AFEGIM EL NOSTRE OBJECTE A LA MALETA VIATGERA

Portem dies parlant del conte col·lectiu i la seva maleta. A dins la maleta cada aula de tercer de les escoles de Vilanova del Camí (Joan Margall, Pompeu Fabra i Marta Mata) hi ha de posar un objecte. Aquests objectes serveixen d’inspiració per escriure el conte. Quan vam obrir la maleta hi vam trobar: un peluix, un cofre, uns diamants i una copa de plata. Nosaltres hem estat els encarregats de completar la maleta!

N’hem parlat durant uns dies i ahir vam pendre la decisió. Algunes Tanits van fer diferents propostes. No es tractava només de proposar un objecte sinó que calia argumentar el motiu pel qual era un bon objecte per a completar la maleta.

Unes monedes, uns daus, una clau, un cavall…

Tot dialogant vam anar descartant objectes. Al final, gairebé per majoria absoluta, vam decidir que l’objecte que millor s’adaptava a les nostres necessitats i millor complementava la maleta era…

LA CLAU! 

Ara, si… estem preparats per començar a escriure…

ENS POSEM EL BARRET D’ESCRIPTORS I IL·LUSTRADORS! 

Seguirem informant…

COMENCEM PROJECTES DE COMUNITAT!

El dimecres 30 d’octubre els Mitjans vam iniciar el que serà el nostre Projecte de Comunitat:

¿QUÉ COSA IRRITA A LOS VOLCANES?

Vam començar el matí tots junts veient un vídeo.

Un cop vist, vam conversar sobre el que havíem vist, tot anotant aquelles paraules que crèiem més interessants. És increïble com unes simples imatges poden despertar la nostra curiositat i oferir-nos un món de possibilitats!

Després vam sortir de l’aula. Tocava saber qui formava part del nostre grup. Vam fer parelles, cap nen o nena de la Comunitat podia anar amb algú de la seva aula, i vam començar a buscar els nostres noms que es trobàven escampats per l’escola. Nom en mà, va tocar investigar.

Si li donem la volta al paper, alguns coincideixen!

Era un trencaclosques! Bé, per ser exactes, 5. Un per cada grup de projectes. Així va ser com, mica en mica, tots els nens i nenes de la Comunitat de Mitjans van trobar el seu grup i, un cop fet el trencaclosques, van descobrir el seu nom!

Jules Verne, Inge Lehmann, Sergio Tapiro, Sam Cossman o Katia Krafft. Qui seran aquests personatges?

A partir d’aquí… comença l’aventura! Us anirem informant!

Adéu, abella, adéu!

Fa ja uns quants dies que tenim l’abella del Yago a la classe i hem decidit que ha arribat l’hora de dir-li adéu. Gràcies a ella hem pogut veure de ben a prop aquests insectes, apreciar detalls que a simple vista eren impossibles, descobrir que algunes parts les desconeixíem o pensàvem que eren d’una altra manera… i sobretot ens ha ajudat a conscienciar-nos més amb la problemàtica que viuen.

Però dir adéu a vegades costa, tot i que estigués ja morta. “I per què no la deixem més dies?”, és la pregunta que molts repeteixen. Alguns manifesten que ja no la necessitem amb pena, d’altres que es podrirà i farà pudor… i precisament amb aquesta última reflexió es genera un petit debat. “Què passarà ara? Es podrirà el seu cos? Per què passa això?”. Decidim reprendre aquestes preguntes en un altre moment, són prou importants!

I centrats en l’adéu… pensem un bon lloc per deixar descansar l’abella. Després de descartar jardinets i sorrals per si d’altres nens i nenes jugant la desenterren, ens costa trobar un espai amb terra dins l’escola però lluny d’infants. Després de molt pensar, la Cristina ens fa baixar al pis de baix i ens porta a un raconet que tots hem vist abans però que a la classe no se’ns havia ocorregut; l’antic hort de l’escola. Ens agrada l’espai i decidim per majoria absoluta que allà descansarà l’abella.

El Pol, que abans ha anat a buscar una pala, ha estat l’encarregat de fer una mica de forat. Després el Yago ha deixat l’abella i, entre uns quants, l’hem tapat amb sorra. Al sortir de l’hort per tornar cap a la classe, es podien escoltar algunes veuetes que deien… “Adéu, abella, adéu!”

 

A la recerca d’informació!

Aquests darrers dies està arribant a la classe molta informació diferent sobre les abelles. Tots i totes ens estem esforçant des de casa gràcies a l’ajuda de les nostres famílies; paraules noves, imatges i fotografies, dibuixos propis, convidem a experts… volem descobrir coses noves i gaudim compartint-les entre nosaltres.

Cercar informació és una de les nostres tasques més importants doncs…

  • Enriquim mica en mica el nostre projecte i de manera col·lectiva.
  • Exposem la informació que trobem, no sempre és fàcil però és un aprenentatge important que anem millorant a mesura que el practiquem.
  • Aprenem a valorar la informació que portem per extreure la part més rellevant, allò que realment ens dóna resposta al que busquem.
  • Anem fent noves relacions entre coneixements i deduccions molt interessants.

ENS VISITA EN JOAN VALENTÍ

Ens hem reunit tots i totes en el gimnàs per esperar l’arribada del Joan Valentí. Deprés de parlar-ne tant a les aules i veure tantes imatges d’ell ja teníem moltes ganes de veure’l en persona.

Ens hem emocionat molt en veure’l entrar i hem pogut comprovar que és igual que les fotografies que hem vist d’ell.

El Joan s’ha presentat i seguidament li hem explicat quin projcte estàvem fent i li hem anat fent totes ls preguntes que teníem preparades.

Ens ha explicat que per fer d’actor s’ha d’estudiar força i que t’has de formar molt per ser-ho, però que el més important és tenir moltes ganes de voler fer d’actor. Ell primer volia ser pallasso però finalment es va decantar per la feina d’actor. Quan fas teatre no només es treballa quan fas la representació sinó que abans de fer una obra hi ha una gran preparació, hi ha molta feina.

Ens ha animat perquè treballem molt i ens ha dit que si acabem fent alguna obra de teatre el convidem que estarà encantat a venir-nos a veure.

Abans de marxar li hem donat el regal que li hem preparat entre els tres grups de projectes i li ha agradat moltíssim

PREPAREM LES PREGUNTES PEL JOAN

Mirem el nostre mapa conceptual amb totes les coses que hem  escrit del projecte i pensem quines preguntes li voldrem fer al Joan Valentí perquè ajudin a desenvolupar el nostre projecte de Comunitat.

Un dels dubtes que teníem anotat en el mapa conceptual és si fer d’actor i actriu era una feina, per tant decidim preguntar-li al Joan.

Com que hem fet un titella i sembla que ens agrada força a tots i totes el teatre de titelles pensem que una altra pregunta seria dir-li al Joan si algun cop ha fet d’actor amb titelles.

Un altre tema que tenim obert en el nostre mapa conceptual són els actors i actrius de la tele i ens sorgeix el dubte que quan hi ha anuncis a la tele si aquelles persones són actors o actrius.

Per tant les preguntes que li volem fer en el Joan Valentí són:

  • Si fer d’actor és una feina.
  • Si ha fet algun cop d’actor amb titelles.
  • Si les persones que surten en els anuncis són actors i/o actrius.

Escrivim en un full les preguntes perquè no se’ns oblidin.

DECIDIM FER UN DIBUIX COL.LECTIU DEL JOAN

A mesura que els nens i nenes van acabant el dibuix del Joan Valentí els anem penjant a la pissarra.

Un cop els tenim tots ens els anem mirant juntament amb la fotografia projectada del Joan a la pissarra i anem mirant quin dibuix és el més semblant. Hi ha dibuixos que tenen els ulls més iguals, altres que han fet la boca millor, altres que no se semblen gens ni mica…

Com que ens costa triar quin és el dibuix que li volem regalar, decidim fer un dibuix col.lectiu i així el Joan tindrà un record de tots i totes.

LA MALETA VIATGERA DEL CONTE COL·LECTIU

Fa uns dies va aparèixer a l’aula de les Tanits un objecte misteriós. Estava tapat, amb una tela vermella llampant. Tot i així, vam tenir clar de que es tractava: 

La maleta viatgera del conte col·lectiu dels nens i nenes de 3r de Vilanova del Camí

Tot i així, no en sabíem gaire cosa. Com era aquesta maleta? Què hi havia dins? Per què seriva? La curiositat anava creixent, les Tanits volíem aixecar aquella tela que la cobria i començar donar respostes a totes les preguntes que ens venien al cap.

Abans de deixar-la al descobert, vam aprofitar per deixar anar la nostra imaginació tot responent a les preguntes que ens havíem anat fent. En aquesta ocasió, com que era el que crèiem, tot s’hi valia, i en això les Tanits som unes expertes!

Mica en mica, vam anar descobrint i donant resposta a les nostres curiositats. Al final del dia, teníem clar com era la maleta, què hi havia dins i fins i tot, per a què servien tots aquells objectes. A més a més, ens vam adonar que n’hi faltava un… EL NOSTRE!

Les Tanits hem de posar un objecte a dins la maleta viatgera. Ha de ser original i que pugui servir d’inspiració…

Què hi posem Tanits? 

 

QUI ÉS EN JOAN VALENTÍ?

Aquesta és la pregunta que ens hem fet quan la Vero ens ha ensenyat la seva foto. Ara sabem que és de Vilanova i que el seu ofici ens interessa molt… ACTOR! Però a la TELE!

De fet, és el PAU de la Família del Club Super3! Alguns de nosaltres si que l’hem vist però d’altres no.

I també ha interpretat a més PERSONATGES…

En Joan ens vindrà a veure dijous per tal d’ajudar-nos amb el nostre projecte “ACTORS I ACTRIUS”, així que hem rumiat a partir d’una conversa les preguntes que li podem fer quan vingui:

  • COM HAS ACONSEGUIT FER D’ACTOR?
  • TAMBÉ FAS TEATRE?
  • D’ON TREUS LES DISFRESSES QUE PORTES?

A partir de la seva fotografia, també l’hem dibuixat per poder fer-li un regal!

LA NOA ENS PORTA DISFRESSES I FOTOS DEL CIRC!

Gràcies a les fotos que ens ha portat la Noa de la seva visita al circ, vam poder parlar sobre els actors que hi treballen, que eren ni més ni menys que tres dels pallassos que ella havia vist: ben maquillats, disfressats i que no paraven de fer riure… Així que AL CIRC també hi trobem ACTORS!

D’altra banda, també ens ha portat disfresses per tal de fer-les servir pel projecte!