Benvolgudes famílies,
Avui us volem recordar un dia molt important del calendari: el 20 de novembre, el Dia Mundial de la Infància.
Es tracta d’un dia en què es commemora l’aprovació de la Convenció dels Drets de l’Infant per part de les Nacions Unides l’any 1989. Però si mirem una mica més enrere, trobem l’origen d’aquesta iniciativa amb Englantyne Jebb, fundadora de Save de Children, que va impulsar i redactar la Convenció dels Drets de l’Infant a principis del segle passat, fent un reconeixement a la importància de la protecció de la infància. Una iniciativa que va ser molt valenta en aquell context social tan complicat. 
En l’actualitat la majoria de persones coneixem aquest text, però es fa necessari mantenir viva la seva essència i recordar el seu contingut per, com a persones responsables dels infants, assegurar-nos del seu acompliment.
Amb motiu de la celebració d’aquesta diada el passat dissabte, us volem apropar unes paraules de l’Eva Sargatal (mestra d’escola bressol, formadora i codirectora de la revista Infància) que ens ajuden a reflexionar sobre la realitat dels nostres infants:
20N: PARLAR DE DRETS
Que fàcil…
“No parlis…
no toquis
no remenis
no cridis,
no saltis,
no corris…
Estigues quiet,
para,
calla,
espera,
seu,
escolta…”
Parlar de drets?
No n’hi ha prou.
Ni avui ni cada dia.
Cal anar més enllà de discursos estereotipats.
Calen fets.
Perquè darrerament la infància i l’educació està de cap per avall.
I no pas per iniciativa pròpia.
No és un joc de nens
(ni de nenes).
És quelcom més seriós que necessita ser escoltat.
La infància demana a crits ser reconeguda.
Cal seure i parlar-ne.
És una urgència.
Per què sinó, on queden els dels drets dels infants?
Defensar-los avui no té coherència si demà tot segueix com ho hem fet sempre.
Perquè sempre s’ha fet així.
Perquè mirar cap a una altra banda és el més senzill;
potser massa simple i tot.
Algú ha de moure les primeres pedres,
per construir un nou engranatge on la infància hi tingui un lloc.
El seu lloc.
El lloc que mereix.
Perquè els drets són inalienables, irrenunciables,
innats i imprescindibles
per a una bona infància;
per tant són obligatoris.
I parlar de drets és parlar, també de deures i de responsabilitats.
Parlem-ne.
Plegats.
En equip.
Per confrontar.
Per avançar.
Per escoltar a la infància.
Les mestres, de ben segur que totes estem a punt!
https://www.instagram.com/p/CWfTcARKcN0/?utm_source=ig_web_copy_link
