LA LLISTA DE LA COMPRA

Abans d’anar a comprar tot el material que necessitem, és molt important que fem la llista de la compra, perquè és molt fàcil que ens despistem i que ens oblidem alguna cosa.

Entre tots i totes escrivim la llista per no descuidar-nos res. Mica en mica anem dient els sons de les lletres que ens toca escriure i si no recordem com es fa el mirem a la paret on tenim totes les lletres.

DEMANEM ELS DINERS

Un cop tenim el pressupost enllestit, anem al despatx de direcció a demanar-li a la Lidia els diners que necessitem per anar a comprar.

Li expliquem amb molts detalls tot el què hem de comprar i els diners que necessitem per poder-ho comprar. La Lidia ens dóna els diners, però ens diu que abans de marxar a comprar els revisem perquè potser s’ha equivocat.

Abans d’anar cap a la classe a comptar les monedes, la Lidia ens demana que quan comprem li demanem al caixer/a que ens doni el tiquet de compra.

Podeu trobar més fotografies al DRIVE.

FEM UN PRESSUPOST

Per poder demanar els diners per anar a comprar, cal que fem un pressupost de tot el què necessitem. Imprimim unes fotografies amb el material que volem comprar i fem servir els cubs, com si fossin monedes, i així poder averiguar quants diners ens costarà.

Col.loquem les fotografies al terra, i posem a sobre de cada imatge el nombre de cubs corresponents. Per exemple, si el cordill costa dos euros, a sobre de la foto col.locarem dos cubs. Cada cub equival a un euro.

Entre tots i totes anem col.locant els cubs corresponents al damunt de cada fotografia. Un cop els tenim tots al seu lloc, els comptem un a un fins arribar a fer la suma de tots. Finalment descobrim que ens costarà 34€.

Per poder explicar-li a la Lídia, enganxem en uns fulls les imatges de tot el que volem comprar, i a sota de cada imatge escrivim que costa. Al final del full escrivim el número 34, perquè la Lídia vegi quants diners ens ha de donar.

Podeu trobar més fotografies al DRIVE.

QUIN MATERIAL TENIM A L’ESCOLA I QUIN HEM DE COMPRAR?

Un cop tenim ben clar quin material necessitem per començar a fer les coses per la nostra botiga, veiem la necessitat de pensar quin material ja el tenim a l’escola i quin haurem de comprar. Per poder comprar el material que no tenim, haurem de saber quants diners ens costarà, per poder-los demanar a la Lídia.

En una cartolina, la Mireia ha preparat un quadre de doble entrada per poder posar tota la informació. En una columna tenim el nom de tots els materials que necessitem, i en les altres haurem d’afegir: si ho tenim a l’escola, si ho hem de comprar, i quants diners ens costarà.

Un cop tenim molt clar, quants diners necessitem, haurem d’anar a demanar-los a direcció.

 

 

L’ÀLEX ES MAQUILLA!

La Luciana ha vingut a l’escola a explicar-nos un conte molt interessant: “L’Àlex es maquilla”. Tracta sobre un nen que proposa als seus amics maquillar-se però els seus companys no volen i se’n burlen! Tot i així, els seus pares li diuen que ell pot jugar a allò que li vingui més de gust.

Tot parlant, hem arribat a la conclusió que no hi ha jocs només per nens o només per nenes, hi ha jocs “de tots”. El mateix passa amb la roba o amb els colors! A la tarda, la Toni i la Vero ens ha ofert una sessió de maquillatge per a tots aquells i aquelles que ens hem volgut animar a maquillar-nos o fins i tot a pintar-nos les ungles! Ens ho vam passar d’allò més bé!

L’endemà, l’Adriana ens va portar el conte “L’Oliver Button és una nena”, molt relacionat amb l’altre, en el qual a un nen el tracten de nena només perquè li agrada ballar! Però resulta que en realitat és una ESTRELLA del ball!

Pensem que jugar a futbol no és només de nens i ballar no només és de nenes! TOT ÉS DE TOTS! 

L’ÀLEX ES MAQUILLA

El dimecres 3 de febrer ens van explicar el conte de L’Àlex es maquilla. Relacionat amb el respecte i els valors  als iguals.

El divendres, els nens i les nenes van fer un debat sobre el respecte i la presa de decisions individuals, ens vam adonar que no cal ser nens ni nena i que tothom si vol es pot maquillar. Després, qui va voler, es va poder maquillar el seu rostre i les ungles.

ENS MESUREM

A les  i els  Rovellons ens ha sortit un dubte, quan mesurem?, això, que ens vam posar mans a l’obra. Ens van mesurar de peu a cap i de mà a mà.

Ens vam adonar que sortien les mateixes mesures, i comanarem a pensar perquè passa això.

També, ens vam mesurar els peus i ens vam adonar que coincideix amb el número de la nostra sabata. Haurem de veure perquè és així.