Aquest cop famílies us parlarem de com els vostres fills i filles a través del joc i el moviment lliure van descobrint i coneixent el seu entorn, als altres infants i a ells mateixos, posant a prova les seves habilitats i capacitats.
Estem observant que el joc i les accions a l’espai Bastoners va canviant, va evolucionant. Accions que repeteixen un cop darrere l’altra i un dia darrere l’altra segons els seus interessos i les seves necessitats… Proven, repeteixen, així van assimilant, aprenent, agafant seguretat, van superant nous reptes i es mostren contents i satisfets d’haver-ho aconseguit.
Accions com: buidar els objectes dels diferents recipients on es troben, omplir, llençar objectes a terra, enlaire, fer rodolar objectes, fer pujar i baixar objectes per la rampa, fer construccions i desconstruir-les, traslladar objectes d’un costat a l’altra de l’espai, amagar-se dins la caseta, posar-se dins diferents espais, posar-se barrets i altres elements al cap, guants i faldilles, gronxar-se amb els cavallets, fer fileres amb diferents elements, caragolar i descaragolar taps, destapar caixes… A nivell motriu ja tenen adquirida la marxa, ara mostren interès i necessitat d’enfilar-se, pujar i baixar de diferents elements, comencen a córrer, pujar i baixar escales amb seguretat, a jugar posats damunt els elements, anar amb bicicletes, motos, empènyer cotxets…
Aquesta evolució del joc fa que comencin a imitar el que fem els adults: cuinar, cuidar les nines, netejar… i a aparèixer el joc simbòlic: una pilota també pot ser un cavall, trucar a la mama amb una peça de fusta, asseure’s sobre una pilota i fer el cavall…
Així durant el primer trimestre i principis del 2n, hem anat observant als vostres infants i veient quins tipus de jocs els hi interessa més. Cal tenir en compte, que dependrà del moment, de l’espai, de les propostes a l’abast, etc. L’infant, a més a més, en aquesta etapa, canvia ràpidament de joc, ja que el seu temps d’atenció és curt, per tant, anirà fent diferents accions.
En Jan Rigual arriba a l’espai i s’afanya a agafar els seus dos objectes preferits: el cavall i la pilota, un a cada mà i es passeja per l’espai. En Pau es gronxa amb el cavallet, va amb bicicleta, trasllada cadires i objectes d’un lloc a altre, fa cafè a la cuineta que ens ofereix a adults, companys i companyes… En Jan Sánchez es passa llargues estones jugant els cotxes: els fa pujar i baixar per les rampes, per la paret i per altres elements… El Logan va treien un a un els animals de la caixa i fa fileres, per després tornar-los a posar dins. L’Abril fa dinars a la cuineta, i aprofita diferents objectes per fer de telèfon,ens porta el seu àlbum de fotos per compartir. La Nora mostra interès per cuidar les nines: les treu del bressol, les abraça, les passeja… i també enfilar-se als diferents elements que hi ha a l’espai i observar. L’Arnau quan arriba a l’espai se’n va directe a la cuineta a fer menjar i després agafa unes claus, s’enfila a la cadira i prova d’obrir l’armari. El Pablo mostra interès per pujar i baixar dels diferents elements i superfícies de l’espai: cavallet, tarima, tobogan… La Diana: li agrada molt jugar a cuinetes, agafar les paelles i cassoles i omplir-les i buidar-les d’objectes. L’Arya passa moltes estones cuidant les nines: les passeja, els hi dona menjar, les posa a dormir… La Laia juga a donar menjar a les nines, les cuida, les passeja en els cotxets, prepara menjar a la cuineta…
(cliqueu aquí per veure més imatges)
Tot aquest joc respon a uns esquemes d’acció. Chris Athey, mestra i investigadora, els defineix com a patró d’un comportament repetit. Jenny Silvente, mestra d’educació infantil i assessora, afegeix que formen part del fet de ser humà i responen a aspectes biològics i socioculturals. Ella n’ha fet una guia: “Esquemas de acción: una guia para acompañar el juego.” Ens ajuda a l’hora d’observar i a entendre el perquè de les accions dels infants.
Aquí en teniu una mostra:
L’esquema de trajectòria: l’infant observarà la trajectòria d’un objecte, com per exemple, quan llença una pilota, empeny un cotxe, el trajecte de l’aigua, etc.
L’esquema de trasllat: necessitat de moure objectes d’un lloc a un altre, com per exemple fan fileres amb cotxes, trens amb cadires, a més a més, amb totes aquestes propostes, alhora treballen conceptes matemàtics com pes, volums, nombres, distàncies, etc.
L’esquema d’embolcall: té a veure en tapar, cobrir o amagar, com quan tapen a les nines per dormir, quan es posen guants a les mans, o juguen al tat amagant-se sota un mocador, en aquestes accions identifiquen el “ser o desaparèixer” dels objectes, tan important com per després entendre que quan marxa algú, no desapareix del món, sinó que potser està amagat o està en algun altre lloc i tornarà, com el que passa quan acomiaden als pares a l’arribada a l’escola, podran entendre que en acabat tornaran.
L’esquema de contenció: es refereix a la necessitat d’omplir i buidar objectes en contenidors: com poden ser pots, gots, cistelles, bosses de mà… També en alguns casos tenen necessitat d’omplir-se ells les mans, braços d’objectes, els hi dona consol i seguretat.
