Aquí teniu alguns escrits dels infants del nostre grup sobre l’estada a l’EDA Canigó.
En aquests tres dies hem anat a cinc llocs. El dia 1 (15/5/2024) vam anar a 2 llocs que eren: un refugi allà a pocs minuts de Sant Martí del Canigó i també és el lloc on vam dinar tots junts a la taula i als bancs. El segon lloc era el monestir de Sant Martí del Canigó al que no vam entrar però si que vam posar fades en el camí que vam seguir per arribar al primer lloc. Després vam poder veure de lluny el monestir, mentre plovia, des del mirador en el que estavem allà.
El dia 2 (16/5/2024) vam anar a 2 llocs més. El primer que vam fer va ser anar al bosc del bastard que és molt bonic. Vam arreglar entre les tres classes un camí molt llarg, o sigui que vam treure moltes plantes del mig del camí i moltes eren molt grans. Ens van donar unes eines per fer-ho millor i treure les plantes més ràpid. També vam construir una vassa perquè els animals poguessin beure aigua i, els vam fer un cau perquè a la nit poguessin dormir i descansar.
Després caminant vam arribar al monestir de Sant Miquel de Cuixà. Vam dinar a l’esplanada de sota abans d’entrar i veure’l per dins.
Quan vam entrar vam anar a una mena d’exposició on hi havien maquetes del propi monestir. Seguidament vam anar a l’església on ens van explicar per exemple que la pintura tenia més de 1.000 anys, com era abans, quines històries i èpoques va viure aquella església, com es va construir, de quins materials estan fetes les parets i que l’altar que hi ha té més de 2.000 anys d’història. Aquest altar el van robar i el van posar com si fos la part de sota d’un balcó. Però ja el van tornar a lloc. A més allà hi han posades les firmes de l’Abat Oliba (que era com una espècie de capellà molt important perquè era el cap dels mossens), del seu germà Bernat (que també era una persona molt important), de Guifré el Pilós també molt conegut i de molts comtes i comtesses que tenien moltes terres i que també tenien molt poder. I l’últim que vam fer aquell dia va ser reconstruir el claustre. És com una placeta que l’envolten unes columnes de pedra molt grosses i també molt gruixudes que tenen com un arc a sobre, també de pedra. Aquelles columnes d’allà havien caigut en una época no tant bonica. El vam reconstruir perquè estava tot trencat de tantes coses que han passat al llarg del temps. I vam reconstruir-lo amb el nostre propi cos, fent de columnes.
El tercer i últim dia vam fer la descoberta de Prada en la que vam començar a fer tot un itinerari que passava per tot el poble. Podiem de preguntar a la gent del carrer. Seguiem l’itinerari que estava marcat per arribar als punts de referencia i respondre totes les preguntes, per després tornar a l’església. O sigui a la plaça d’on haviem sortit a corregir totes les nostres preguntes i respostes. Vam anar en molts moments sols i en altres moments acompanyats dels mestres. Que en alguns d’aquests moments ens ajudavan amb el que podien. I a dins de l’església vam escoltar una cançó tocada per Pau Casals que es diu el Cant dels Ocells que és molt bonica. Que es diu com l’escola de música que hi ha allà al poble de Prada.
Jo crec que el nostre projecte de teixint camins té a veure amb l’EDA Canigó perquè són tots els camins que hem recorregut junts amb força, trepitjant el patrimoni dels camins de la muntanya. Luna Zamora
Entre els dies 15 i 17 de maig vam anar a l’EDA Canigó. Vam fer una sortida per dia, i aquestes sortides van ser les següents.
El primer dia vam anar a Sant Martí de Canigó, alla vam fer varies activitats, per exemple, vam posar fades que estaven pintades amb uns troncs pel camí. Una altre activitat que vam fer a Sant Martí del Canigó va ser veure 2 panoràmiques. Vam dinar amb pluja sota la porxada a prop del monestir.
El segon dia vam anar al Bosc del bastard, més específicament un camí que era de l’Universitat Catalana d’Estiu i vam arreglar uns camins que estaven molt tapats. Amb els troncs que vam tallar, vam fer uns refugis pels animals i també vam fer unes basses perquè els animals puguin beure aigua. Aquell dia vam dinar a un camp molt gran on al mig hi havia una foguera apagada. Aquell dia no va ploure. Després de dinar vam anar al monestir, i a dins de l’església hi havia un altar que tenia la firma de l’Abat Oliba. Després, a fora de l’església, hi havia un claustre que li faltaven moltes estructures. Llavors, amb tots els nens i nenes de la comunitat vam fer com una “reconstrucció” del claustre, entre tots vam fer aquesta forma:
I les persones que feien les portes feien aquesta forma:
Despres d’això vam tornar a l’alberg, vam sopar i vam fer la disco perque era l’últim dia.
Al dia següent, l’últim dia, vam fer l’última activitat de l’EDA Canigó. Aquesta activitat era d’una gimcana per el poble de Canigó en el que teniem que anar per diferents llocs d’interès de Canigó. Ens vam repartir en els mateixos grups de quan vam anar a Penelles. Abans de sortir vam marcar al mapa els punt on teniem que anar, tambe ens vam marcar amb boli un perímetre en el que no podiam sortir i en el que estaven tots els punts. Un dels punts que més em van agradar va ser el de l’església per dins, alla ens posaven un audio d’una cançó que va tocar Pau Casal, la cançó es deia “El cant dels ocells”.
Després vam tornar a l’alberg, vam dinar i vam pujar a l’autocar per tornar a Vilanova del Camí. Joel Suárez
SANT MARTÍ DE CANIGÓ
El 15 de maig vam anar d’EDA a Canigó. Vam arribar. Després vam anar a deixar les motxilles, al lavabo i menjar. Després ens van ensenyar un mapa i vam fer els grups. Nosaltres, les Matildes ens va tocar amb un noi que es deia Felip. Vam pujar a Sant Martí de Canigó. Va caure molta pluja. Diuen que a Sant Martí de Canigó hi ha fades, marmotes etc. El Felip va fer una foto a una muntanya. Diu que en aquesta muntanya hi ha una marmota de pedra. El Felip ens va portar unes fustes que tenien fades pintades i un trosset del poema de Jacint Verdaguer, Canigó. Després vam dinar a un refugi sota la pluja. Finalment vam baixar de la muntanya i ens va agafar un autocar, per anar a l’Alberg Pau Casals.
SANT MIQUEL DE CUIXÀ
El 16 de maig vam anar al bosc del Bastard, vam arreglar el camí que hi havia perquè les persones passin bé i els animals trobin un amagatall on es puguin refugiar d’altres animals. Vam utilitzar eines com unes tisores de podar expertes per tallar branques, plantes etc. També una serra per tallar els troncs més grans. Un rasclet per les fulles que estàven al mig del camí. Cada classe tenia la seva part de treball, les Matildes a l’entrada del bosc i una mica més amunt hi teníem els Petits Prínceps, i els Tintins més amunt. Em vaig sentir molt bé netejant un bosc, era la segona vegada que ho feia. Després vam anar a dinar a un camp a sota el monestir. Va ploure i vam entrar a l’església de Sant Miquel de Cuixà. Ens van explicar molta història com per exemple la de l’altar que hi havia, desaparegut per un temps. Un senyor mentre estava passejant i el va veure a la part de sota d’un balcó, era l’altar fent de terra. Havia estat desaparegut molt temps . També hi havien unes firmes a l’altar que eren de l’Abat Oliba, aquest va ser un abat benedictí que va decidir construir el monestir de Montserrat i molts més.
PRADES
El divendres 17 de maig vam anar a Prada o Prades. Vam descobrir el poble amb grups i vam fer una gimcana com la de Penelles. Allà vam saber la relació que hi ha entre Pompeu Fabra i Prada. A Pompeu li encantava el català, però Franco el perseguia, ja que només volia que es parlés castellà a Espanya. Així que Pompeu va anar a Prada per refugiar-se. A més a més, ens van explicar que hI ha moltes altres persones que es van exiliar com Pau Casals, Pompeu Fabra i Jacint Verdaguer. Pau Casals va ser un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català. Vaig descobrir que la paraula “Exiliar” es com anar-se’n del teu país perquè ets perseguit.
LA RELACIÓ DEL P.C I L’EDA
L’EDA Canigó té molta relació amb el projecte Teixint Camins perquè com que el 16 de maig vam anar a netejar el bosc del Bastard, en aquell moment vam teixir camins. També perquè vam caminar molt per exemple a Sant Martí del Canigó, que vam fer una pujada molt llarga. En aquell moment també vam teixir camins.
Ranya ElAmrani
Seguidament teniu alguns textos escrits pels infants sobre l’activitat proposada pel Pla Català de l’Esport.
Per començar avui dimarts 12 de març, hem caminat fins al poliesportiu de Vilanova.
Quan hem arribat dos nois i una noia ens a explicat el que faríem, nosaltres hem començat per la cursa d’orientació. El primer que hem fet es explicar una mica com funciona, després ens han posat amb parelles i quan començaven posaven un cronòmetre. El circuit era com una U, a mi ma tocat amb l’Adrián nosaltres hem iniciat corrent però després jo m’he cansat. Quan hem arribat el temps es de 6 minuts amb 10 segons. També després ens hem preguntat quan fa un km per nosaltres i hem tornat a donar la volta. Hem esmorzat una mica ràpid i hem anat al la següent activitat que es el “pichi”. Llavors ens hem dividit entre dos grups en el grup que anava jo erem 12 i al altre 11. Primer hem jugat amb una pala i després amb la pilota xuntado-la, el meu equip el primer modo de joc l’hem guanyat però després hem perdut. Quan estaven esperant als altres grups, ens hem posat a jugar al parc. Per l’última activitat la noia ens ha preguntat si coneixem alguns jocs tradicionals. A continuació ens ha explicat el joc de posa-nos una cua als pantalons i anant traient-les. Jo en la primera partida he tingut a la mà 3 cues, a la segona partida he tingut 4, els més propers han sigut l’Erik i la Paula Montoro, amb 3 cues. Llavors la noia les ha agafat i ens ha explicat un altre joc de grups. Era una barreja del mocador i el primer joc tradicional. Ens posaven un numero i la noia anava dient els números, la persona que tenia el numero tenia que sortir estant amb l’altre persona intentant treure-li la cua. L’últim joc ha sigut l’stop que només hem jugat 2 o 3 minuts. Després hem dinat tota la comunitat junta a la zona de barbacoes, i ens han deixant jugar una estona. Una de les anècdotes es que m’he embrotat molt les sabates de fang.
A mi m’agradat molt i ha estat divertit, jo la relaciono amb el projecte d’aula i de comunitat perquè a la cursa d’orientació quan hem fet el km m’ha relacionat molt amb el projecte de comunitat , perquè hem conviscut amb la natura, hem après amb els camins i més. ALÍCIA
Primer al matí hem fet la cursa d’orientació amb el Carlos i l’Aina, a mi m’ha tocat amb la Paula Montoro.Hi havien 6 fites, era bastant cansat. No sé la posició ni el temps que hem fet perquè encara no ens ho han dit. La següent activitat ha sigut “pichi” amb raquetes amb el Lluc, el meu equip ha guanyat amb les raquetes.Però desprès hem jugat al “pichi fútbol” i el meu equip ha perdut per avantatge de morts. He fet 3 home runs super ben fets.
L’última activitat ha sigut la dels jocs tradicionals, hem jugat al joc de treure’s les cues que en aquest cas eren petos, qui tenia més petos guanyava. Llavors després hem jugat al mateix però juntant’lo amb el mocador.
Desprès hem dinat i hem jugat amb l’Hugo, l’Adrián, el Dani i el martí a ampliar un toll d’aigua i a tirar boles de fang.
Per mi la relació que té la sortida amb el projecte d’aula “Aires De Bosc” és el motiu de sortir al aire lliure i de fer esport i conscienciar-nos per sortir més. A mi m’ha agradat molt, de fet ha sigut una de les millors sortides que hem fet. PAU RUZAFA
Avui 12/3/2024 hem anat al parc fluvial amb tota la comunitat de grans.
Hem fet 3 jocs,els jocs que hem fet son el pitxi,jocs tradicionals i una cursa d’orientació. Ens hem repartit les classes als jocs i quan acabàvem esperàvem a les altres classes. A la cursa d’orientació hi havia un noi que es diu Carlos, que ens ha dit per on teniem que passar i on teniem que anar. Hi havien 6 fites i el recorregut ha sigut de pont a pont.Quan estavem fent la cursa d’orientació la última fita no hi era i no l’hem pogut posar al paper.Fent la cursa d’orientació hem anat teixint camins perquè hem anat per varies zones. Després hem fet els jocs tradicionals que són jocs de tot tipus.Hem jugat al atrapa cues i al atrapa cues amb equips. Al pitxi hi havia un altre noi que es diu Lluc i ens a explicat quins eren els límits d’on passar. Al pitxi l’hem fet de 2 maneres que són amb una raqueta i l’altre xutant la pilota.L’hem fet de 2 maneres perquè amb la raqueta costava una mica i ho hem canviat per xutar-ho.Hem fet 2 equips al pitxi i un equip ha fet un punt amb la raqueta i al segon equip ha fet un altre punt quan estavem fent l’altre manera. Després hem anat a dinar i hem tingut temps lliure per jugar una estona.Tot això està relacionat amb aires de bosc perquè hem anat teixint camins per les activitats que hem anat fent.
Per acabar ens ho hem passat molt bé i hem fet una mica de treball en grup. LEIRE
Aquest dimarts, a projectes de comunitat, hem estat explorant la web de Vilanova del Camí amb la intenció de trobar-hi informació interessant que ens pugui servir per anar pensant en el repte del curs: Organitzar la sortida d’escola.
Per parelles, després d’examinar tota la informació, ens hem animat a pensar i escriure bones preguntes sobre el municipi. Després ens les hem intercanviat per jugar a trobar la resposta remenant altre cop, obrint pestanyes, llegint apartats… Hem parat especial atenció al fet de construir bones preguntes, amb sentit, ben formulades, que nosaltres mateixos puguem contestar. No és pas una feina fàcil! Hem observat com cal ser precisos, si volem que ens contestin una o altre cosa, per molt que tinguin a veure. Ens hem anat familiaritzant amb nou vocabulari i hem observat una vegada més la importància d ela comprensió quan llegim.
Per cert, sabíeu de quin estil és Can Muscons i quin ús se’n feia abans de ser un Espai Jove? O com es diuen tots els barris de Vilanova? O quina és la franja d’edat amb més població del nostre municipi?
Potser aquestes i d’altres curiositats podrem explicar-les a la sortida de finals de curs!
Aquesta setmana ens hem centrat en aprofundir en aspectes del nom del nostre grup: Ruta de la seda.
Ja fa uns dies vàrem parlar del què va representar la ruta de la seda i la importància històrica que va suposar, l’inici de les rutes comercials internacionals. Ho vam situar en mapes i vam buscar els principals indrets d’interès. Un contrapunt perquè occident i orient es donessin a conèixer i s’alimentessin mútuament de productes, artesania i molt més enllà: cultures, tradicions, llengües, religions, idees, pensaments i un llarg etc.
Ara ha estat el moment de parlar de la figura de Marco Polo, com a un dels primers Europeus que van viatjar a Orient i de tornada ens va poder regalar totes les seves descobertes, algunes relatades en el Llibre de les meravelles. Llegint sobre la seva persona, ha aparegut la pregunta: de quin segle era aquest personatge? I aquí hem estat deduint que, si ve havíem vist l’any que va sortir de Venècia, ens faltava informació de la seva data de naixament i mort, per saber si havia viscut a cavall d’un o dos segles. La informació ha estat fàcil de trobar, però llavors ens hem meravellat recordant com funciona l’escriptura dels segles i la importància, encara ara, dels nombres romans. Una excusa més per treballar-los. Hem pogut establir les correspondències més fàcils i tenim per deures buscar i jugar a confegir els nombres més grans.
A banda ens estem meravellant amb el procés de confecció de la seda, material preuat primerament només conegut i elaborat a l’Orient. Tots, en un moment o altre, hem tingut a les nostres mans cucs de seda i ens sona que del capoll se’n fa la seda. Però com exactament? Hem llegit la informació, hem observat imatges i ara n’estem fent les nostres personals explicacions del procés.
Dimarts passat vàrem fer una sortida de comunitat als Esgavellats i als dipòsits de Vilanova del Camí.
Aquesta escapada ens va servir per conèixer i explorar nous camins i corriols de Vilanova del Camí. Vam tornar a parlar dels punts de referència, fent una anàlisi a les aules abans de sortir, mirant l’itinerari que presentàvem enregistrat al wikiloc.
Seguidament teniu les impressions i composicions de fotografies que han fet alguns infants. Han volgut m arcar les paraules més tècniques que hem treballat més específicament a classe.
El dia 23 de Gener vam anar als Esgavellats tota la comunitat de grans. A l’anar i al tornar el temps en moviment que vam fer és una hora i 57 minuts i el temps que vam estar en tot el dia és 6 hores i 44 minuts. El desnivell positiu es 305m i el desnivell negatiu tambe son 305m. El tipus de ruta es circular que significa surts i tornes d’un mateix punt. Vam passar per les escales de colors. També vam pasar per aquella casa que te gats i gallines. Vam passar per Can Tito i vam seguir recte cap amunt. Vam parar a esmorzar a un lloc que era com un petit descampat. Em vaig asseure a esmorzar amb l’Erika i algunes de 6E. Quan vam acabar d’esmorzar vam veure una indicació que deia cap a on tenim que passar per anar als Esgavellats. Quan vam arribar als Esgavellats vam dinar i quan vam acabar vam jugar i jo em vaig pintar la cara sencera de carbó. Em va pintar la cara l’Erika, la Mia i la Leire de la classe. Al tornar vam anar per un altre camí. Em va agradar molt fer aquesta sortida. M’ho vaig passar molt bé. Aquesta ha sigut l’explicació de tot el recorregut que vam fer. CARLA
El dia 23 de Gener vam fer una sortida tota la comunitat de grans, als Esgavellats. Les escales de colors són per mi un punt de referència, també hi ha un altre punt de referència que és Can Riba, que és on viu l’avi del Martí. Vam arribar fins als Dipósits, que és un altre punt de referència. Jo em vaig fixar en una pedra que semblava la pedra on surt el Rey León. I per mi també és un punt de referència d’aquell lloc. A l’anada vam tenir 305m de desnivell positiu, i la tornada 305m desnivell negatiu. El recorregut per mi va ser fàcil, menys quan vam passar per les coves, i les baixades perquè relliscaven una mica. Els camins estaven en molt bon estat, es podia caminar molt bé. El temps en moviment va ser 1 hora 57, amb les parades 6 hores 44 minuts. Vam estar a 223m d’altitud mínima, i 426M d’altitud máxima. En aquesta sortida ens ho vam passar molt bé tots i totes, i vam descobrir moltes coses. Una anécdota que vaig viure és que, la Iris estava fent un ball amb les mans, i es va estampar amb una farola. M’ho vaig passar molt bé, i vam riure molt. NAYARA
El dimarts 23/1/24 vam fer una sortida als Esgavellats i els Dipòsits. Primer vam sortir cap al Parc Fluvial, al cap d’una estona vam creuar el riu i vam arribar a la zona esportiva de Can Titó. Vam passar pel costat de Can Riba. Vam caminar una estona fins arribar a ple bosc, per uns corriols i/o camins que feien arribar als Esgavellats. Però en un tros d’aquells corriols vam parar a esmorzar. Després vam creuar els Esgavellats, vam passar pel mig del bosc i vam arribar al Dipòsits. Vam dinar i vam jugar. L’itinerari tenia la de distància va ser de 12,91 km. L’altitud màxima va ser de 426m i la mínima va ser de 223m. Llavors el temps que vam estar en moviment va ser de 1:57 min i el temps en total va de 6:44 min. Una anècdota és que hi havia un tobogan i jo i la Iris ens vam tirar. PAU RUZAFA
El dia 24 de Gener vam anar als Esgavellats i als dipòsits. Va ser molt cansat perquè a la meitat de la sortida hi havia moltes pujades.Vam estar temps caminant, una hora i 57 minuts i 6 hores i 44 minuts entre tota la ruta.També vam passar per corriols que són com uns llocs estrets.I també hi havia per aquests llocs bastantes pedres. El desnivell positiu el vam tindre més a d’anada i el negatiu a la tornada. Jo a la tornada vaig veure ciment al terra, no era terra de bosc,era ciment i crec que algú l’havia trepitjat, era a la baixada de pista. Finalment l’altitud màxima on vam estar va ser de 426m, més o menys a la zona dels dipòsits. HUGO
Aquestes darreres setmanes de l’any, hem estat acabant els itineraris personals de casa a l’escola. Hem volgut donar-los aires personalitzats i artístics, acompanyant-los de dibuixos més realistes, descripcions, paraules… Ens ha agradat treballar de manera ben tècnica, sent precisos dibuixant i traçant rectes, corbes, cercles… utilitzant regle i compàs per representar carrers, places, rotondes, etc. La proporció ens ha jugat males passades i hem hagut de ser ingeniosos per corregir i millorar les nostres produccions, no és pas fàcil la feina dels arquitectes! Els fulls o full els hem anat col.locant, d’un o altre costat, segons la nostra visió i representació mental, tot un exercici i esforç manual i mental que ens ha ocupat bona part del trimestre.
Els itineraris els hem anat combinant també amb el visionat i les converses del primer capítol de La Travessa i la web del Museu dels camins. Tot possibles idees i inspiracions per anar trobant com preparar una sortida d’escola de finals de curs.
Avui al matí ens han dit que hi havia un museu de camins. A través d’una pàgina web MUSEU DE CAMINS hem hagut d’investigar en què consistia un Museu de Camins. De seguida hem vist que no era un museu tancat, sinó que és a l’aire lliure. Hem vist on està ubicat, els voluntaris, els avis que transmetien els seus coneixements als més joves, gimcanes i jocs de pistes pels pobles, etc… Ho hem compartit en una interessant i motivadora conversa.
Hem trobat el lligam de tot plegat amb el Projecte de Comunitat en les idees que en podíem extreure de cara a la organització de la Sortida Final d’Escola que volem organitzar.
A més, hem trobat una frase de la Núria Garcia Quera que deia així:
Entre tots hem procurat entendre el significat d’aquesta frase i valorar la importància de la conservació dels camins. Tancant els ulls hem imaginat la imatge on ens portava aquesta frase i a partir d’aquesta imatge hem fet una creació artística que plasmés el que a cadascú li suggeria.
Darrerament en el projecte de comunitat s’interrelacionen moltes idees i aquesta setmana hem tingut la necessitat de posar ordre al nostre cap. Així que ens hem disposat primerament a recollir tot allò que estem treballant, en format llista a La pissarra, per després provar d’endreçar totes les idees en formes i estructures més personals.
Posar ordre ens ajuda a integrar i connectar conceptes, a apreciar la interrelació i riquesa que es dona en el treball globalitzat dels projectes i sobretot a no perdre el nord i treballar per aconseguir l’objectiu que ens proposem. Podem utilitzar els colors per agrupar idees semblants, construir apartats, utilitzar fletxes que connecten… tot per explicar el què entén la nostra ment i com ho organitza. Aquests mapes personals mai són iguals, ja que responen a maneres de pensar i endreçar la informació. Quan ens els expliquem ens regalem estratègies diverses que si ens agraden ja les adoptarem per a futures feines nostres, engrandint els nostres recursos, aprenent a teixir encara més els processos i coneixements personals. Aprenem amb i dels altres, quan ens expliquem i compartim. Classificar, organitzar, analitzar, planificar… processos bàsics per engrandir-nos al llarg del projecte i fer més evident la importància del pensar com a eix principal de la persona.
Aquesta ha estat una setmana d’ordre i entesa de funcionament del nostre grup de treball.
Per un costat hem acabat de parlar de les pel.lícules que aquests primers dies de curs hem visionat i que estan relacionades amb el projecte de comunitat, “La volta el món en 80 dies” i “Camino a la escuela“. Hem vist en comú la idea del camí i la importància d’aconseguir l’objectiu d’arribada. Pel mig tots els aspectes d’actitud relacionats: l’esforç, la perseverança, el compromís, la il.lusió, la superació personal… També hem compartit l’objectiu-repte que enguany ens ocuparà les sessions de projecte de comunitat: Organitzar la sortida d’escola de finals de curs. Tots hem estat molt emocionats i ens hem sentit importants d’entomar aquesta responsabilitat!
Amb els chromebooks, a nivell individual, hem estat fent recerca dels diversos noms dels grups que Teixim camins: GR11 Sender dels Pirineus, GR83 Camí del Nord, Route 66, Los caminos de Santiago i el nostre, Ruta de la seda. Ens hem fixat principalment per on discorren tots aquests camins (situació geogràfica), de quants quilòmetres estem parlant i què té d’especial cada recorregut. Ha sigut una primera presa de contacte amb el gran volum d’informació que podem trobar per la xarxa.
Per acabar la sessió, hem iniciat el treball de representar el nostre camí més habitual: de casa a l’escola. Primerament, a la llibreta, hem fet un llistat dels Punts de referència fixes que ens serveixen d’orientació, evidentment diversos en cada recorregut i persona. Seguidament hem redactat aquests punts en format d’explicació narrativa de la nostra ruta. Després, amb tota aquesta informació a l’avast, hem començat a fer l’esbós del nostre itinerari, provant d’orientar-nos, situar-nos, pensant en com col.locaríem el full o fulls que utilitzaríem. És una tasca lenta, precisa que requereix de molta concentració i organització personal. Som en camí d’anar-la perfeccionant en algunes estones de cada sessió.
