Dèiem a l’article anterior que l’ús i abús de les pantalles produeix addicció. Com que, entenem, no volem tenir un/a nen/a adicte/a a les pantalles, si és el cas, en algun moment voldrem revertir la situació.
Aquests serien, doncs, els efectes d’aquesta reeducació.
Primer de tot, sabem que jugar a videojocs de lluites, guerres, etc. genera violència i estimula l’agressivitat. Destaquem l’agressivitat de quan juguen i afegim l’agressivitat de quan retirem la dosi que provoca l’addicció, és a dir, quan comencem a fer una reeducació.
A més a més, quan un/a nen/a deixa de jugar a videojocs o veure pantalles pot experimentar diversos símptomes físics i emocionals, entre ells inquietud o insomni, depressió, ansietat i altres trastorns de salut mental; símptomes que, per cert, de nou, són similars als que tenen quan juguen. Al principi de fer la reeducació el panorama que se’ns presenta no és molt afalagador, però només a curt termini si fem les coses bé.
Per tant, si penseu que no esteu preparats per a afrontar la situació recomanem recórrer a un/a especialista quan creiem o volem que la nostra canalla deixi de ser addicta als videojocs.
Un cas que requereix menció a part és quan retirem el joc a un/a alumne/a autista virtual que tractarem en una altra publicació.
Mentrestant, recomanem a l’efecte la lectura del llibre “Demencia Digital: El peligro de las nuevas tecnologías” del Doctor Manfred Spitzer.
