Descobrim l’AI-DA: Una artista diferent.

Marta Trullols07/11/24  

La lectura de notícies sovint ens convida a seguir descobrint i indagant. Els Wifis hem llegit la notícia: AI-DA, la robot humanoide que crea art. 

L’article ens ha presentat l’AI-DA, una robot humanoide equipada amb intel·ligència artificial capaç de crear pintures, dibuixos i fins i tot escultures. El primer que ens ha cridat l’atenció ha estat el nom de l’artista: AI-DA. Per sort, tenim a la Laura al nostre grup i ens ha ajudat a decodificar aquesta incògnita. Tot jugant hem pogut descobrir que AI vol dir Artificial Intelligence. 

Només parlant del titular de l’article ens hem plantejat una pregunta: Pot un robot fer art de veritat? El debat ha estat intens i ple de suposicions argumentades amb l’experiència personal que cadascú de nosaltres posseeix. Hem decidit continuar llegint l’article per comprovar si ens podia oferir alguna resposta. 

De la lectura ens han sorprès algunes dades: 

En primer lloc, el retrat d’AI-DA d’Alan Turing fa més de dos metres d’alçada! 

  • És molt gran! 
  • No tant! – El David s’aixeca i estira la mà per sobre del cap.- Si jo faig 1’50mt més o menys, 2 metres deu ser fins aquí. 

En aquest moment, molts de nosaltres hem intentat buscar altres referents. Els Wifis ens hem preguntat “Quant és dos metres?” Tot i així, hem acordat seguir investigant un cop acabessim la lectura de l’article. Ja tenim una nova proposta en marxa! 

En segon lloc, ens ha cridat molt l’atenció el preu de l’obra de l’AI-DA. Ens ha semblat un nombre molt gran: 6 xifres són moltes! Hem aprofitat per escriure nombres grans a la pissarra tot recordant l’estructura i fixar-nos en la seva construcció: unitats, desenes, centenes, unitats de miler… 

Per últim, el retrat que va crear l’AI-DA és de l’ Alan Turing, la primera persona que va parlar d’intel·ligència artificial. Això ha generat una nova pregunta: Alan Turing és qui va inventar la IA? Aquesta reflexió ens ha portat a un nou debat entre els Wifis. El posicionament de cada Wifi ha estat acompanyant d’un bon argument:

  • Si va ser el primer en parlar, va ser el primer en inventar-se’l. 
  • No, pot ser que en parli però que fins al cap de molts anys no es pugui fer. 
  • Si! Com el del artefacte volador! 

Hem parat atenció en aquesta intervenció. Qui és el de l’artefacte volador? L’Abraham ens ha pogut explicar que el curs passat va mirar una revista que explicava que un senyor havia dibuixat unes ales però que no era l’inventor de l’avió. Ha estat així com a sorgit el nom de Leonardo da Vinci. El primer que hem pensat sentint el nom d’aquest personatge ha estat en les Tortugues Ninja. 

  • Leonardo és una Tortuga Ninja! 
  • Si! I les altres són: Michelangelo, Donatello i Raffaello. 
  • Quina relació tenen amb Leonardo? 

Una nova pregunta ens obre les portes al coneixement. Ens proposem buscar informació pel pròxim dia sobre Leonardo da Vinci, les tortugues ninja i la relació que aquests personatges poden tenir amb el nostre projecte. 

Finalment, acabem la lectura de l’article i ens adonem que tot i acabar l’AI-DA ens convida a seguir Maquinant! 

  • Explorar altres robots o eines tecnològiques
  • “Quant és dos metres?”
  • Quí es Leonardo da Vinci? Quina relació té amb el nostre projecte i amb les tortugues ninja?

Amb cada pas, descobrim que les respostes són menys importants que les preguntes que ens animen a pensar.

SOM ELS WIFI’S

Marta Trullols06/11/24  

Tot i que “Maquinant!” ja fa dies que va començar hem estat fent propostes amb tota la Comunitat. Com a grup tot just ens comencem a conèixer ara. 

Ens hem proposat fer un recull de tot el que ha anat passant des que va començar el projecte. Aquest recull ens permet recordar alhora que ens reconecta

Quin ha estat el nostre recorregut fins ara?

El primer que vam fer va ser visionar una pel·lícula “THE CROODS” tot entenent la importància de la creativitat, de la invenció de les màquines, de l’origen d’aquesta creació… També vam poder parlar de la sensació “refugi” i compartir amb els companys /es quin era el nostre refugi personal; sota la taula, a un armari de casa, llegir un llibre, pintar, darrera el sofà… Quin bon grapat de refugis!

Tot seguit vam fer la sortida de convivència a “Òdena Village”. Una gran experiència per tots i totes! Aquesta sortida ens va permetre coneixer-nos millor a nosaltres mateixos i també a la resta de la Comunitat.

Després vam fer la sortida al Museu Moco a Barcelona. Quina gran descoberta!

Més endavant vam tenir la visita de la Dra. Míriam Fernández que ens va parlar del cervell i del seu funcionament.

I de sobte…. ens trobem plegats a l’aula per continuar el projecte Maquinant! 

Presentació de la reunió TINTINS 24-25

Marta Trullols13/10/24  

“Dar tiempo a los niños sin anticipaciones innecesarias significa saber esperarles allí donde se encuentran en su forma de aprender. Existe un verbo en castellano, tal vez en desuso, que define muy bien este asunto: “aguardar”. Aguardar significa esperar con esperanza a alguien; dar tiempo o espera a alguien mientras se mira lo que  hace, con respeto, aprecio o estima. Esta espera “vital y auténtica”, como la llama Pedro Laín Entralgo, tiene que ver con el optimismo de ver a la infancia como quien lo espera todo sin esperar nada.”

Alfredo Hoyuelos, Ritmos infantiles ( a Cabanellas, I. i altres, 2007)

Per veure la presentació CLICA AQUÍ

Us deixem també el vídeo: QUÈ PASSA DINS EL CERVELL QUAN PENSEM?

Aquest és el recull del treball realitzat pels infants de l’aula dels Tintins en el què se’ls hi demanava que dibuixessin el funcionament del cervell per dins i que va ser presentat a la reunió.

PREPAREM LA SORTIDA D’ESCOLA

Marta Trullols22/05/24  

El grup El sender dels Pirineus i el Camí del Nord ens hem unit per treballar en el dossier de la sortida d’escola. 

Nosaltres tenim unes tasques importants a realitzar. Som els encarregats de: 

  • Classificar punts de referència
  • Fer les fotos i els dibuixos de tots els punts de referència.
  • Preparar el mapa de la sortida. 
  • Fer els grups. 
  • Crear la targeta de grup. 

Per poder realitzar les nostres tasques hem sortit a veure alguns punts de referència in situ tot experimentant i gaudint del dibuix del natural!

El dibuix del natural és el que es realitza directament davant el model, siguin objectes, persones o paisatges. Requereix capacitat d’observació i anàlisi per traslladar al dibuix les proporcions i expressar allò que es vol representar. En realitat, el fet de dibuixar, més enllà del fet de veure, requereix l’acció de la intel·ligència i és una forma de coneixement, Miguel Àngel Buonarrotti el va expressar amb la frase: “Es dibuixa amb el cervell, no amb les mans”.

Aquests dies hi estem treballant de valent. Encara ens queda feina però en breu podreu veure el resultat final! La sortida d’escola està ben aprop!

QUANT TEMPS TENIM PER ORGANITZAR LA SORTIDA D’ESCOLA?

Marta Trullols09/04/24  

Després de les vacances ens resituem. Comencem el tercer trimestre i sabem que entre una cosa i una altra el temps apreta!  La primera pregunta que ens fem és: 

Quant temps tenim per organitzar la sortida d’escola?

Escrivim en etiquetes les dates de totes les sessions de projectes de comunitat que ens queden fins a la sortida d’escola i les anem ordenant cronològicament. Ens adonem que estem fent una línia del temps, ho hem fet en moltes ocasions! Tot i així, anem col·locant  els dies sense pensar massa, un darrera l’altra. Quan pensem que ho tenim enllestit fem un pas enrere i observem la nostra línea. 

No queda bé! Si el darrer dia està aquí, entre aquests dos hi ha d’haver el mateix espai! 

Hem anat provant però no ens n’hem ensortit. 

Per a organitzar-nos millor hem calculat, amb l’ajuda de l’agenda, tots els dies que falten fins el dia 31 de maig. Per grups hem fet els càlculs i, malgrat que ho hem fet a la nostra manera, a amdós grups ens ha sortit el mateix: 

Només queden 50 dies!  I no tots fem projectes! 

Si, només els dimarts. 

Per tant, quants dies de projectes ens queden?

Ara només quedava posar bé les etiquetes… Per tal de que els espais entre dimarts quedèssin iguals hem agafat un regle i hem provat amb una distància de 30 centímetres.  Entre tots hem mesurat i enganxat les etiquetes pero hem vist que no funcionava. 

Doncs ho provem amb 50!

I així fent prediccions i mesurant in situ al final hem aconseguit posar-les totes bé, deixant la mateixa distància entre les etiquetes. 

Avui hem aprofitat per recordar l’ordre cronològic i la diferència entre l’ordre dels mesos en un curs escolar i un any natural. Tot plegat per saber que… el temps passa i hem de treballar de valent per tenir organitzada la sortida d’escola a temps.

Un conte: STUCK

Marta Trullols27/02/24  

A les estones de Projecte de Comunitat sempre ens acompanya la Laura, la nostra mestra especialista en llengua anglesa. Per a nosaltres, és una oportunitat per sentir i escoltar més d’aprop aquesta llengua. Ens dedica moltes estones i les seves explicacions sempre són en anglès. Al principi, fugiem de parlar amb ella però mica en mica ens hem adonat que si posem atenció, la entenem perfectament! 

Avui la Laura ens ha explicat un conte i hem volgut convidar al grup Camí del Nord. Hem gaudit molt del conte i ens hem sorprès entenen el que ens explicava. 

Sobre Stuck…

Tot comença.. quan l’estel d’en Floyd es queda atrapat en un arbre. Què pot fer el nostre protagonista per recuperar-lo?

Com qualsevol nen amb recursos, en Floyd ràpidament pensa en una solució infal·lible: llançar una de les seves sabates per donar un cop a l’estel i fer-lo caure. Es tracta d’un pla perfecte… o potser no.

En Floyd està realment decidit a recuperar el seu estel, així que no es deixa desanimar pel seu primer intent i continua llançant un objecte rere l’altre. Sí, podríem pensar que potser s’està excedint una mica, però què faríeu vosaltres si se us hagués enganxat l’estel?

Només podem dir-vos que, després d’un dia de dur treball, en Floyd dorm profundament, tot i que no tots els altres personatges tenen tanta sort. Haurà recuperat el seu estel?

Ens han divertit molt les ocurrències d’en Floyd. Cada un dels objectes que llança a l’arbre, que van literalment a més, ens sembla més graciós que l’anterior. A més, amb la repetició de les accions d’en Floyd, el llibre manté l’interès de veure què passarà i què vindrà després.

Després d’aquesta estona hem continuat amb les tasques que teniem encetades, tot reconeixent que amb imaginació, els intents resulten molt més entretinguts però que el més important, és seguir-ho intentant.

COMENCEM A ORGANITZAR LA SORTIDA D’ESCOLA

Marta Trullols20/02/24  

Avui hem començat a pensar en el nostre objectiu final: ORGANITZAR LA SORTIDA D’ESCOLA.

Amb gran entusiasme i una immensa il·lusió, tots plegats ens hem posat a treballar de valent per fer d’aquesta sortida una experiència inoblidable per a tothom.

Ens hem preguntat què necessitem per la sortida i, entre tots, han sorgit idees molt interessants. Des dels detalls més petits a els més grans, com agafar la farmaciola, portar esmorzar i dinar, aigua… Cada aportació ha estat valorada i discutida per tots i totes, assegurant-nos que cap detall quedés per resoldre. Plegats hem fet una llista de tot allò que creiem important tenir en present. 

Ens hem adonat que un dels aspectes més importants era que, si la sortida l’havien de fer tots els nens i nenes de l’escola, calia adaptar-la als més petits! Aquesta reflexió ens ha fet veure la importància de pensar en els altres i de cuidar als més petits. 

És bonic quan els més grans tenen tant present als més petits, oi? Els més grans s’han ofert per cuidar i ajudar els més petits durant la sortida, assegurant-se que tothom pugui gaudir-la al màxim. 

La il·lusió de compartir un dia fora de l’escola, en un entorn diferent, aprenent i jugant junts, ens omple de motivació i energia. Estem segurs que, gràcies a l’esforç i la dedicació de tothom, aquesta sortida serà un èxit! 

Ens queda molta feina però estem segurs que gaudirem del camí!

EL MAPA DE LOS BUENOS MOMENTOS

Marta Trullols31/01/24  

La Iris ens ha portat un conte: EL MAPA DE LOS BUENOS MOMENTOS. Hem decidit llegir-lo junts i intentar trobar la relació amb el nostre projecte. 

“Zoe lleva toda la vida viviendo en la misma ciudad. Se conocía cada edificio, cada parque, cada rincón. Pero la guerra estalló y, como muchos otros, tuvo que decirle adiós a su ciudad y marcharse sin saber cuándo podría volver. Zoe tiene tantos buenos recuerdos de su ciudad… La casa de los abuelos, su pequeño refugio lleno de sueños y juegos, su antigua escuela, ahí donde conoció a sus amigos y aprendió que le encantaba aprender cosas nuevas. Por no hablar del parque del centro, que tanto la vio divertirse entre columpios, artistas ambulantes y paseos en bicicleta.

A punto de partir, Zoe extendió el mapa de la ciudad en una mesa y dibujó su «mapa de los buenos momentos», señalando todos los lugares donde fue realmente feliz, con la certeza de que siempre la acompañarán.”

De Fran Nuño

 

Hem aprofitat per fer lectura en veu alta. Ens hem anat ajudant els uns als altres i hem anat explicant el que anàvem entenent. Quan hem acabat de llegir hem decidit escriure les idees que ens han semblat més interessants o que ens han cridat més l’atenció per no oblidar-les.

Hem pogut conversar sobre la guerra i la importància de les petites coses intentant posant-nos en el lloc de la protagonista del conte, la Zoe.  

Ens hem proposat fer el nostre mapa dels bons moments tot posant-hi imaginació. Sabem que no reflectirá la realitat però ens engresca molt poder crear aquest mapa!  Potser ens adonem que tenim molt més del què ens pensem?

EL CAMÍ DE CASA A L’ESCOLA

Marta Trullols13/12/23  

Tot recordant el documental “CAMINO A LA ESCUELA”, hem estat compartint algunes idees que ens van sorprendre quan el vam mirar. El que més ens crida l’atenció és tot allò que per a nosaltres és inimaginable o, simplement es diferencía de la nostra realitat: 

Com els germans petits s’ocupen del germà gran que va amb cadira de rodes, 

Dels perills als que s’enfronten cada dia per anar a l’escola. 

De l’esforç que han de fer i de la il·lusió amb què ho fan,

De la importància que donen a arribar-hi, 

De com intercanvien una gallina per menjar… 

Per aquells infants és el camí de casa a l’escola i ens sorprèn molt que cap d’ells es queixi pel recorregut que han de fer. Ens preguntem quantes vegades ens ha fet mandra caminar fins l’escola i compartim les nostres experiències amb molta sinceritat. 

A partir d’aquí ens proposem representar el nostre cami de casa a l’escola. 

El primer que ens plantegem és com explicar els nostre recorregut. Descobrim plegats que són els punts de referència. 

“Els punts de referencia son punts fixes”  Eric

“Es una cosa que te ayuda a que no et perdis i te indica el camí”  Paula

Què pot esdevenir un punt de referència? En fem una llista conjunta. A continuació, ens fixem en els punts de referència del propi camí de casa a l’escola i en fem una llista. Aquesta ens servirà per fer la descripció de l’itinerari. 

Per últim, ens toca representar. Alguns decidim agafar un tros de paper molt gros, d’altres més petit… però tots ens endinsem dins del món de la representació d’un mapa.

Els moviments del cos ens mostren el camí, moviments amb el cap a dreta i esquerra, les mans que ens fan girar… Sovint tanquem els ulls per ajudar-nos a imaginar el recorregut que fem, per intentar captar els detalls del que veiem sense adonar-nos.

Aquest és un camí que no fem de forma conscient i aquesta proposta ens n’ha fet adonar. Durant els dies que dura la proposta ens anem fixant més i, al continuar-la, incorporem canvis o millores.  

La representació gràfica del nostre camí de casa a l’escola ha estat tot un repte! 

 

MOMENTS DE GRANS CONVERSES A MATILDES

Marta Trullols17/11/23  

D’aquesta setmana volem destacar els moments de GRANS CONVERSES a l’aula de les Matildes.

Una de les grans converses ha estat la que hem dedicat a la nostra avaluació de final de trimestre: Participem de l’avaluació del 1r trimestre. 

Aquest curs, els i les nenes de la Comunitat de Grans participen de la comissió d’avaluació, tal i com ho contempla el nou decret d’ordenació de l’educació bàsica. Aquest trimestre hem decidit que sigui en format reflexió grupal.

Com sempre, la reflexió inicial ha estat individual i després hem pogut compartir les nostres idees amb la resta de grup. Hem parat atenció en diferents aspectes del funcionament de Matildes: les responsabilitats, les relacions, el compromís i il·lusió en els aprenentatges i, per últim, hem fet aportat algunes propostes de millora pel grup. La nostra intenció és posar-nos petits objectius per millorar-nos com a grup, de cara al segon trimestre. Hem d’acabar de consensuar com valorarem allò que volem aconseguir. Per ara ja hem aconseguit molt compartint aquesta conversa: prendre consciència de les nostres millores i veure cap on podem i volem avançar.

La segona de les grans converses prové d’una proposta que fa dies tenim engegada. A principis d’octubre, va arribar a l’aula la notícia “Temperatures màximes molt més altes del normal”. Durant aquestes darreres setmanes la hem analitzat exhaustivament. Entendre les dades que ens aportava ha estat tot un repte que ens hem pres amb molta calma. Hem aprofitat per utilitzar la recta numèrica, per ordenar les dades, parlar de diferències, nombres positius, negatius, decimals… Ha aparegut el concepte de la mitjana (per les temperatures)  i hem descobert nou i interessant vocabulari tècnic (anticicló de bloqueig, sensació tèrmica, increment de temperatura…) . 

Tot i així, hem volgut anar més enllà i ens hem preguntat: Quines solucions podríem pensar per aquesta situació que vivim? Primer hem contestat aquesta pregunta individualment i aquesta setmana hem compartit les nostres idees amb la resta de grup. 

Hem pogut parlar de la contaminació, què pensem que la provoca i com podem reduir-la, fins i tot ens hem atrevit a descriure el motiu pel qual a la terra fa més calor ara que abans. No obstant això, en aquesta ocasió, ens hem volgut centrar, sobretot, en el que realment podem fer nosaltres, les Matildes. Així que, mica en mica, la conversa s’ha encaminat cap a la reducció de la temperatura aquí, a la nostra escola, al nostre entorn, a Vilanova. En aquesta direcció hem rumiat quins són els llocs on estem més fresquets i ha sorgit la idea del bosc. A partir d’aquí hem pensat en el què aporten els arbres i la vegetació… i l’estona se’ns ha acabat. De moment  la pissarra de l’aula ha quedat en aquest estat: 

Al final de la tarda dues preguntes s’han quedat al tinter: Podem embosquir la nostra escola? Què passaria si el Marta Mata estigués al bosc? Ens falten moments de bosc i de natura, aspecte que ja hem recollit organitzant els horaris del temps de casa. És un aspecte que ens preocupa i també podem aprofitar per desplegar. Quants de nosaltres no podem trepitjar la natura setmanalment? La natura ens equilibra, ens relaxa, ens retorna als orígens de la humanitat, ens connecta amb la resta d’éssers vius i ens recorda que nosaltres també ho som. També ens permet milions d’aprenentatges reals i ens planteja reptes increibles. 

Tal i com algunes Matildes han comentat…

Això fa olor a projecte! Estigueu ben atents, les Matildes estan disposades a actuar!