Per què considerem tan importants els espais exteriors? Essencialment, per la multitud i diversitat d’oportunitats que pot oferir als infants d’experimentació, de manipulació i de llibertat de moviment, mentre(s) interactuen i socialitzen amb els seus iguals i amb les educadores. Tot això, envoltats de flors, plantes, arbres, sorrals, aigua, i una llarga llista d’elements naturals que configuren un espai ric en estímuls i únic, on tant els adults com els més petits poden gaudir del contacte directe amb la natura. A diferència de l’interior, l’amplitud d’aquests espais els permet donar sortida a les seves necessitats de moviment (com poden ser córrer, saltar, escalar, etc.) sense les restriccions que impliquen jugar en un espai tancat.
“El juego necesita variedad de entornos para hacerlo más rico. Ir siempre al mismo parque (no adaptado para un juego libre de calidad), empobrece sus experiencias lúdicas.”**
Tot aquest procés, però, necessita de la seguretat que dóna la presència de l’adult, la seva mirada. Així, l’objectiu de l’educadora ha de ser observar sense interferir, mostrar-se disponible sense avançar-se a l’acció, acompanyar sense actuar.
Els infants són, per naturalesa, actius, i això els porta a posar a prova cada dia les seves habilitats motrius, i ja sigui a l’interior o a l’exterior, tota situació acaba esdevenint una oportunitat per superar reptes i adquirir nous aprenentatges.
“Dejar jugar libremente y permitir que se encuentren con el riesgo en sus juegos (adecuado a sus edades), de esta manera conseguiremos una parte fundamental en la que se basa el juego que es la realización de un deseo.”**
Necessiten pujar i baixar, qualsevol desnivell és una invitació a moure’s, i a mesura que les seves habilitats motrius augmenten, busquen situacions cada vegada més complexes, amb desnivells cada vegada més grans. També els agrada amagar-se, compartir secrets, la intimitat i gaudir de moments més tranquils, per això sempre troben algun racó on ficar-se i desaparèixer als ulls dels altres.
El joc lliure ofereix, per sí sol, multitud d’aprenentatges. En aquestes situacions, els infants aprenen a concentrar-se, a fer servir les mans, exploren les possibilitats del seu cos (ajupint-se, aixecant-se, portant objectes, empenyent, arrossegant, corrent, saltant, pujant, baixant), etc. Però l’espai exterior dona per molt més, permet compartir, establir relacions amb altres nens i nenes de l’escola, on sorgeixen frustracions i petits conflictes, tan naturals en aquestes edats i alhora tan necessaris per créixer i desenvolupar les habilitats socials.
“Jugar para un niño es la posibilidad de recortar un trocito de mundo y manipularlo, sólo o acompañado de amigos, sabiendo que donde no pueda llegar lo puede inventar. Así define el juego, el juego libre que es la verdadera necesidad del niño.”**
Com diuen des de l’IME d’Olot*, “Els infants enfeinats a l’espai exterior juguen espontàniament, és un continu fer, desfer, i refer, un escenari de canvi permanent. Hem de crear un espai que respongui i desenvolupi les capacitats motrius, emocionals, intel·lectuals, socials i de relació, com a l’interior.”
