Els nostres infants es troben en un moment evolutiu on el moviment hi és present a totes hores…de fet són pur moviment!! Ja comencen a caminar amb molta seguretat i van iniciant l’exploració de l’entorn amb tot el seu cos, posant-lo a prova i mirant d’aconseguir nous reptes. Així per exemple, quan troben un moble alt proven de pujar-lo, o si hi ha una rampa miren de baixar-la ràpid o fins i tot fent marxa enrere. Cada dia tenen mil-i-una oportunitats de posar en pràctica les seves habilitats motrius amb les propostes de mobiliari que es troben a l’espai. I cadascú demostra més interès per una acció que per una altra… hi ha qui se sent més còmode tot fent equilibris damunt un banc, hi ha qui prova de pujar escales sense sabates… així tot movent-se van descobrint el seu propi cos i van processant les seves accions per a accions futures.
“Els moviments no només els fem simplement per moure’ns, cada moviment té el seu propòsit, sempre té alguna intenció.” Maria Montessori
Cliqueu aquí per veure més imatges
En observar el seu joc-moviment (juguen tot movent-se, es mouen tot jugant) ens hem adonat que ara, sobretot, necessiten:
– amagar-se, i per aquest motiu els hem ofert una capsa de cartó gegant que ha anat agafant diferents formes a mesura que l’han anat utilitzant. Ha sigut un cau fantàstic on estar tranquils, coincidir amb algun company/a, o mirar per la finestra tot buscant algú a qui saludar. També un mòdul amb baranes l’hem cobert amb una roba i no han tardat gens a posar-s’hi a dins ben arraulits.
– enfilar-se damunt el triangle Pikler, pujar les escales del canviador… Per sentir que estan més amunt i mirar-ho tot des d’una altra perspectiva, per posar a prova el seu equilibri de mans i peus i la seva sincronització.
– estirar-se a terra, damunt uns matalassos, posar-se dins un calaix gegant. Descobrir que el tros de roba que cobreix el mòdul de baranes no només serveix com a amagatall sinó que també és una hamaca perfecte on estirar-se.
I si ve això és un aprenentatge que cadascú fa al seu ritme i seguint els seus interessos a l’escola ens trobem amb una altra realitat, ja que comparteixen el mateix espai amb altres infants. I això dona peu a què els infants coincideixin en l’espai-temps potser descobrint el mateix o provant les mateixes accions. Cada vegada hi va havent més joc en petit-grup i entre ells van observant el que fa l’altre, van intercanviant mirades de complicitat, rialles quan coincideixen, i també sorgeix algun conflicte quan se senten envaïts, per exemple. I podríem dir, en certa manera, que aquí és on comença la socialització, el primer contacte des de la iniciativa i l’interès cap a l’altre. Un contacte que cada vegada esdevindrà més habitual i proper!
