Ja sabem que els humans naixem immadurs i som molt dependents al llarg dels primers temps de la vida. És per això que és essencial en aquest moment que l’adult cobreixi les necessitats bàsiques del nadó, i de mica en mica –i a mesura d’anar adquirint capacitats, aprenentatges, i clar està, també a mesura de tenir l’espai, el temps i confiança per a fer-ho– vagi apoderant-se i sent més autònom.
Per altra banda també sabem que saciar la gana, descansar, sentir-se net… són accions que ja per si aporten satisfacció. Què passa, doncs, si aquestes es realitzen acompanyades d’un bon vincle afectiu entre qui ho rep i qui acompanya? …passa, llavors, que l’èxit és assegurat i és per això que a l’escola, i en aquest cas a l’espai Enxanetes, es dóna tanta importància i ens agrada tant cuidar moments tan bàsics, però alhora tan primordials, com pot ser el moment del canvi, l’estona de menjar, prendre el biberó o el descans, entre d’altres.
Avui ens volem centrar en el moment del canvi.
clicar per veure més fotografies
Es tracta d’un moment d’higiene personal que, com a tal, culmina amb una sensació de benestar amb el propi cos… però alhora és també un moment perfecte per a crear vincle.
Un moment d’exclusivitat entre el nadó i l’adult, d’intercanvi, de comunicació i de respecte… i, com a tal, esdevé durant el temps que calgui, no hi ha pressa, tan sols gaudi.
- Parlem d’exclusivitat perquè en aquesta situació l’adult està només per a l’infant, en un espai concret dedicat nomès per això. Hi tenim contacte visual.
- Parlem d’intercanvi i comunicació perquè verbalitzem tot el que està passant, atentes a que l’infant en pugui ser conscient, s’assabenti i, si vol, participi.
- Parlem de respecte perquè des del previ a arribar al canviador i en tot el procés, l’infant és part activa i disposada.
- No trenquem l’activitat de l’infant per anar a canviar, sinó que l’informem i predisposem a que ho vulgui… i al esdevenir una estona de qualitat, l’infant es predisposa.
- No forcem els moviments de l’infant, sinó que respectem el seu lliure moviment. D’aquesta manera, a més de crear una situació plaent per tots, predisposem que aquest sàpiga què està passant, conegui millor el seu cos i, fins i tot, de mica en mica col·labori sent part activa en el canvi de bolquers pròpiament.
- No tenim pressa perquè no es tracta només del procés mecànic del canvi de bolquers. Durant aquella estona, parlem, descobrim: al desvestir-se, al treure el bolquer, en aixecar-se, en tombar-se, en vestir-se… a vegades l’infant té un altre interés i nosaltres l’acompanyem en aquell moment per després continuar quan n’hem parlat i compartit…
Donar temps i, sobretot de qualitat al moment del canvi és molta garantia de satisfacció personal i de creació de vincle, ambdós factors ideals per afavorir l’establiment d’un ambient relaxat que, alhora, proporcionarà la fluïdesa del desenvolupament harmònic en l’infant.
