L’AUTONOMIA DE L’INFANT
Des que neix, l’infant es va fent autònom i surt d’ell mateix l’interès per ser-ho.
L’infant és actiu i capaç de fer coses, per això, a l’escola iniciem una sèrie d’hàbits, unes “rutines” que l’ajuden a situar-se i orientar-se a cada moment del dia. Tots aquests hàbits afavoreixen la seva la autonomia. Les educadores li oferim el temps i la calma per anar-los fent seus, sempre amb afecte i respecte, sense cap imposició.
A l’escola li proporcionem l’espai per posar en pràctica habilitats (menjar, rentar-se les mans, posar-se i treure’s la roba, etc) valors (respecte, compartir, esperar, etc) límits i normes (seure per menjar, utilitzar els coberts, etc.).
D’acord amb la seva edat i maduresa aquesta autonomia va avançant.
Anem ajustant l’organització de tots aquests moments, per a què esdevinguin fluids i, així, anem aconseguint un ambient tranquil i un clima de confiança. Cada moment quotidià és una oportunitat d’aprenentatge per als infants. Per això li donem molt valor a aquestes petites experiències diàries, facilitant la participació i la col·laboració de cada infant, respectant el temps perquè cadascú ho faci al seu propi ritme, sense presses. Són activitats de cura i d’atenció personal on els infants necessiten de l’adult.
Un infant que vol ser autònom és un infant lliure i amb una alta autoestima.
És un infant feliç.
