Mestra de mestres

Recordem tota la història de la Marta Mata. Posem especial èmfasi al que es va dir a l’última sessió:

  • El seu pare va morir en un accident a la feina. La mare, la Marta el seu germà Josep i les seves germanes Maria i Eulàlia estaven molt tristos.
  • Quan tenia nou anys a l’escola va aprendre la cantata de Bach que l’hi va agradar tant que se’n va recordar tota la vida.
  • Va esclatar la guerra civil i tothom estava preocupat per tot el que passava i el que podia passar.
  • Quan ja anava a la universitat es va posar molt malalta, i va venir a Cal Mata de Saifores amb la seva mare, perquè l’aire pur l’ajudés a posar-se bé. Quan va estar millor va pensar que quan els infants sortissin de l’escola, ella els podria fer jugar, observar i pensar com podrien millorar Saifores.
  • L’escola que van crear la Marta i altres companys és l’associació Rosa Sensat i anaven participant a Cal Marta de Saifores.

 

A l’escola

Aquets dies ens ha vingut a veure la Marta Mata vàries vegades, quina sorpresa! Ens volia explicar moltes coses i nosaltres estàvem molt contents de veure-la!

A l’escola on anava de petita també hi havia una biblioteca, on els infants es passaven hores mirant els llibres que la mestra els proposava o que triaven. Però, a més i passava les tardes mirant tots els prestatges, llegint altres llibres i provant d’entendre com estaven ordenats mentre esperava la seva mare que estava reunida amb les altres mestres.

La Marta i els seus companys i companyes d’infantil entraven a l’escola i es quedaven mirant els peixets vermells de l’estany. Aquells peixets petits, en veure’ls s’amagaven sota d’unes pedres com si tinguessin por, però al cap d’una estona tornaven a sortir.

Després de la visita als peixos entraven a l’aula amb l’alegria disposada a passar les hores d’escola on treballaven amb les mans, els peus el cor i el cap.

  • Amb les mans: dibuixant, pintant, escrivint, creant, objectes.
  • Amb els peus: corren, saltant, fent esport i excursions.
  • Amb el cor: emocionant-se amb les coses bones, estimant els companys/es i els i les mestres i tractant bé els objectes.
  • Amb el cap: cantant parlant llegint i pensant en allò que feien en cada moment.

Quadre: La primavera

La Marta Marta arriba l’aula. Estem molt contents i contentes. Ens explica que quan ella tenia 7 anys a la classe hi havia un quadre que miraven amb admiració:
                                                             

La primavera

L’havia pintat feia molts anys un pintor italià que es deia Sandro Botticelli.

Ens fixem en les mans d’aquestes figures, assenyalen, recullen, demanen, juguen, fan carícies. La Marta comenta que és important conèixer l’art i els artistes perquè ens ensenyen molt. Això mateix és el que li deia la seva mestra.
Així doncs, vam estar una bona estona mirant aquests detalls i parlant de tot el que el quadre els inspirava.

 

En la següent sessió escoltem atentament el conte del ”Llop, l’ànec i el garrí”. Descobrim que la Marta també ha realitzat una adaptació juntament amb una companya anomenada Maria Teresa. El conte ens transporta al conte de ”Els tres porquets”, ja que observem i escoltem moltes semblances tant amb les imatges com amb la narració.

– Cada animal es fa una casa.
– El material que utilitza l’oca és herba i, en canvi, els tres porquets utilitzen palla.
– Hi ha un llop que se’ls vol menjar, però no ho aconsegueix.
– Acaben vivint a la casa més resistent.

LA HISTÒRIA DE MARTA MATA I GARRIGA

La història que estem aprenent va passar de veritat, és la història de Marta Mata i Garriga.

Qui és la Marta Mata? Tots i totes ens fem aquesta pregunta. Pensant i tornant a penar, arribem a la conclusió que l’escola es diu igual i que hi ha la seva imatge al pati. Havia de ser una dona important.

De forma teatralitzada la Marta Mata ens explica la seva vida: Era una mestra molt simpàtica i atenta amb tots els nenes i nenes. La Marta no només explicava lliçons, també explicava contes.

El conte que hem escoltat atentament és la Història de Tabalet, creat per la pròpia Marta Mata. El conte a part de fer-nos divertir, també ens fa reflexionar que hem de fer cas als consells dels pares i les mares, ja que tenen coneixement dels perills que ens envolten.

On vivia la Marta Mata? Situem al mapa Barcelona, ja que durant la infància va viure allà. Tot això passava fa més de vuitanta anys. Als carrers hi havia molt pocs cotxes i es podia caminar tranquil·lament. I l’escola on anava la Marta era semblant a la nostra, però no tenien ordinador, ni projector, .. Les nenes amb faldilles i els nens amb pantalons, perquè en aquell temps les nenes no portaven mai pantalons.

Els mestres estimaven els infants igual que ara, els escoltaven, els ajudaven a descobrir coses interessants. I així mateix és com hem vist a la Marta Mata.