El curs va passant i el vincle entre els infants es va estrenyent. Comencen a trobar maneres de relacionar-se a mesura que es van coneixent, ja que van tenint informació sobre la “personalitat” de cadascú (si li volen prendre a “x” infant un objecte saben que es posarà a cridar, o “z” respondrà picant, o “y” el cedirà…) i alhora dels objectes i jocs amb els quals demostren més interès. És a partir d’aquesta coneixença diària que van apareixent petites estones de joc compartides. On segurament l’objecte, tot i que sembla ser el focus d’atenció, no és el més important… ho són infinitament més les mirades i els somriures i els gests de complicitat que es generen entre ells. Van com teixint una microsocietat on tenen molt clar qui forma part del grup i qui no, i també entre ells es van posant límits molt clars i alhora es cuiden molt.
(Cliqueu aquí per a veure més imatges)
Els infants van aprenent a regular-se en funció del model d’adults que viuen, sobretot a casa (un model amb tendència autoritària i perfeccionista pot provocar que l’infant evoqui després aquest autoritarisme entre els seus iguals durant el joc compartit, p. ex.)
I quin és el millor model us preguntareu com a pares??? Hi ha tants models com persones existim i cadascú ha de trobar on se sent més còmode en relació amb l’educació dels seus fills (inevitablement lligat als seus valors com a persona). Però el més important seria que deixéssim que els infants siguin infants, i interactuïn des de la seva espontaneïtat (no castrant-los!), tenint clares quines són les seves necessitats i posant límits amorosos quan les seves accions poden atemptar a la seguretat física dels altres i d’un mateix. Autoregular-se és un procés que dura tota la vida i només s’aprèn si es té un bon model.
.
Amb aquesta evolució també hi ha una clara transformació del joc. Ben segur que a casa us haureu adonat que estan en un moment en què necessiten tirar tots els objectes que es troben al davant (aquest fet ens ve dels nostres ancestres, de quan caçaven amb llança). Davant d’això res millor que oferir-los objectes tous amb els que poder-ho satisfer! I això respon clarament al moment evolutiu en què es troben i la necessitat motriu que tenen de desplaçar-se, córrer, enfilar-se, saltar… i quan un infant inicia el moviment, temps els falta a la resta de companys per a seguir-lo i així comencen a sentir-se tots còmplices del joc en moviment.
Com sempre, entre els 0 i els 3 anys es donen les bases de tots els futurs aprenentatges!!! I els adults que acompanyem aquestes edats tenim l’obligació de ser bons models si volem que la nostra infància evolucioni en grans persones humanes!
