Però la feina de convertir el sostre de la classe en el cel a la nit per orientar-nos no acaba aquí aquesta setmana! I és que sabeu també què hem fet?

Hem decidit que les estrelles les volíem de forma circular i amb cartolina florescent, ja que així brillaran més.

Parlant sobre com podíem fer unes estrelles circulars van sorgir moltes idees, alguns deien que a ma alçada, altres van tenir la idea d’agafar objectes amb aquesta forma i fer-los servir de plantilla però… resulta que hi ha una Tanit que el seu pare tenia una màquina per fer cercles. I això va ser la “xispa” que va fer saltar l’expressió de moltes cares: alguns estranyats, altres que els sonava, i altres que coneixien l’objecte però tampoc en sabien el nom fins que… de cop i volta una veu emocionada va cridar: es diu COMPÀS!

I així ha sigut com les Tanits aquesta setmana hem tingut una feinada a aprendre a fer servir el compàs practicant molt.

Hem descobert que té molt a veure també amb el treball del regle i els centímetres, ja que si volem fer cercles, hi ha una distància, que es diu radi, que és la distància que va des del centre del cercle fins la part més externa. La mida d’aquest radi és la mida que hem d’obrir el compàs. Tota una descoberta!

I amb tota la pràctica del compàs feta… Hem agafat el nostre mapa d’estrelles, hem contat quantes estrelles necessitem i de quines mides i ens hem posat mans a la feina: JA TENIM LES ESTRELLES FETES! 

Ara ja només ens queda cobrir el sostre de negre, organitzar les estrelles i col·locar-les ben proporcionades com estem treballant i enganxar-les. Estem totes les Tanits ben emocionades!!

Ara que ja hem decidit quines són les constel·lacions que volem representar al sostre de la classe (les que envolten l’Estrella Polar), se’ns gira una feinada per calcular. I és que sabeu què? Tenim clar que no ho volem fer de qualsevol manera, i també sabem que la mida real i la distància real que hi ha entre les estrelles no la podem fer igual a la classe, ja que no ens hi cap. Però tampoc ho volem fer tant petit com en el mapa de constel·lacions que tenim. Per tant tenim feina a calcular per fer un cel estrellat a la nostra classe ben proporcionat.

La paraula proporció ja ens sona del curs passat, quan vam estar fent una Alícia de 3m ben proporcionada, així que en aquest sentit, només ens ha fet falta refrescar una mica la memòria.

Però on veiem això de les proporcions? El Pau R. que es queda a dinar alguns dies a l’escola, diu que al passadís dels mapes hi ha un lloc on es veu l’escala dels mapes, que és la proporció. Així que el grup que ha volgut investigar les proporcions de les estrelles per després explicar-ho a la resta de companys i companyes, hem anat a veure això de les escales dels mapes.

Hem entès que una escala marca la proporció que hi ha entre el mapa i la mida real. Així que hem mirat de resoldre un dubte que ens hem plantejat. Per saber la nostra escala, hem de saber quantes vegades hi cap el nostre mapa d’estrelles dins la classe. Ho comprovem? I així és com hem sabut que hi cap unes 40 vegades. Per tant hem descobert que la nostra escala per convertir el sostre de la classe en el cel a la nit és 1:40.

Però exactament què vol dir això d’1:40? Aquí, per acabar-ho d’entendre hem demanat ajuda al Toni Monclús, que ens ha ajudat a acabar de comprendre això de l’escala, de calcular-ne algunes i de com organitzar tot el que hem descobert per explicar-ho a la resta de Tanits.

I ha arribat el moment difícil: transmetre tot el que hem fet a la resta de nens i nenes de la classe, i és que això de l’escala és complicat.

Una escala vol dir vegades, i hem descobert que la nostra és 1:40 que vol dir que qualsevol cosa que al nostre mapa fa 1, a la nostra classe real fa 40. Per tant, 1 cm del mapa, són 40 cm a la realitat, i per tant hem pogut calcular que 0’5 cm al mapa són 20 cm a la realitat, i 2 cm al mapa en són 80 a la realitat…

Una vegada hem transmès aquesta informació tots i totes ens hem posat a calcular la distància entre totes les estrelles de les constel·lacions al nostre mapa d’estrelles per saber quina distància hi ha d’haver entre aquestes a la realitat de la nostra classe: una feina gens fàcil però que mica en mica anem entenent.

Seguint amb el repte de convertir el sostre de la classe en el cel a la nit, aquesta setmana hem estat donant voltes en com fer-ho perquè indiqui bé el nord dins la classe.

Ara que ja sabem com ho fa l’estrella polar per indicar-nos-ho, hem volgut saber, com hem de col·locar les constel·lacions perquè indiquin bé el nord de la classe. Així que el que hem fet ha sigut buscar una imatge on hi ha representades les constel·lacions que hi ha al voltant de l’Estrella Polar.

Ara que tenim clar com ho fa, hem decidit que calia saber com hem de col·locar el nostre mapa d’estrelles dins la classe, així que hem agafat un plànol de la nostra classe, l’hem orientat amb la brúixola al nord i llavors hi hem orientat l’estrella polar.

Ara ja sabem com i on hem de col·locar cadascuna de les nostres estrelles i constel·lacions a la classe.