Tot infant neix amb totes les emocions que durant el seu camí l’ajudaran a créixer com a persona. L’emoció és allò que expressem de nosaltres mateixos cap a enfora.
Les emocions, com a tal, són reaccions afectives que donen resposta a esdeveniments externs que els envolten i els succeeixen. Aquestes poden ser agradables o desagradables com: alegria, amor, felicitat, tristor, ira, por… Però totes elles són vitals i tenen un paper molt important en el nostre desenvolupament i creixement.
L’adult té un paper imprescindible, ja que serà el que acompanyarà, ajudarà a reconèixer i posarà paraules a les diferents emocions que l’infant vagi sentint i expressant. Per tant, l’estat emocional de l’adult condicionarà l’educació emocional del nen o nena, perquè nosaltres transmetem aquests sentiments i emocions que influeixen a l’hora d’educar i és important treballar-les. Com adults, i de manera conscient o no, els podem transmetre seguretat, autoestima, confiança o tot el contrari, por, inseguretat, malestar… tot depèn de la nostra actitud.
Per això és important que els deixem expressar totes les seves emocions, tenen dret a estar, tristos, enfadats, a riure, plorar, cal que les experimentin totes, perquè les vagin reconeixent; i nosaltres els ajudarem a canalitzar-les i gestionar-les si es dóna el cas.
“Compartir y expresar lo que sentimos nos puede aportar consciencia de nosotros mismos
y satisfacción de sentirnos acompañados y queridos”. Sílvia Palou.
Els infants més petits, que encara no tenen una parla prou madura com per poder-les expressar de forma verbal, les expressaran amb un llenguatge no verbal, poden ser abraçades, petons o queixalades, empentes depenent del que sentin en aquells moments, i no són dolents ni bons, simplement són respostes “actives” on no poden posar paraules.
Al parlar del paper de l’adult en aquest camí, parlem d’acompanyar-los, ja que tenim certa tendència a avançar-nos a intervenir abans d’hora, i hem d’aprendre a observar i deixar-los fer, ja que moltes vegades seran capaços de solucionar aquell conflicte per si sols, i no caldrà la nostra actuació.
Quan un infant comença a relacionar-se amb els seus iguals per compartir estones de jocs, complicitats… podem parlar que comença a socialitzar-se, i això desperta moltes emocions agradables i no agradables. És molt important que l’adult no privi, ni coaccioni, sinó que deixi pas i integri en la vida de l’infant tots aquests sentiments, que els pugui viure d’una forma natural.
Quan un infant fa senyals del seu malestar, pegant, donant empentes, mossegant, només necessita algú que l’abraci, el cuidi, el contingui, l’acompanyi i que miri més enllà del que ha fet, si, i podrem doncs ajudar-lo a entendre la seva situació.
L’infant creix, es desenvolupa i aprèn a través del joc, és el seu motor de vida, i arrel d’aquí s’iniciarà la socialització amb el món i els seus iguals, començarà a ser una persona autònoma i sociable, necessitarà persones adultes que el cuidin, eduquin, i li proporcionin marcs de referència que l’ajudin a entendre i regular els seus comportaments, emocions etc. En definitiva seran els límits que marqui l’adult, els que l’ajudaran a aprendre a regular la seva vida.
Posar límits, ajudarà l’infant a entendre les seves emocions i sentiments de frustració, que poden sorgir quan no aconsegueix el que vol o desitja. Els límits que marqui l’adult han de ser clars, no molt extensos i coherents amb els nostres actes.
Juntament amb els límits, els infants necessiten rutines i hàbits que els hi proporcionin seguretat i ordre en el seu creixement i la seva vida.
La frustració és inevitable per al creixement de l’infant, posar límits implica també a l’adult haver de dir “No”. Aquests límits i normes que utilitzarem, les acompanyarem d’explicacions positives, que els motivin, que els hi doni impuls per continuar experimentant i creant-se més reptes…
Aquests dies estem vivint una situació de confinament excepcional, fet que pot afectar de manera directa a la convivència diària de tota la família junta, en un espai petit. Aquesta situació pot dificultar, a vegades, les condicions necessàries perquè els infants desenvolupin, experimentin amb tota la llibertat que necessiten i a la que normalment estan acostumats, això pot provocar que augmentin aquests moments de conflictes i frustracions entre germans, on han de compartir temps, espai, els mateixos adults… Els infants estaven acostumats a tenir el seu espai, l’escola, on es poden desenvolupar i créixer per ells sols, sense la presència constant dels seus germans, amb els que existeix una complicitat, i també alhora una rivalitat i competitivitat innata per reclamar l’atenció exclusiva de l’adult, del pare o la mare. Seria bo buscar estratègies que permetin dedicar algun espai i temps a cadascú dels vostres fills, d’aquesta manera també evitarem que es produeixin tants conflictes.
En definitiva, les emocions formen part de la nostra vida i no podem prescindir d’elles, seran les que ens ajudaran a ser les persones que serem…
“Como los niños se sienten determina la manera como se comportan.
Por eso es que debemos poner más atención a sus sentimientos que a su conducta”. Maria Montessori.
Tot seguit us presentem quatre propostes de contes que us poden interessar i que tracten sobre diferents emocions i la relació entre germans. I pensant més en vosaltres us recomanem la lectura del llibre “La bellesa de sentir. De les emocions a la sensibilitat” d’Eva Back. (2015) Barcelona, Plataforma editorial.
“…un món més humà només serà possible si sabem atendre i entendre el cor dels infants des del propi cor”
 |
 |
| BROWNE, Anthony. Com estàs?. Kalandraka. Hipòtesi. | GLIORI, Debi. T’estimaré sempre. Timun Mas. |
 |
 |
| CARRIER, Isabelle. Un petit què? Barcelona: Baula. |
WISHINSKY, Frieda; THOMPSON, Carol. Onga Bonga. Barcelona: Juventud |
Bibliografia:
- “Educar les emocions a la infància” Èlia López Cassà, Educar las emociones en la infància ( 0 a 6 años) Wolters Kluwer, maig 2011.
- “Petons i queixalades” Revista Infància, setembre-octubre 2009. Imma Riu, psicòloga.
- “Agressivitat i conflictes” Revista Viure en família, editorial Graó . Maria Celeste Vaiana.
Vet aquí els contes del Gegant del Pi
I recordeu, animeu-vos i compartiu! (ebgegantpi@caldesdemontbui.cat)
#SomdelPi
Recordeu que també podeu utilitzar aquest hashtag a les xarxes socials que feu servir per compartir tant amb l’escola com amb les altres famílies.
L’escola segueix al vostre costat. Si necessiteu ajuda al voltant del desenvolupament dels vostres infants, contacteu: ebgegantpi@caldesdemontbui.cat
