Menjar és una altra de les necessitats bàsiques essencials que cal cobrir en l’infant en el primer any de vida. En aportar energia, esdevé una bona font de plaer i, al igual que amb el canvi de bolquer (article El canvi de bolquer de mitjans d’abril), és també important tenir en compte el vincle que s’estableix entre l’infant i l’adult i com aquest vincle influeix en el seu benestar.
L’alimentació -i per tant l’estona de menjar- a l’espai Enxanetes és diversa degut a l’edat dels infants: preses de biberó, tast d’una papilla de fruites, de cereals o un iogurt a mig matí o a la tarda i/o l’àpat del dinar al migdia… sigui com sigui, però, és un dels moments importants en l’espai, i com a tal, és també un moment mimat que, coneixedores de la seva importància per als infants i el seu creixement harmònic i integral, procurem cuidar i oferir-lo de forma individual i personalitzada, amb el temps que cadascú necessiti.
clicar per veure més fotografies
A l’estona del migdia la rutina ja és bastant coneguda pels infants del grup. L’espai es divideix en dos: la zona de menjador amb l’infant que dina i una educadora, i la de joc on estan la resta.
Abans de dinar, acompanyem l’infant a rentar-se les mans. Els més grans pugen ja sols l’escala per arribar a l’aixeta, es freguen les mans amb el sabó i les esvandeixen després. Mica en mica van tenint més paciència d’esperar a pujar a l’escala quan no hi hagi cap altre company.
Els més petits no són encara tant actius però gaudeixen també de l’aigua i el moment.
Quan els toca el torn per dinar, als que es desplacen ja autònomament els oferim que ells mateixos seguin a la cadira, posem el pitet i ens predisposem per a menjar, mostrant-los-hi el que tenen i oferint-los-hi també que puguin participar, tenint una cullera (o forquilla) també ells/es, i el menjar (o una mostra d’ell) que el nen/a pugui tenir l’oportunitat de tocar (d’aquesta manera l’infant sap i descobreix què menja).
Els infants que mengen ja sòlid comencen a atrevir-se a ser una mica autònoms, agafant ells mateixos els trossets amb les mans i fins i tot algun procura ja punxar algun tros… tot i que encara costa molt, i és que és molta la precisió necessària!
Aquesta certa autonomia comporta que els més grans comencin a compartir estones a taula amb un altre company quan el primer ja va per les postres.
Als més menuts, que encara no aguanten bé la postura d’asseguts ni tocarien amb els peus a terra, els oferim el menjar a la falda o a la tomboneta segons com es senti millor l’infant, i procurem en tot moment que tinguin bona visibilitat del plat i l’aliment que menja i de nosaltres, que som les que li oferim.
L’estona a taula i de menjar és relaxada. L’infant està actiu i participatiu en el moment. Cadascú té el seu temps, sense forçar, i sent ells els que decideixen el ritme. És important la seva actitud i predisposició i per això és també un treball a fer en aquesta estona.
En acabar, deixem el lloc per al proper infant, tornem a rentar mans i ens preparem per anar a descansar en una breu estona.
