Petits Prínceps discovered that in USA and Great Britain the 1st of April is a very special day… it is April Fool’s day! It is a day about jokes and having fun. Everybody celebrates it! Newspapers usually invent articles on this day…
Reading joke articles, Petits Princeps discovered that sometimes it is difficult to say if an article is real or fake. We talked about the fake news that are on the internet everyday (not just in Arpil Fool’s) and discovered some techniques to discover fake news: check the author and the date, investigate the origin of the article (is it from a serious newspaper or organization?)…
It is very easy to create a fake article and they even created their own fake ones!
Avui hem tingut un dia ben atrafegat. De bon matí hem arrencat tres enciams del nostre hort, que ja estaven molt grans, i els hem rentat a la pica de la classe, amb molta cura. Mentre uns Patufets anaven rentant, els altres els anaven trossejant i posant dins d’uns bols.
Un cop hem tingut els enciams ben nets, hem preparat l’oli, el vinagre i la sal i ens ho hem emportat tot cap a l’hort del taller Àuria que està al parc Fluvial, molt a prop de Can Titó.
Allà ens esperaven molt emocionats per ensenyar-nos el seu hort i per menjar plegats els nostres enciams que hem amanit un cop ens hem entaulat.
Abans de marxar els hi hem preguntat que podíem plantar ara en el nostre hort, i ens han recomanat menta. Ens han regalat una miqueta i també fulles de bledes per poder-les tastar a l’escola.
Quan hem marxat de l’hort, per deixar-los treballar, hem anat a Can Titó a esmorzar, i pel camí ens hem trobat un cavall blanc.
Després d’esmorzar hem jugat una estoneta al parc i hem tornat xino-xano cap a l’escola.
A la tarda, abans de fer projectes de comunitat hem plantat la menta al nostre hort perquè se’ns faci ben gran.
Podeu trobar moltes més fotografies a la carpeta 13 del projecte de l’hort.
Jaume Muxart Domenech (1922-2019) va ser un pintor que ens ha inspirat pel fer una exposició titulada “Ulls que miren”, que encara està en procés. El mirar i posar atenció és una de les prioritats que cal treballar a l’escola si volem generar contextos reals que fomentin la curiositat i la creativitat. Des d’aquesta perspectiva, al llarg del curs hem anat posant falques que ens fan adonar de la importància de les mirades.
Aprofitant la setmana de la convivència, els Petits Prínceps vam estar treballant, al llarg del mes de març, la mirada i descoberta de l’altre a partir de la cançó de Xiula de “La mirada estràbica”. I a més hem fet tot el treball d’autoavaluació per l’informe del segon trimestre, i no sempre és fàcil mirar-se un mateix/a .
Amb aquesta proposta hem començat centrant-nos en els ulls inspirats per l’obra de Muxart i recordant la vida de la Georgia O’Keeffe. Tots dos van perdre la vista en fer-se grans i van trobar la manera de seguir creant, tot reinventat-se. I ho vinculem amb la frase del Petit Príncep que tant ens colpeix. “Només s’hi veu bé amb el cor, l’essencial és invisible als ulls”. I després d’haver treballat a partir del propi retrat aquí els teniu experimentant creant els colors que els inspiren a partir del groc, el cian i el magenta i amb l’ajuda del blanc i del negre.
QUAN LA HISTÒRIA NO ÉS AGRADABLE!!!
Amb la lectura del Petit Príncep hem descobert un nou personatge: l’home de negocis. Un senyor que vol posseir més i més riqueses i per això compra els estels de l’univers. Amb aquest capítol se’ns han obert noves possibilitats. Per un costat la correspondència amb el bevedor pel que fa al que hem anomenat “el peix que es mossega la cua”. En segon lloc hem descobert l’origen de moltes de les grans fortunes catalanes i espanyoles, d’entre el segle XIX i l’inici del XX. I en tercer lloc ampliarem el treball de la mesura incorporant les de l’univers.
En aquest article recollim alguns dels textos que els Petits Prínceps hem fet després del visionat i posterior conversa del documental “Sense Ficció. Negrers. La Catalunya esclavista”.
1- DAVID ESCOBAR
El meu protagonista d’aquesta història va ser un esclau que es deia Abdu, l’any 1871.
Ell no volia ser esclau, però van entrar a la seva cabana on vivia amb el seu germà, la seva mare i el seu pare, i sel van emportar a Cuba. El van vendre i li van dir que si no feia el treball el castigarien sense veure a la seva família.
Es va posar a treballar pero no va veure mai mes a la seva familia.
2- FELIP AGUILERA
A l’any 1899 sense adonarme estava a un vaixell amb 124 persones més. En aquesta història el protagonista soc jo Thomas Furra de Ghana.
Va ser la pitjor experiencia de la meva vida, hi havia tanta gent en tan poc espai i jo tenia claustrofobia. Però tot això va passar despres de que em segrestes el que en aquell moment era el meu millor amic… Ara se li podria dir enemic. Tornant al vaixell, la olor era horrible es clar teniem que fer les nostres necessitats al vaixell, i per ultim menjavem 1 vegada al dia i quasi res.
Per sort al dia 39 els van enxampar i vaig tornar a casa.
3- ELIÁN GÓMEZ
Hi havia una vegada un matí en el segle XIX un esclau que es deia Nerthur que anava en un vaixell. En aquell temps la venta de esclaus era ilegal però Catalunya continuava amb el comerç, segrestant persones negres, com li ha passat a Nethur.
Els posaven en la factoria fins que arribes el vaixell. Aquest seria l’últim matí, feia molta calor i a Nethur li consumia la por, no sabia que li farien en aquell lloc, pero estaba aliviat per sortir de la bodega. Al arribar el van posar a treballar de recolector de cacao.
El 1900 Nethur va arribar a Cuba amb 16 anys i va morir als 30 per no agafar el cacao bo i va ser castigat a “llatigassos”
Bon dia famílies!
El passat dimarts, a música, els i les Pinotxos vam fer un mural amb pintura sobre la Primavera de Vivaldi, amb l’objectiu de fomentar l’escolta, expressar la nostra creativitat i desenvolupar les nostres habilitats artístiques.
La Primavera de Vivaldi és una de les obres musicals clàssiques més reconegudes de tots els temps, sent un preludi perfecte de la sortida al Liceu que farem d’aquí un mes. Aquesta peça forma part de les Quatre Estacions i captura la bellesa i l’energia de la primavera a través de la música. Vam creure que seria una font d’inspiració per a la creació d’un mural que capturés l’essència de la natura a la primavera i el despertar de la vida després de l’hivern. Així ho reflecteixen els colors que el propi alumnat va escollir, i el resultat podeu valorar-lo vosaltres mateixos al nostre passadís.
Té millor coneixement del món, no qui més ha viscut, sinó qui més ha observat.
Arturo Graf
Fa just un mes, la comunitat de mitjans vam estar visitant el Monestir de Ripoll amb la seva portalada, l’església de cinc naus, el claustre i vam escoltar el repicar de les campanes del seu campanar.
Antigament, el monestir tenia dues torres però el 1428 un terratrèmol va ensorrar la torre nord i actualment només queda dreta la sud. Aquest és un campanar de planta quadrada de 7 pisos amb finestres d’arc de mig punt, coronat amb un terrat amb barana de merlets on, per l’interior, hi puja una escala de cargol de pedra picada.
Aquesta joia del Romànic es mereix que quedi immortalitzada en la nostra experiència de conèixer l’edat mitjana. Per això es proposa realitzar una il·lustració de caire realista des de diferents mirades i perspectives del Campanar del Monestir amb l’objectiu d’observar en calma els detalls que el caracteritza.
Després de les vacances ens resituem. Comencem el tercer trimestre i sabem que entre una cosa i una altra el temps apreta! La primera pregunta que ens fem és:
Quant temps tenim per organitzar la sortida d’escola?
Escrivim en etiquetes les dates de totes les sessions de projectes de comunitat que ens queden fins a la sortida d’escola i les anem ordenant cronològicament. Ens adonem que estem fent una línia del temps, ho hem fet en moltes ocasions! Tot i així, anem col·locant els dies sense pensar massa, un darrera l’altra. Quan pensem que ho tenim enllestit fem un pas enrere i observem la nostra línea.
No queda bé! Si el darrer dia està aquí, entre aquests dos hi ha d’haver el mateix espai!
Hem anat provant però no ens n’hem ensortit.
Per a organitzar-nos millor hem calculat, amb l’ajuda de l’agenda, tots els dies que falten fins el dia 31 de maig. Per grups hem fet els càlculs i, malgrat que ho hem fet a la nostra manera, a amdós grups ens ha sortit el mateix:
Només queden 50 dies! I no tots fem projectes!
Si, només els dimarts.
Per tant, quants dies de projectes ens queden?
Ara només quedava posar bé les etiquetes… Per tal de que els espais entre dimarts quedèssin iguals hem agafat un regle i hem provat amb una distància de 30 centímetres. Entre tots hem mesurat i enganxat les etiquetes pero hem vist que no funcionava.
Doncs ho provem amb 50!
I així fent prediccions i mesurant in situ al final hem aconseguit posar-les totes bé, deixant la mateixa distància entre les etiquetes.
Avui hem aprofitat per recordar l’ordre cronològic i la diferència entre l’ordre dels mesos en un curs escolar i un any natural. Tot plegat per saber que… el temps passa i hem de treballar de valent per tenir organitzada la sortida d’escola a temps.
Avui la Carla, infermera, ha vingut acompanyada, de la Mireia, que també és infermera i treballa amb una dentista. La Mireia ens ha explicat que és molt important rentar-se les dents després de cada menjada, per tal d’evitar que ens puguin sortir càries.
La Mireia ens ha portat una boca molt gran i un raspall de dents també molt gran i ens ha mostrat quins són els moviments que hem de fer amb el raspall per obtenir una bona higiene. És molt important no deixar-nos de rentar ni les genives, ni la llengua.
Un cop ens han explicat com s’han de rentar les dents, ens les hem rentat en grupets de quatre, davant del mirall, i la Mireia i la Carla ens anaven dient si ho fèiem bé. Un cop ens les hem rentat, ens han regalat el raspall!!!
També hem vist una nova aventura del capità Vitamines i l’Escorbut. Aquest cop ens han parlat de les fruites que es mengen a la primavera.
Podeu trobar més fotografies a la carpeta 9 del projecte INFADIMED.
