ELS CIRCUITS MOTRIUS A LA COMUNITAT DE GRANS!

A educació física procurem oferir moltes possibilitats diverses de situacions motrius que suposin un repte motriu, una situació a superar a través d’estratègies individuals o col·lectives, enfrontar-se a situacions motrius noves, desenvolupar les habilitats motrius…

Això en molts dels jocs ja es dóna de forma inconscient, però moltes altres vegades cal fer-ho de forma més específica, com quan els oferim circuits motrius d’agilitat. Amb els circuits d’agilitat saltem, correm, grimpem, ens arrosseguem, voltem, fem equilibris, etc… i quan aquests els fem a la Comunitat de Grans, la seva complexitat i dificultat augmenten. A més, ens cronometrem i treballem els segons i les centèsimes, prenent-ne consciència i lluitant contra el cronòmetre per superar el nostre temps en el segon o tercer intent! 

En Xavier ens visita a l’escola

Dimarts passat vam rebre una visita molt esperada per tots i totes nosaltres, en Xavier! Fa unes setmanes vam enviar-li una carta per convidar-lo a venir a l’escola ja que ell ha estat apicultor i coneix molt bé a les abelles, al rebre-la de seguida va dir-nos que sí.

Va explicar-nos aspectes que no coneixíem encara sobre aquests insectes, també corroborar coses que nosaltres havíem descobert i va respondre a les preguntes que teníem preparades. Ara ja no tenim dubtes!

  • Les abelles són importantíssimes per a la nostra supervivència.
  • La part de la boca que no sabíem el nom se’n diu llengua.
  • Les abelles s’ho fan tot elles; mel, pròpolis i cera.
  • Són molt intel·ligents i això ho podem veure, per exemple, amb la forma hexagonal que utilitzen. Mitjançant aquesta forma aprofitem molt més l’espai!
  • El fibló de les abelles també pot curar si el tenim a la pell durant uns segons.

Nosaltres li hem explicat al Xavier el nostre repte, fer un jardí per a les abelles a l’antic hort de l’escola, i ell ens ha donat alguns consells per poder aplicar. Hem resolt un dels grans dubtes que teníem sobre les plantes i ell ens ho ha deixat ben clar; les plantes que més agraden a les abelles són les silvestres!

A més a més, ens ha explicat algunes anècdotes personals per tal de transmetre’ns un gran missatge:

Hem d’escoltar a la natura!

Xavier, moltíssimes gràcies per compartir el teu temps i experiència amb nosaltres!

Llegim el Rovelló II

La lectura del llibre del Rovelló seguim realitzant-la de manera quinzenal; tenim molta feina però volem saber més del gos que dona nom a la nostra classe. Ara ja no llegeix la Cristina sola, de tant en tant hi ha alguna paraula que nosaltres hem de llegir i també hi ha algunes imatges que s’han colat a les pàgines però que no tenen cap sentit amb el que la història ens explica. Hem d’estar ben atents!

El dubte que teniem ja l’hem resolt, finalment han trobat al gosset i ja no està perdut pel bosc. Ah, i també hem descobert perquè li han posat “Rovelló”!

Voleu saber qui l’ha trobat i se l’ha endut a un bon lloc? I per què li han posat aquest nom tan curiós?

No dubteu en preguntar-nos que us ho explicarem!

I per no oblidar tot el que va passant al llarg d’aquest llibre entre tots decidim que és el més important de cada capítol i ho deixem escrit, és una manera d’aprendre a resumir i alhora de fer memòria!

Tornem al pati de Petits!

Fa uns dies els Rovellons vam poder gaudir d’una petita sorpresa; baixar al pati de Petits a jugar! Tot i que no ho diem gaire fort perquè estem a gust al pis de dalt i ens agrada això de ser mitjans, enyorem una mica el pati de sorra on hem passat tants bons moments.

Amb els nostres companys i companyes d’Alícies, hem baixat la tarda de divendres per poder jugar i aprofitar que els Petits no hi eren. El sorral amb les pales i les galledes, les caixes i rodes, la cuineta i els estris de cuina, Cal Mata, el túnel i el tobogan, inclús el bosquet; han tornat a ser escenari de noves aventures nostres.

Després, al tornar a la classe, hem compartit com ho hem passat i hem coincidit tots i totes amb que havia estat una bona idea i que – amb veu baixeta, no fos cas que ens escoltés algú…- potser algun altre dia podríem repetir l’experiència.

QUÈ SÓN TRENTA CENTÍMETRES?

 

“Llavors va descobrir, al darrere d’unes diminutes cortines, una porteta que no devia fer més de trenta centímetres. La clau va encaixar perfectament al pany, i l’Alícia, de genolls, va mirar per veure què hi havia a l’altre costat.”

Després de llegir aquest fragment, les Alícies ens hem preguntat: Com de petita és una porta de trenta centímetres? 

És així que al voler donar resposta a aquesta pregunta, hem estat parlant de centímetres, però també de mil·límetres, de regles, de cintes mètriques, de distàncies, de números, ratlletes, palets i espais.

Després d’investigar, mesurar, comprovar, parlar, compartir i reflexionar, primer en petit grup i després tots junts, les característiques dels regles, i els centímetres, hem arribat a unes conclusions:

  • Els regles i les cintes mètriques sempre comencen al zero.
  • Els centímetres sempre són iguals.
  • Els centímetres en un regle sempre tenen un número.
  • Els centímetres estan separats per unes ratlletes petites que són els mil·límetres.
  • Entre dos centímetres hi ha sempre deu mil·límetres.
  • Els mil·límetres es conten mirant els espais que hi ha entre les ratlletes, no les ratlletes.
  • Cent centímetres fan 1 metre.

Això de mesurar ens ha agradat molt, ara tenim ganes de crear una porta de trenta centímetres com la de l’Alícia… Ja us anirem explicant com va!

DESCOBRIM A KATIA KRAFFT

Aquesta setmana ha sigut molt important per nosaltres, ja que finalment havem descobert qui és la Katia Krafft. Es tracta d’una vulcanòloga molt important que va fotografiar i filmar molts volcans en erupció, va ajudar a conèixer millor als volcans i va salvar a molta gent del perill de la lava. Ens podríem atrevir a dir que ja és tota una heroïna per nosaltres.

També havem parlat de la possibilitat de fer un viatge al centre de la terra, pel que ens ha portat a conèixer al Jules Verne i la seva obra “Un viatge al centre de la terra”. Així que havem vist un petit conte que ens ha explicat de què tractava aquest viatge. Però creiem, després de estudiar la geosfera, que és una mica de fantasia. Tot i així ens ha agradat moltíssim.

VISITEM L’EXPOSICIÓ D’ART DE L’ÀNEU BERNADÍ

Dilluns, l’Àneu Bernadí de la classe de les Tanits ens va convidar a veure la seva primera exposició d’art, situada al vestíbul-biblioteca de mitjans i grans.

I dit i fet, el mateix dia la vam anar a veure perquè teniem moltes ganes de saber que trobariem en aquesta exposició. Ens van agradar molt totes les pintures que havia fet i varem descobrir que l’Àneu és una gran artista!!!.

Moltes felicitats Àneu, hem gaudit molt amb les teves obres d’art!!!

Podeu veure més fotos al Drive.

LA MALETA VIATGERA

Aquests darrers dies la maleta ha acompanyat en Yassir i  l’Aran.

En Yassir ens ha explicat que el seu menjar preferit és la pizza, que li agrada molt jugar amb el seu germà petit, pujar a les atraccions de les firetes, anar a la platja, a jugar al parc, jugar amb els amics i anar de viatge amb la família.

L’Aran ens ha explicat que és un nen molt curiós amb tot allò que l’envolta, que li agraden molt la natura i els animals, en especial els cavalls, i a l’estiu li encanta anar a la platja i la piscina. També gaudeix molt ajudant als pares a fer el menjar i no para de fer els tasta-olletes.

Podeu veure més fotografies al Drive.

POSEM PREU A LES PIZZES

A la carta del menjar és molt important que posem el preu de les pizzes i per això hem de decidir entre tots i totes quant valdran les nostres pizzes.

Mirem algunes propagandes que tenim de pizzeries i a partir d’aquí els Tabalugues van dient preus i van raonant les seves respostes:

  • No podem posar-les molt cares perquè no vindran clients.
  • Si les posem molt cares ens costarà fer les sumes.
  • Les que tenen més ingredients han de ser més cares, tenen més coses.
  • No poden valer 1€, es molt poc!

També parlem que és molt important posar la € darrera del preu perquè si no és així els clients ens poden donar petons, abraçades, caramels… tot el que vulguin i no diners que és el que volem nosaltres.

 

FEM LA CARTA DEL MENJAR

Enganxem les imatges de les diferents pizzes que podem menjar en la nostra pizzeria i escrivim el seu nom i els ingredients que porta.

Aquestes imatges de les pizzes també les col.locarem a la cuina perquè quan els clients demanin quines pizzes volen menjar els cuiners/es puguin saber quins ingredients han de posar i que no s’oblidin cap.