En el moment del canvi de bolquer és quan es crea un gran vincle entre l’educadora i l’infant. Els oferim una atenció individualitzada i de qualitat, creant una relació més intima i personal.
Esdevé un moment educatiu en què l’educadora sol·licita el diàleg i la participació conscient de l’infant procurant que sigui un moment privilegiat de relació afectiva entre els dos, amb un clima tranquil i relaxat.
Es procura en tot moment intercanviar la mirada amb l’infant i comunicar-se amb ell a través del gest, la paraula i el to adquat, per tal d’acompanyar-lo en el desenvolupament de la seva autonomia, llenguatge i autoestima.
El canvi de bolquers es realitza en els canviadors dels diferents espais de referència, que van evolucionant d’acord a les necessitats dels infants i en funció del moment evolutiu de cada grup d’edat.
A mesura que l’infant va adquirint un domini de la marxa i el moviment, per tant pot aguantar-se dempeus i aixecar les cames, és en aquest moment quan li oferim fer el canvi de bolquers dret a terra sobre una estora. L’educadora se situa davant seu, asseguda i a la seva alçada per una millor comunicació.
Arribarà un moment en que l’infant serà capaç de controlar els seus esfínters. Ho aconseguirà de forma natural, ja que està preparat genèticament per fer-ho, igual que caminar o parlar.
El control dels esfínters no és un fet que s’aprengui, sinó que es tracta d’una capacitat que l’infant adquireix quan té la maduresa necessària. L’infant serà capaç de manera conscient de controlar la musculatura per tal d’obrir o tancar l’esfinter quan noti la sensació que té pipi; A més, l’infant no només ha d’estar preparat fisiològicament, també ha d’estar preparat emocional i psicològicament.
Les educadores l’acompanyem en aquest aprenentatge, deixant-los a ells la iniciativa i permetent-los l’exploració de les seves pròpies capacitats.
