Teixint relacions a Tabalers

Estimades famílies,

A l’espai de Tabalers hi ha dotze nenes i nens. Algunes i alguns han arribat nous a l’escola aquest any, l’Alma, l’Àtika, l’Aylén, la Freya, l’Indara, el Marco, el Nil i la Zoe. També hi ha un grupet d’infants que segueixen a l’escola, en continuïtat de l’espai d’Enxanetes, deixant de ser ara els petits de l’escola, l’Aleix, la Joana Sígrid, el Joel i l’Oriol.

El curs passat, a l’espai d’Enxanetes hi havia vuit infants que conformaven el grup, i aquests, els acompanyaven la Pepi i la Idèlia. A l’inici d’aquest curs escolar, el grup es va dividir, i uns van passar a l’espai de Bastoners amb la Pepi, i els altres quatre infants, a l’espai de Tabalers (el nostre) amb la Idèlia. A més, en aquest grup s’hi ha afegit també la Laia per acompanyar-los.

L’entrada a l’escola, per una banda, suposa la primera separació física temporal significativa entre família i filles/fills. I per una altra, és la construcció d’una nova relació afectiva de la nena o nen i la família, amb les educadores.

Han transcorregut unes quantes setmanes des de que vam iniciar el curs, i poc a poc anem observant petites grans fites en el camí de conèixer-nos totes i tots plegats.

Aquesta construcció d’una relació afectiva ha precisat de temps pausats, pel que ens hem deslligat de la necessitat d’immediatesa de canvis i processos ràpids, acollint dia a dia a les nenes i nens del grup per a què…

  • Se sentin bé (relaxats, acollits, vinculats, alegres i acceptats) a l’escola.

   Les educadores, aquestes primeres setmanes d’escola, amb una presència disponible per si necessitaven una falda en la que seure i acompanyar-los amb paraules descrivint allò que els estava passant, o per altra banda, amb un acompanyament sense contacte, hem procurat un respecte de les necessitats i els temps de cada infant.

  • Aprenguin a gestionar les seves emocions, a sentir el seu cos, a focalitzar l’atenció, a relacionar-se amb els altres, a conèixer-se a sí mateixos…

   Des de les vivències diàries, els hem acompanyat a afrontar vivències plaents i d’altres no tant, per a què puguin conèixer-se, acceptant i acollint les emocions que van sorgint.

  • Estiguin presents i siguin perceptius del seu món interior i de l’exterior.

   Preparem i cultivem un ambient de silenci, calma i percepció.

  • Entrin en contacte amb les seves necessitats i puguin expressar-les.

 

El procés de familiarització que estem visquent és un camí que juntes i junts caminem i seguirem caminant plegats.