Els portuguesos van ser els primers europeus que van arribar al Japó, ara fa més de 400 anys. I com que els mariners passaven moltes hores mortes en les seves travesses, sempre duien un joc de cartes a l’equipatge. Va ser així que les baralles de cartró, amb 48 cartes de dibuixos diferents, van desembarcar al Japó. Sentida amb orelles japoneses, la paraula portuguesa carta es va convertir en…KARUTA!. Aquell nou joc va causar furor. En un primer moment, els japonesos van copiar les cartes, però ben aviat van adaptar el disseny als seus gustos. També van barrejar les cartes amb un passatemps antic que els seus nobles practicaven des de feia 500 anys, el Kai-awase, que es jugava amb dotzenes de petxines pintades i calia trobar l’única parella correcta…com un joc de MEMORY!

Per entendre-ho millor i copsar la gran popularitat que encara té aquest joc on es barreja també la poesia, ens hem documentat amb un parell d’exhibicions de les competicions que es fan.

Les Matildes n’hem fet una proposta pròpia adaptada al tema que tenim entre mans. Hem repartit la classe en 6 grups i cadascú ha elaborat la seva proposta de Karuta basant-se en els temes que estem treballant. Un grup s’encarrega de presentar què són els éssers vius i els éssers inerts i presenten exemples amb els noms científics i populars, en català, castellà i anglès; un segon grup es centra en la funció vital de la nutrició, en els depredadors, depredats i carronyaires i descomponedors; el tercer planteja la funció vital de relació i tot allò que té a veure amb els sentits d’animals i plantes, per tal de relacionar-se amb el medi que els envolta; el quart parteix de la funció de la reproducció, la sexual i l’asexual; el cinquè ha preparat propostes al voltant de qüestions més filosòfiques, per què vivim?, per què morim?…; i l’últim grup ha fet una recerca i tria d’antics rituals, oficis, imatgeria i acudits al voltant de la mort. 

Per fer aquesta feina han elaborat un document amb taules on anar aparellant la informació escrita amb les imatges que la representen. No ha estat un procés senzill. Primer ha calgut buscar la informació i crear els 24 textos (cada grup) on s’exposa de manera clara. Paral·lelament han necessitat buscar les 24 imatges adients per fer-hi la correspondència, i no val qualsevol, ha de ser clara i inequívoca.

Posteriorment hem imprès les cartes, les hem sobreposat en una plantilla dissenyada expressament i les hem enganxat en unes cartolines, per retallar i plastificar. En el moment de documentar aquesta tasca només un grup les té acabades i s’hi ha posat a jugar. Els altres ho tindran molt aviat. I és que quan volen… s’hi esforcen de valent.

Anar a veure l’exposició sobre els cors que ha pintat la mare del Magí ens ha estat una gran oportunitat per a les Matildes. 

Primer al teatre de l’Ateneu on des de dalt hem vist aparèixer un oceà que ha omplert el recinte d’expressions màgiques, de somriures i de fascinació. Descobrir la Karen ha estat descobrir-nos a nosaltres mateixos també. Ja fa dies que parlem de la neurodiversitat, dels cervells neurodivergents i els neurotípics; i de qui no té un all té una ceba. Amb l’obra “Dins del cor del món” hem descobert també com n’és d’important la família i l’entorn que ens envolta. Karen, escolta això i mai ho oblidis. No deixis que mai ningú et digui que ets menys. No ets menys, només ets diferent. Ho has entès Karen?

Després al vestíbul de l’Hospital d’Igualada on hi ha l’exposició hem llegit les seves paraules i ens hem corprès de la intensitat de les obres. L’art com a teràpia ens ha connectat de nou amb el MOCO i amb algunes de les obres que allà s’hi exposaven.

Nosaltres hi hem dit la nostra. Hem creat els nostres cors i els hem compartit. Tots porten la seva motxilla carregada d’emocions i exposar-la ha fet brollar llàgrimes a dojo. L’art com a teràpia és tan i tan necessari com el respirar!

Vindran molts dies farcits d’emocions i d’experiències inoblidables