Aprofitant el mes d’abril, amb l’arribada de la Diada de Sant Jordi, en la que celebrem a Catalunya la festivitat basada en l’amor i la cultura, així com també, el 23 d’abril sent el Dia Mundial del Llibre, ens agradaria dedicar el post d’aquest mes als contes.
A l’espai de Capgrossos tenim un raconet especial on les nenes i nens poden apropar-se i relaxar-se si ho necessiten. Un matalàs i coixins tous conviden a la calma. I al costat mateix, una petita biblioteca amb contes al seu abast. Contes diversos pel que fa al material (alguns més robustos i d’altres més fràgils, recordant quan els manipulen la necessitat de cura de tot allò que hi ha a l’escola), i de temàtiques vàries (observem quins interessos tenen i anem oferint-ne de nous de tant en tant). A vegades miren i llegeixen contes sols, i d’altres, decideixen compartir el moment amb els altres.
Al pati també preparem cada dia un raconet acollidor, confortable i preferiblement en un espai retirat (per a propiciar la calma) en el que els infants s’hi poden apropar i llegir les imatges que hi ha en els contes, interpretant-les en funció d’allò que els hi suggereixen.
(Cliqueu aquí per a veure més imatges).
A mitjans d’aquest curs escolar una de les educadores de l’espai, la Idèlia, va introduir a la quotidianitat que embolcalla l’estada a l’escola, els contes narrats per ella mateixa. Aquestes petites estonetes al llarg del matí s’han convertit en un oasis en el dia a dia en el que es crea un ambient màgic al voltant d’un conte, en el que a qui li ve de gust s’apropa i busca el seu lloc en el grup per a compartir junts un moment plaent.
De dins d’una bossa, la Idèlia va traient contes, i un a un els va explicant. Sempre els mateixos, i de tant en tant n’incorpora algun de nou. N’explica sempre els mateixos per a oferir la possibilitat als nens i nenes d’anar comprenent coses noves en cada narrar, així com també permetre’ls-hi poder anar preveient en la història el que esdevindrà després, fet que els hi genera seguretat i confiança.
En el narrar, sempre sorgeix un diàleg, no únicament és l’educadora qui explica el conte, sinó que els infants també hi participen, explicant allò que els hi evoca aquella història o qualsevol altra cosa que vulguin compartir.
L’experiència d’escoltar quan un altre t’explica un conte és plaent en sí mateixa, alhora que obra la possibilitat de descobrir un món amb paraules i històries noves que permeten als infants seguir creixent cognitivament, lingüísticament, emocionalment, afectivament…
