“El vincle afectiu es forma a partir de la necessitat de protecció i cures que necessita el nadó, com el contacte, la sustentació, la veu i la mirada, la calor i l’olor de la mare, i també de les conductes d’afecció, com el plor, el riure o la succió, que són aquelles que mantenen l’adult a una distància adequada en cada circumstància. Tot això estableix un llaç afectiu entre la mare i el nen que els impulsa a estar units en l’espai i en el temps “
John Bowlby
John Bowlby , psicòleg anglès que va fer importants aportacions sobre les relacions afectives que s’estableixen entre l’infant i la mare, pare o cuidador, va establir la teoria del vincle d’aferrament segur i parla de 4 característiques:
- Manteniment de la proximitat. El desig que té l’infant d’estar a prop de la persona o persones amb qui estableix el vincle.
- Refugi en el que busca seguretat i consol davant situació de perill ( no trobar-se bé, conflictes, caiguda, persona desconeguda…).
- Base segura pot explorar el món sense perills.
- Angoixa per separació i alegria i ganes de contacte físic quan es retroben.
La Laia, l’Arnau, el Pau, el Jan i el Joel tot just estan començant a establir aquest vincle afectiu amb la mare i el pare quan hem aparegut nosaltres a les seves vides !!!!
Per sort els nadons neixen predisposats a establir vincles afectius amb altres persones i són necessaris pel seu desenvolupament físic, emocional i cognitiu . Tan sols cal observar com sovint busquen la nostra mirada, com acostumen a respondre a aquesta amb un somriure, com manifesten el seu malestar amb el plor( en aquests primers mesos de vida es el seu principal mecanisme de vinculació fins que en van apareixen d’altres com és el llenguatge), la necessitat que tenen del contacte físic, com balbucegen responent a les nostres paraules…I ho fan per tal de garantir la seva seguretat i protecció , ja que al néixer depenen totalment de l’adult per satisfer totes les seves necessitats bàsiques: alimentació, descans, higiene, afectives, socials.
Cliqueu aquí per veure més imatges
A l’espai Enxanetes des del primer dia estem creant vincles amb tots i cadascun dels infants que formen el grup. Ho fem aprofitant tots els moments del dia: l’arribada a l’espai acollint-los cada matí amb un “ bon dia….”, en el moment dels àpats (donar el biberó assegudes còmodament al sofà , els cereals o el dinar a la taula) , a l’hora de canviar el bolquer , acompanyant-los en el moment de descans, compartint un conte, una cançó, un joc de falda, un descobriment, una adquisició … En la manera d’agafar-los , de mirar-los i de parlar-los-hi; estant atentes a les seves demandes, al que els està passant, interpretar-ho, posar-hi paraules, compendre’ls per poder-los ajudar …
“La confiança d’estar en un món on se’l té en compte i que s’aconsegueix gràcies a l’experiència continuada de ser cuidat i estimat”
Erikson, 1973.
Dia a dia els infants s’han anat mostrant més tranquils, contents, segurs i confiats; establint una relació recíproca de confiança, seguretat, afecte i benestar. Tot això ha anat fent que tinguin ganes de descobrir i experimentar amb els objectes i elements de l’espai, de posar a prova les seves habilitats motrius, de descobrir i interaccionar amb els companys i companya (mirades, somriures, tocar, imitar…), de descobrir nous espais….
