARADA, MONTBLANC

«VILA MONTIS ALBI, QUANTA FUIT, IPSA MONUMENTA DOCENT
DCCCL ANNI A VILLA CONDITA».

El darrer dia de gener, segueix la nostra aventura descobrint l’edat mitjana a la població de Montblanc. Molt coneguda per la Llegenda de Sant Jordi, però també alberga un conjunt monumental que explica com es vivia en una vila de l’edat mitjana. 

Montblanc està situada a la comarca de la Conca de Barberà a tocar de la nostra, també rica en Castells Medievals. Quina casualitat, oi?

El grup de les Brúixoles hem volgut saber quin és el millor camí per arribar en aquesta població, quants quilòmetres hi ha i quanta estona tardarem en autobús. 

Per descobrir-ho, hem fet servir l’aplicació Google Maps. Molts de nosaltres la coneixem, però no l’havíem fet servir mai. Així doncs, que ha estat una molt bona oportunitat per aprendre com funciona. 

A la Rotllana, hem estat d’acord que la millor ruta és la que passa per Jorba, La Panadella, Santa Coloma de Queralt, Sarral i finalment arriba a Montblanc. La seva distància són 67,5 Quilòmetres i el temps és de 51 minuts.    

Finalment, posats a mirar mapes, hem estat consultant un plànol de Montblanc per poder familiaritzar-nos amb els diferents edificis històrics que ens anirem trobant.

 

ANOIA, TERRA DE CASTELLS

Dimecres passat a projecte de comunitat, el grup de les Brúixoles vam estar compartint les pròpies descobertes de Torres i Castells de la comarca de l’Anoia. Algunes persones van tenir la sort de poder conèixer in situ el Castell d’Òdena, el Castell de Queralt, el Castell de la Tossa, el Castell de Tous, el Castell de Rubió, el Castell d’Argençola, Castellolí i la Torre de la Manresana. 

A partir de les informacions recollides, a la Rotllana hem enraonat de quines dades sobre l’Edat Mitjana hem après a partir d’aquestes visites i investigacions del nostre entorn proper: 

  • El Castell de Tous té una antiguitat de 1000 anys. 
  • A l’edat mitjana per l’Anoia hi havia la frontera entre comtat de Barcelona i el territori dels Musulmans. 
  • La majoria dels castells tenen esglésies. 
  • La majoria dels castells tenen el nom de les persones que hi van viure. 
  • Els castells servien moltes vegades per protegir-se de les batalles i les guerres. 
  • Alguns dels castells tenen dipòsits d’aigua per guardar-la. 
  • Hem descobert que un castell té la porta alçada. Per entrar-hi has de fer servir una escala que es treu i es posa.  
  • Hi ha castells que son molt grans i d’altres molt petits. Hi ha castells de diferents mides. 
  • Els castells tenen torres amb diferents formes: amb forma cilíndrica, de quatre cares o amb onze cares. 
  • Hi ha castells que la seva funció és fer de frontera entre dos bàndols territoris diferents, com el Castell de Queralt.

Després de la descoberta de l’Edat Mitjana en el nostre entorn, què podem explicar d’aquesta època de la història? 

EL PLÀNOL I LES ESTANCES DEL CASTELL DE CLARAMUNT

Els dies posteriors a la visita del Castell de Claramunt, el grup de les Brúixoles hem estat enraonant sobre les diferents parts d’un castell medieval. Vam recuperar el mapa que apareix a la pàgina web del castell i el vam calcar per a poder situar cadascuna de les seves estances i poder entendre com es vivia en aquella època. 

El recinte emmurallat està format per un pati exterior, d’una església romànica, una capella, la plaça i l’edifici del castell on vivien els senyors de Claramunt i posteriorment el senyor de Cardona. 

Ha estat interessant descobrir els diferents espais dels quals està format aquest edifici. La Sala Gran antigament estava formada per dos pisos amb un sostre de volta de canó. En la seva planta baixa hi havia el celler, la cuina i la fusteria i, a més a més, és on hi tenien els cavalls. En la primera planta hi havia les habitacions dels cavallers i el personal del servei. Aquesta sala estava connectada amb una porta d’arc de mig punt amb un pati interior anomenat el pati d’armes. En aquest espai, el senyor i la cavalleria es preparava per anar a les batalles. Des d’aquest pati, es donava accés a la presó del castell que es troba a sota de la torre nord.

Altrament, en aquella època no hi havia aigua potable, però el castell disposava d’un parell de cisternes que recollien l’aigua de la pluja per abastir el castell. En la segona planta, on s’accedeix per unes escales que es troben en el pati interior, es puja a les estances dels senyors i que també donen accés a la part més important del castell La Torre de l’Homenatge. En aquesta torre, era el lloc on antigament, es jurava fidelitat als senyors i, també, servia com a refugi en el cas que el castell fos atacat.  Sortint de la torre, trobem la terrassa on en aquella època estava formada per diferents estances on habitaven els senyors. 

Conèixer un castell medieval tan proper al nostre entorn, ens ha donat una visió més significativa de com es vivia antigament en aquests indrets. Arrel d’aquesta visita, ens han sorgit noves preguntes que ens calen investigar: Quan temps fa que es va viure l’edat mitjana, si som al 2023? Què va passar el 1306?

SORTIDA AL CASTELL DE LA POBLA DE CLARAMUNT

El passat dimecres 15 de novembre, la comunitat de mitjans vam fer una sortida de tot el dia al castell de la Pobla de Claramunt. Després de saber que el nom del nostre projecte era “ERRARE HUMANUM EST”, volíem saber més coses sobre aquestes paraules misterioses. Una vegada que ens va deixar el bus, vam iniciar la pujada cap al castell. Poc a poc vam anar arribant, però ens vam adonar que hi havia una bona pujada!!!

A l’arribar al castell, vam esmorzar per recuperar energia i ens vam dividir en tres grups. Vam poder observar la fortificació per dins i per fora i tot el seu entorn. L’Aleix, el guia que ens acompanyava, va fer-nos una explicació de la família Claramunt durant l’època de l’Edat Mitjana i la funció que tenia cada espai del castell. També vam dibuixar algunes parts i vam poder jugar durant una estona com si fòssim els nostres avantpassats.

Per finalitzar, la tornada cap a l’escola va ser molt divertida, ja que vam tornar en tren i va ser tota una experiència.

Ens ho vam passar molt bé gaudint del nostre patrimoni, la nostra història i de tot l’entorn que l’envolta. Tenim moltes ganes de continuar investigant sobre el nostre projecte de comunitat de mitjans.

FINS LA PROPERA.

ENDAVANT!!!

DESCOBRIM EL NOM DEL PROJECTE DE COMUNITAT

El passat dimecres, la comunitat de mitjans vam descobrir el nom del projecte. En arribar a l’escola, ens vam trobar un baúl tancat amb unes instruccions que ens portaran a obrir el que amaga aquesta caixa de fusta antiga. 

Cada grup, amb un mapa de l’escola, ha de buscar els objectes amagats que ens portaran a descobrir la paraula que indica on es troba la clau del baúl. 

Un cop descoberta la paraula ARBRE, totes les persones de la comunitat ens posem a buscar la clau pels arbres del pati i finalment la trobem. 

Al obrir el cofre, trobem un trencaclosques que amaga el nom del projecte. Per grups, el muntem i descobrim les paraules “ERRARE HUMANUM EST”. Què voldran dir aquestes paraules? Quina llengua és aquesta? Quin missatge ens vol donar? 

Pergimus ad inquirendum!

SOM LES BÚIXOLES

 

Sóc rodona i t’ensenyo el camí 

per arribar al teu destí.

 

Endinsats en el curs, la Comunitat de Mitjans ha iniciat el seu Projecte de Comunitat. Per començar, ens hem trobat a les portes d’entrada a l’escola i hem fet un joc per formar els grups amb els qui treballarem amb nenes i nens de la classe dels Rovellons, les Alícies i les Tanits. 

Un cop formats els grups, hem hagut de resoldre l’endevinalla que encapçala aquesta entrada al Blog i hem descobert que som el grup de les Brúixoles.

L’aula de les Alícies serà on investigarem el grup de les Brúixoles. Ens hem trobat a la rotllana i hem començat a enraonar sobre què és una brúixola i per a què serveix: 

  • és una cosa petita que la pots portar que indica el nord, el sud, l’oest i l’est. 
  • t’indica on vols anar.
  • és una cosa que et porta on vulguis.
  • hi ha una aplicació que està al mòbils i tu poses on vols anar i et porta. 
  • el GPS et porta als llocs. 
  • crec quan estàs a prop del sud o de l’oest la brúixola es posa a donar voltes. 
  • la brúixola indica cap a on estàs anant.
  • què és el nord i el sud? 
  • és la terra.
  • al sud és on fa més fred, o al revés?
  • al nord fa més fred i al sud més calor.

Després de posar en comú què creiem què és aquest objecte, el representem amb una il·lustració. Cadascú dibuixa com creu que és una brúixola. 

NOU PROJECTE DE COMUNITAT

El passat dimecres 25 d’octubre els Mitjans vam començar el projecte de comunitat d’enguany trobant-nos tots i totes al pati de l’escola. En els projectes de comunitat, Rovellons, Alícies i Tanits ens barregem per formar cinc nous grups que treballarem i investigarem per camins diferents al voltant d’un mateix repte.

I, com farem els grups? Una rovellona ens explica que a Petits van a una sala i que allà ho descobreixen, però les Alícies i les Tanits responen que a Mitjans acostumem a fer un joc per esbrinar-ho. I clar, això de jugar ens entusiasma! Abans de buscar res pel pati, un mitjà ens avisa que als vidres hi ha una cosa penjada que abans no hi era. “És com un dibuix!”, “Sembla un logo…”, “Jo diria que és un escut!”… Els i les mestres no en saben res, o això ens diuen, així que caldrà tenir els ulls ben oberts i descobrir si realment aquells dibuixos penjats tenen alguna cosa a veure o no.

Sortim junts a fer una bona recerca per tot el pati de l’escola; busquem a la pista i al pati de petits, al bosquet i al sorral, per sobre i per sota dels bancs, de porteries, inclús entre els llibres de la biblioteca de pati!… De mica en mica anem trobant els nostres noms i, no us ho creureu, però… a l’altra banda del nostre nom apareixien els dibuixos-logos-escuts que havíem vist als vidres. Decidim col·locar els nostres noms al costat del dibuix corresponent i així es van confegint els cinc grups per aquest curs.

Després ens hem posat per grups i hem rebut una carta que no hem dubtat a obrir ben de pressa. A l’interior hi havia una endevinalla escrita sobre un pergamí. Cada grup ha intentat trobar la resposta, però no tots i totes hem estat capaços. Un segon sobre amb unes lletres ens han donat pistes, eren les lletres que ben col·locades ens dirien el nom del nostre grup!

Comença així una nova aventura pels i les mitjanes! Ara cada grup haurà de continuar pensant i buscant respostes… Audere est facere!