El joc és una acció natural, innata, lliure i espontània dels infants; amb la qual aprenen, adquireixen coneixements i es relacionen. L’activitat lúdica és la base dels aprenentatges dels infants. El joc possibilita que l’infant explori l’entorn, els objectes i les persones que l’envolten.
És per aquest motiu, que des de l’escola fomentem una continuïtat, oferint als infants la possibilitat de trobar els mateixos materials per desenvolupar el joc tant a l’espai interior com a l’exterior. Això fa que l’infant trobi una referència coneguda en el material que ha utilitzat per jugar a l’espai i després al pati, o a l’inrevés. Això, però, no vol dir que la seva manera de relacionar-se amb aquest material sigui la mateixa. No podem deixar de banda, que l’entorn en el qual es desenvolupa el joc és diferent i aquest fet modificarà la seva manera d’encarar l’activitat en relació amb els materials, l’entorn i les resta de companys. La mateixa fusta rectangular que a l’espai era un cotxe, un cop trobada al pati es converteix en una serp que s’arrossega per la sorra. O els animals de goma que a l’espai han servit per imitar els sons, al pati es converteixen en tresors que els infants enterren i després descobreixen com petits arqueòlegs.
Cliqueu aquí per veure més imatges
Les educadores també tenim una tasca molt important en el desenvolupament del joc. Hem d’oferir a l’infant tot el material perquè aquest experimenti, jugui i, en definitiva, aprengui però sempre sense participar del seu joc i, sobretot, sense modificar-lo.
Com es diu en el Currículum d’Educació Infantil: “No es pot ensenyar a jugar, ja que el joc és innat en l’infant i a través d’ell està aprenent qui és i a relacionar-se amb el món.”
La nostra tasca és d’observadores en el desenvolupament del joc. L’adult només intervindrà quan hi hagi un conflicte. Com per exemple dos infants que volen el mateix material. En aquest moment oferirem a l’infant la possibilitat de buscar el mateix material que molts cops està duplicat i potser ningú l’utilitza. O bé, oferirem buscar una alternativa per jugar amb un altre material.
També haurem de tenir en compte en quin moment evolutiu es troben els infants, tant de manera individual com de grup, adequant els materials i els espais per poder oferir un joc ric.
Els que fem servir sempre acostumen a ser de diferents formes, textures i materials per enriquir també tot un món sensorial a l’hora de desenvolupar el joc.
Així i tot, el joc no acaba a l’escola bressol. El joc ofereix a més una oportunitat fantàstica perquè els pares s’impliquin plenament en l’activitat dels fills. Malgrat els beneficis derivats del joc, tant per als infants com per als pares, alguns infants han vist notablement reduït el temps dedicat al joc lliure. En moltes ocasions el dia a dia ens obliga a prendre atenció en altres coses en detriment del descans o del joc lliure.
