L’article que us presentem a continuació és una reflexió que les companyes de les Escoles Bressol de Manresa van fer i publicar en el seu facebook el curs 2019-2020, davant la pregunta que quotidianament us formuleu les famílies. Nosaltres, com a Escola Bressol Gegant del Pi compartim clarament aquesta reflexió que fan elles i, per això, ens agradaria compartir-la amb vosaltres:
“Quan venen a buscar el fill, les famílies sovint pregunten: “Què heu fet avui?” Pel que fa als infants de dos anys, la pregunta crea una particular incomoditat perquè expressa una expectativa de “productivitat” que no correspon a la seva mentalitat. La pregunta implica una resposta del tipus: hem fet un collage o hem fet música. En realitat, per als infants d’aquesta edat, tota l’existència és una “activitat”.
Estar a la finestra i observar el camió de la neteja al carrer de davant de l’escola, que aixeca, buida i torna a posar a terra els contenidors, és una activitat.
Rentar-se les mans, és a dir, obrir l’aixeta, sentir l’aigua que corre pels palmells de les mans, mirar l’aigua que s’escola pel desguàs, prémer l’ampolla del sabó líquid, escampar el sabó entre les mans, fregar-lo entre els dits, esbandir-se les mans, rentar-se-les diverses vegades pel plaer de fer-ho, eixugar-se-les, arrugar la tovalloleta, llençar-la a dins del contenidor del paper per reciclar i no al costat, és una activitat. Perseguir un company al voltant de la taula, per un costat, per l’altre, una vegada i una altra, és una activitat.
L’ànsia de rendiment és una trampa i és difícil no caure-hi. Com respondre a la pregunta sense semblar “improductius”?
Cal intentar ser partícips d’un projecte basat en la vida quotidiana amb les seves infinites microactivitats, recurrents però sempre diferents, riques de descobertes compartides i de converses. Per als petits, la vida quotidiana és una espècie de laboratori continu. Concebre-la així no significa abandonar-se a la casualitat, al contrari. Si un infant “pinta” amb l’esponja mentre neteja la taula, per poder-ho fer cal que no li donem pressa i que tingui a la seva disposició una esponja a la seva mida i una palangana a una mica d’aigua. Perquè el quotidià doni fruits cal que l’organització educativa es pensi fins el mínim detall.
Cal transformar la mirada en el sentit potencial del quotidià.“
