COMENCEM A FER PSICOMOTRICITAT I MÚSICA

Aquesta setmana ens hem conegut tots els Patufets i Patufetes i ja hem començat a venir tots els matins i les tardes.

El dimecres vam fer psicomotricitat a la pista i vam intentar fer trens tot seguint les línies de colors del terra, també vam fer curses corrents, al peu coix… ens vam cansar molt però vam passar una bona estona.

El divendres vam començar a fer música, a l’aula d’arts escèniques, i vam ballar, cantar i escoltar cançons.

Podeu veure moltes més fotografies a la carpeta de fotos del DRIVE.

ELS PRIMERS DIES D’ESCOLA

Ja hem passat una setmana sencera a l’escola i durant aquests dies hem viscut moltes experiències i emocions; hem rigut, hem plorat, hem pintat amb guixos, hem jugat a la caseta, amb els cotxes, els animals, les construccions… i ens hem rentat les mans cantant “un,dos i tres les mans netes”.

Hem conegut a les nostres mestres, la Maripi i la Mireia i a la meitat dels nostres companys i companyes d’aventures. La propera setmana ja coneixerem a la resta de Patufets i Patufetes.

Ens estem adaptant molt bé a l’escola i segur que plegats passarem grans moments.

A la carpeta de fotos del DRIVE podeu trobar moltíssimes més fotografies d’aquesta setmana.

VEIG, VEIG…QUÈ HI VEUS A DALT DEL SOSTRE?

Anem perfilant quin repte volem aconseguir en aquest projecte i els infants es decanten per la idea que ja van dir un dia de fer una escultura al sostre de l’escola. Per tant el nostre projecte té com a títol “Veig, veig…què hi veus a dalt del sostre?”

Com que l’escultura la volen posar al sostre de l’escola diuen que ha de representar coses molt nostres , perquè quan la gent passi pel carrer reconeguin ràpidament el centre. Mentre anem conversant sorgeixen les següents idees:

  • Podem posar els tres ninos que surten en el logo del Marta Mata. Podem mirar les nostres samarretes de psico per veure com són.
  • També podem posar els personatges de totes les classes.
  • Podem posar el Patufet, el Pinotxo i el Tabaluga que són els noms de les nostres classes.
  • Podem fer una escultura de nens i nenes amb el fulard de l’escola.

Mentre anem pensant aquestes idees un Pinotxo pregunta com posarem l’escultura al sostre i com s’hi puja. Els altres comencen a donar idees com que podem agafar l’ascensor, per les escales… però cap de nosaltres sap com anar al sostre de l’escola!!! Tenim un dubte que hem de resoldre.

VEIG, VEIG… QUÈ HI VEUS?

Un cop tenim l’obra d’art ben seca, la pengem en el suro del passadís i ens la mirem molt detingudament.

Després d’observar-la molt minuciosament, cada nen i cada nena expressa què li sembla i què hi veu. Al començament només diuen mans i pintura negra, però de mica en mica comencen a veure coses més interessants com: núvols, l’arc de Sant Martí, granotes, ous, sabates, petjades d’animals…

Cada infant escriu en un paper què hi veu en l’obra i ho enganxem en el paper d’embalar.

PER QUÈ L’EXTINTOR APAGA EL FOC?

La Noa Martínez va fer un experiment a casa amb la seva mare i el seu pare per poder entendre perquè l’extintor apaga el foc i ens el va explicar a tots i a totes.

Per tal d’entendre millor l’experiment hem decidit fer-lo a la classe.

Hem agafat una espelma, l’hem encès i li hem posat un got per sobre tapant l’accés de l’oxígen. Hem observat que passava i hem vist com l’espelma al cap d’una estona de no tenir oxígen s’apagava. Aquest experiment l’hem provat amb gots de diferent mida, observant d’aquesta manera que quan el got era més gran, la flama disposava de més oxígen i per tant trigava més en apagar-se.

Després de fer l’experiment els i les Tabalugues han hagut d’explicar en un full per què l’extintor apaga el foc. Hi ha infants que se n’han ensortit molt bé sols i d’altres que han necessitat una mica més d’ajuda.

CONSTRUÏM L’EXTINTOR

Amb el material que portem de casa i algun material que hem trobat per l’escola construïm l’extintor per la pizzeria.

Comencem enganxant papers de diari amb cola blanca i després li fem una capa de paper de cuina blanc per poder-lo pintar de color vermell un cop estigui ben sec.

Mentre esperem que s’assequi anem escrivint les instruccions de com s’utilitza per poder-les enganxar un cop pintat.

Un cop tenim les instruccions ben enganxades li posem la maneta, el tub i l’anella i ja tenim l’extintor enllestit!!!

EXPERIMENTEM COM FEIA L’ANTONI TÀPIES

A l’Antoni Tàpies li agradava molt experimentar amb diferents estris i materials a l’hora de fer les seves obres.

Aquesta tarda hem experimentat amb diversos materials i utensilis i hem creat una obra d’art col.lectiva molt interessant.

Ens ho hem passat d’allò més bé i hem gaudit moltíssim experimentant amb la pintura.

VOLEM CREAR ELS NOSTRES QUADRES

Ens agradaria fer els nostres propis quadres i per això necessitem portar de casa algun objecte que per nosaltres tingui molt significat però que ja no el fem servir i  el puguem portar a l’escola per fer la nostra obra.

A més d’aquest objecte, també podem portar altres materials que ens ajudin a complementar el quadre com; sorra, fulles, branques, serradures…

Per tal de poder comunicar aquesta informació als pares i a les mares fem una nota amb les lletres magnètiques. Entre tots confegim la nota i ens ajudem els uns als altres a trobar les lletres.

EXPLIQUEM ELS NOSTRES DIBUIXOS

Aquesta tarda cada nen i cada nena del grup ha explicat a la resta de companys i companyes el seu dibuix de la Fundació Tàpies. Cadascú ha explicat el que més li va cridar l’atenció.

Un cop acabem d’exposar el nostre dibuix el pengem a la pissarra al costat dels dibuixos que són com el nostre.

Un cop tenim tots els dibuixos classificats a la pissarra per temàtiques els hi preguntem que els agradaria fer durant les sessions del projecte de comunitat (conversa):

  • Podem construir el museu Tàpies
  • Nooooo, és massa gran i no cap a la classe.
  • Podem fer una escultura al sostre de l’escola com en Tàpies.
  • Podem fer una escultura diferent, que no sigui una cadira.
  • Podem fer el logo del Marta Mata, com la meva samarreta.
  • Ens podem inventar quadres diferents dels que feia en Tàpies.
  • Podem fer sabates, però que no siguin tan grans.