Aquest matí han vingut els infants de I4 i I5 del Pompeu Fabra a portar-nos el sac de contes. Ara, dins el sac ja tenim el conte de les tres escoles, i durant uns dies els podrem gaudir a les nostres aules. Descobrirem dues noves aventures que de ben segur que ens portaran a un món ple d’imaginació i diversió que ens faran conèixer els seus protagonistes, una princesa i una família de pingüins.
La trobada l’hem fet en el gimnàs de l’escola i després de fer-nos cinc cèntims del seu conte, hem esmorzat plegats. Seguidament hem compartit una estona de jocs al pati de sorra.
Divendres al matí, la Carol va venir acompanyada de la Mireia, encarregada de la salut de les dents. Ens van ensenyar un vídeo sobre la importància de rentar-nos bé les dents, ja que sinó ens poden sortir càries. És molt important que ens les raspallem molt bé tres cops al dia. Després, ens van portar uns raspalls i ens van ensenyar com ens les havíem de rentar.
Primer de tot, vam fer memòria del què havíem fet anteriorment, com cada vegada que reprenem el projecte. Vam recordar que vam escriure una carta amb l’ajuda dels tabalugues, demanant ajuda als nois i noies del Taller Àuria per poder plantar plantes al nostre hort. Però, “que fem amb la carta?”.
Parlant, descobrim que les cartes es posen en un sobre. I qui pot tenir sobres a l’escola? El Toni! Li anem a buscar un sobre al Toni i, observant la carta i el sobre, hem vist que passava alguna cosa: la carta era més gran que el sobre i va sorgir una idea fantàstica! L’havíem de doblegar perquè hi cabés. Vam fer un doblec, però vam comprovar que encara no hi cabia. Llavors vam decidir fer-ne un altre. Així doncs, en total en vam fer dos. Finalment vam aconseguir posar-la a dins!
Després vam observar que fora del sobre no hi posava res i vam pensar que hi havíem de posar alguna cosa. Alguna idea va ser: enganxar enganxines o pintar-lo, però l’última idea va ser que havíem d’escriure a qui li volíem enviar la carta. Així doncs, vam escriure: Taller Àuria.
Abans d’escriure-ho al sobre, ho vam escriure a la pissarreta perquè ens fos més fàcil escriure-ho al sobre. Mentre fèiem el so de la lletra que tocava escriure entre tots/es, algú de nosaltres l’escrivia mirant les lletres que tenim a l’aula. D’aquesta manera, entre tots/totes, vam escriure-ho al sobre amb retoladors de colors, copiant el model de la pissarreta.
Un cop teníem el sobre preparat, com fem arribar el sobre al Taller Àuria? Vam pensar que podríem portar-lo en cotxe, però el cotxe de la Marta només té 5 seients. Hi cabem tots/es? Cadascú tenia una peça i ens havíem de col·locar al cotxe. Fent la prova, ens hem adonat que no podem anar amb cotxe. Llavors, com els hi fem arribar?
Se’ns va ocórrer portar-ho caminant i, és per aquest motiu, que els patufets i patufetes portarem el sobre personalment.
Després d’aprendre com creixen les plantes i el que necessiten, ja estem preparats i preparades per tenir cura del nostre hort. Però… “Com ho hem de fer?” “Què podem plantar?” i “Com es fa?”.
Amb totes aquestes preguntes sorgeix la idea de posar-nos en contacte amb el Taller Àuria perquè ens ajudin. “Com ho fem?” Els patufets, després de donar-hi voltes, no se’ns va ocórrer res i vam anar a demanar ajuda als Tabalugues.
Els Tabalugues ens van donar la idea d’escriure una carta i, com que nosaltres estem aprenent les lletres i a escriure, s’han ofert a ajudar-nos a escriure la carta.
Nosaltres hem elaborat el contingut. Primer de tot, hem de saludar i presentar-nos, sinó no sabran qui som. Després els diem el que necessitem i si poden venir a l’escola. I, per acabar, els agraïm la seva col·laboració.
Al llarg d’una tarda, els Tabalugues ens han ajudat a escriure-la. Hem après lletres, hem practicat escrivint-les i hem après molt. Gràcies tabalugues!
El dijous passat vam rebre la visita d’un expert per ajudar-nos amb el nostre projecte CuEmE. Es diu Jordi i coneix molt bé el món del disseny gràfic i del teatre. Ha treballat durant molts anys com a expert en el disseny gràfic amb el MAC, en estampació, treballant amb diversos tipus de teixits i programant i supervisant màquines com la planxa calandra d’estampat continu, la “firsan” una planxa plana i els “ploters”, una impressora industrial de 1’60 metres. A més a més, el Jordi, en la seva joventut havia fet molt teatre i és un tema que li apassiona.
En aquestes alçades del projecte, necessitem dissenyar el nostre logotip per poder fer els cartells propagandístics de la nostra representació i també dissenyar el vestuari i els decorats que ens seran molt útils per endinsar-nos en la història del Petit Príncep.
Ens va explicar aspectes molt interessants com ara, que el logotip ha de tenir un disseny senzill, que capti l’atenció del futur espectador, que tingui una lletra entenedora i que es pugui llegir a molta distància. També ens va referir, que el nostre futur públic, només mirant el logotip de la nostra cooperativa, ha de saber de què va la representació. Això ens va fer acotar molt les idees que anaven sorgint, doncs el Jordi, amb el seu ordinador i el programa “Illustrator”, ens anava confegint els diferents dissenys que li anàvem descrivint. Ens vam quedar ben al·lucinats!
Una vegada vam tenir els tres esbossos que més ens van agradar, vam quedar que els Petits Prínceps faran els dibuixos i ens tornarem a retrobar per decidir quins seran els més adequats per al logotip i en farem les votacions perquè el Jordi ens pugui fer el disseny final.
D’altra banda, també vam parlar de l’escenografia, l’atrezzo i el vestuari. La nostra representació és una adaptació del Petit Príncep on barreja l’actualitat i el moment en que Antoine de Sant Exúpery escriu l’obra literària. És per això, que hem apostat per un decorat, uns detalls i una vestimenta senzilla però moderna. Les particularitats de tots aquests aspectes ens els reservem per al factor sorpresa de la nostra posada en escena!
Estem molt contents d’haver pogut compartir totes aquestes idees, nous coneixements i temps amb el nostre expert Jordi. Li estem molt agraïts que ens hagi fet aquesta visita!
Aquest divendres ens vam tornar a reunir amb les famílies dels Petits Prínceps per gaudir junts d’una bona tarda de Martamàtiques.
En aquesta ocasió, vam jugar amb diferents jocs de taula on vam haver de llegir i comprendre bé les instruccions en anglès i en català per saber què havíem de fer.
Així doncs, els jocs de taula, a més de ser divertits, ens poden oferir una magnífica oportunitat per desenvolupar estratègies que tenen més a veure amb les matemàtiques del que pensem. Quan juguem als jocs posem en marxa la capacitat d’anàlisi de la situació, la planificació i la presa de decisions. Aquestes capacitats, juntament amb la creativitat, són imprescindibles a l’hora de resoldre problemes.
A l’antiga Grècia ja buscaven maneres de divertir-se. Cap a l segle V a.C., hi havia grans inventors que van crear els autòmats, uns dispositius que funcionaven mitjançant l’acció d’un botó, una palanca, l’impuls d’una goma elàstica, etc. accionats per la mà humana. Al principi, eren molt grans i la gent no es creia que funcionessin sols, doncs dins d’aquests autòmats no hi havia ningú! Llavors els inventors van decidir crear autòmats més petits on es veiés que no hi cabia una persona i que, es movia o recorria un trajecte de fins a 3km, només amb l’acció d’un artilugi accionat per una persona. Un dels primers testimonis de l’existència d’autòmats ve de l’inventor Hero d’Alexandria. Hero va ser un dels enginyers més brillants de la seva època, i va dissenyar una sèrie de dispositius automàtics per a escenaris teatrals.
En els seus inicis s’inspiraven en les formes d’animals o d’elements de la naturalesa. Més endavant, van començar a crear els primers robots amb forma humana. El que nosaltres ens pensàvem que era súper actual, resulta que els grecs eren un grans enginyers, tot plegat, els precursos dels robots moderns.
Tant és així, que nosaltres hem deixat anar la nostra creativitat i imaginació, alguns ens hem inspirat en vídeos, en petites explicacions d’altres autòmats, n’hem fet el nostre propi disseny i d’altres n’hem fet una barreja per fabricar el nostre autòmat.
Aquesta activitat l’hem realitzat amb l’ajuda de les nostres famílies i amb el nostre propi enginy. Estem fets uns artistes!
“Ninguna persona ignora todo. Nadie lo sabe todo. Todos sabemos algo.Todos ignoramos algo. Por eso siempre aprendemos”, Paulo Freire.
Les Alícies hem arribat a un punt interessant en el nostre projecte d’aula. Fa unes setmanes ens vam plantejar la necessitat de mesurar el jardí per conèixer les dimensions, ja que si hem de comprar el material per fer el nou tancat serà una dada imprescindible.
Baixar al jardí, cintes mètriques, mesures, números,… les ganes de portar-ho a terme ens van engrescar tant que vam baixar sense pensar en el COM ho faríem. Però també aquestes situacions estan plenes d’oportunitats per aprendre així que les mestres ens van deixar fer. Minuts després sorgeixen les primeres hipòtesis, però també arriben les primeres frustracions, el jardí és massa llarg per fer-ho sols. Arribem a la classe amb la sensació que no ha anat bé l’experiència i decidim reprendre la conversa a la tarda.
En la següent sessió compartim què ha passat i decidim fer les coses de manera diferent. A la classe ens tornem a situar, mirem el plànol de l’escola, ubiquem el jardí i ens fixem en la seva forma geomètrica; el rectangle. Observem que tenim dos costats molt llargs, que en direm el llarg, i dos costats més curts, que en direm l’ample. Després, compartim les estratègies per poder prendre mesures i que tothom pugui tenir clar com tornar a baixar al jardí. Establim que sols és molt complicat, ja que la cinta mètrica és fàcil de moure-la i que la mesura no sigui exacta, així que baixarem per parelles i ens ajudarem. Alguns infants a més a més expliquen quin procés creuen que cal seguir per mesurar bé: “fixar la cinta mètrica en el 300 que és el màxim i així no es tancarà sola”, “fer una marca a terra amb un pal per saber on arribava el 300”, “obrir la cinta mètrica fins al 100, que és un metre, i anar comptant d’un en un”, “si obrim fins al 300, comptarem de 3 en 3”...
I tornem a baixar, per parelles aquest cop, i amb les idees més clares de COM ho farem. Després a la classe, dies més tard, compartim les mesures que hem trobat. Tenim dubtes, perquè no hem arribat als mateixos números, tot i que s’assemblen. D’altres infants no tenen el resultat perquè han de fer una suma molt llarga… Decidim fer una de les sumes junts, una suma curiosa. Aquesta suma que tenen la Mar i la Carla sembla difícil perquè hi ha un símbol que alguns reconeixem com el símbol de la multiplicació. I expliquem com va sorgir.
Quan elles mesuraven el jardí, trigaven molt a apuntar els resultats pel fet d’anar fins a la carpeta i tornar, a vegades dubtaven de la marca que havien fet i havien de repetir el procés… La Cristina les va donar una idea, comptar les vegades que posaven la cinta mètrica oberta fins al 300. Quan van acabar, van comptar que havien posat la cinta mètrica 9 vegades, i les va ensenyar a representar aquesta mesura així 9 x 300. “És una multiplicació!”, diuen alguns. Però en fer la pregunta “i què vol dir multiplicar?”, la resposta era complicada de trobar. Aprofitem l’experiència per adonar-nos que darrere d’aquesta operació hi ha una suma i li posem nom al símbol “X”, a partir d’ara li direm “vegada”. Si tornem a llegir l’anotació de les dues Alícies, diem: “9 vegades 300”; haurem de sumar 9 vegades el 300. A poc a poc a la pissarra anem dibuixant una suma en aranya, que tot just fa uns dies hem introduït a la classe. Aconseguim arribar al càlcul de 2700, però ens costa entendre què vol dir aquest número. Llavors tornem a fer memòria i recordem que els 300 cm també poden ser 3 m. I repetim la suma en aranya de 9 vegades el 3 i arribem al 27. La Mar i la Carla van trobar que el jardí mesura 27 metres.
Però encara és una nova mesura que no coincideix amb les mesures dels altres infants que ja tenim anotades a la pissarra. Seguim pensant i sorgeix la necessitat de demanar a algú una cinta mètrica més gran que 3 metres per poder prendre mesures més fiables. I pensem en el Toni conserge, ja que ell utiliza moltes a l’escola. L’anem a buscar i li fem la pregunta, el Toni ens explica que ell té una cinta mètrica de 25 metres de llarg. Ens emocionem, creiem que aquesta cinta ens facilitarà molt la feina.
Tornem a mesurar el jardí, entre tots i totes anem aguantant la cinta al terra que és llarguíssima i quan estem a pocs metres del final, la cinta ens marca 25 metres, la mesura final. De seguida sabem que hem d’afegir una segona cinta que posem just on acaba l’altra i la subjectem. La segona cinta ens marca 6 metres i 44 centímetres quan arribem al final del nostre jardí. A la classe tenim clar que cal tornar a fer una suma i la fem junts a la pissarra: “25 + 6, i després afegirem els 44 centímetres”, diuen moltes Alícies. Ho tenim, el nostre jardí mesura 31 metres i 44 centímetres de llarg i 2 metre i 76 centímetres d’ample.
Hem estat dues setmanes llargues realitzant hipòtesis, fent proves, atrevint-nos a fer, ens hem equivocat i hem tornat a començar. Finalment, tenim les dades que necessitàvem per seguir, però sobretot tenim la certesa que dels errors del principi n’hem après i molt!
Checking temperatures around the school we started wondering about the F written on the thermometers. What is that F? We discovered that it was the symbol used to refer to Fahrenheit: what a strange name!
It was funny, but we also recognised the word… Llegeix més»
