El nou currículum d’Educació Infantil ens parla de quatre eixos. I nosaltres volem fer referència a l’eix 1: Un infant que creix amb autonomia i confiança:
“L’autonomia és un procés particular de cada infant, una conquesta que assoleix desenvolupant les seves capacitats i estratègies personals. Per fer-ho, l’infant requereix una persona adulta que doni temps i espais, que garanteixi un ambient adequat i que ho faci des d’una mirada de respecte i escolta als diferents ritmes i moments evolutius de cadascú. L’autonomia té a veure amb les capacitats de cada infant, però també amb la voluntat i el plaer de voler fer les coses sense ajuda, i no amb la necessitat de respondre a un desig d’una persona adulta.
Mitjançant l’activitat autònoma l’infant va integrant un sentiment d’eficàcia que li aporta seguretat, benestar, satisfacció personal i desig de continuar desplegant les seves capacitats”. (Decret 21/2023, 7 de febrer, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació infantil).
Cliqueu aquí per veure més imatges
Ara que us hem posat en context del tema que abordarem en aquest article, veureu com els vostres fills i filles desenvolupen la seva autonomia a l’escola. I hem organitzat les rutines/hàbits en tres grans grups, per fer una explicació més planera (això no vol dir que a la realitat estiguin separats, tot es treballa de manera global):
- ALIMENTACIÓ
Dins el grup d’alimentació, trobem diferents rutines com beure aigua, l’hora del tastet i l’hora del dinar. Aquí podem veure als vostres infants com ens fan saber o ens comuniquen les seves necessitats; en aquest cas les ganes de beure aigua. Tenen clar com ho han de fer, s’asseuen a terra, esperen el seu torn, a vegades més calmats i d’altres no tant, i per això en aquest moment donem espai per treballar la paciència, un valor molt important.
L’hora del tastet és un moment on els vostres fills i filles poden decidir quina fruita els hi ve més de gust, si volen menjar-ne o no, si volen repetir, si prefereixen esperar per veure si pelarem una altra fruita. Aquestes decisions formen part de l’autonomia, no només és fer alguna acció de manera autònoma; sinó també és pensar, decidir, esperar, per ells i elles mateixes. El dinar és una altra rutina molt rellevant a l’etapa 0-3, es comparteixen molts moments destacats que els ajuden a entendre el seu entorn i el funcionament de l’espai. Comencen per rentar-se les mans, triar el lloc on volen asseure’s i més tard posar-se el pitet. Una vegada que s’asseuen a taula, esperen que nosaltres preparem el plat i més tard comencen a dinar. Durant tota aquesta estona intercanviem molta informació del dinar, del dia a dia, de les seves necessitats; estem contínuament dialogant. Compartim moments molt íntims on es crea un vincle molt fort entre educadores-infants i companys. Una vegada que acaben de dinar tornen a rentar-se les mans i és el torn de donar pas a:
- AUTONOMIA MOTRIU
Cada infant té una safata per poder guardar la seva roba i sabates un cop se les han tret, i així poder descansar de manera més còmoda. Ho podreu veure a les fotos que us hem adjuntat. També durant el dia els deixem que es treguin les sabates en l’espai interior si així ho desitgen, buscant un lloc on guardar-les. És un moment que no només fan aquesta acció de manera individual, sinó que a vegades sorgeix la cooperació (com veieu en una foto l’Amaia ajuda a posar-se les sabates a la Clàudia). Posar-se i treure’s les jaquetes també és un hàbit/rutina que potenciem a l’escola. El fet de tenir vetes a les seves jaquetes els facilita poder-les despenjar i penjar de manera autònoma, fet que els resulta molt gratificant. Quan baixen i pugen escales es posen en marxa molts factors motrius, però també les ganes i interès per a fer-ho sols sense l’ajuda de la mà adulta que els acompanya. Respectem el ritme de cada infant i també la manera en com ho fan (alguns baixen de cul, altres pugen gatejant…) Us encoratgem a convidar als vostres infants que pugin i baixin sols, els és gratificant per ells poder fer una activitat tan valuosa i amb un alt nivell de coordinació motriu. I és clau perquè vagin agafant cada vegada més seguretat i confiança.
- CURA D’UN MATEIX
En aquesta etapa del 0-3, la cura d’un mateix és molt important tant per part de l’adult cap a l’infant com de l’infant cap a ell mateix. S’inicien accions on ens adonem que són conscients d’ells i elles mateixes, que tenen un cos i que aquest està brut i ell o ella mateixa és capaç de satisfer aquesta necessitat, sense l’ajuda d’un adult. I que està interrelacionat amb el coneixement del seu propi cos i el seu moviment. Adonar-se que tenen mocs i demanar un mocador, demanar-nos que necessiten rentar-se les mans perquè han menjat fruita i tenen les mans brutes i un seguit d’accions que repercuteixen en si mateixos.A l’hora de treure les sabates, o el pantaló s’adonen que tenen dues cames, dos peus, i a mesura que ho van aconseguint per si sols ens van mostrant la seva satisfacció alhora que van assolint més seguretat.
Les rutines/hàbits són crucials per a la seguretat i confiança de l’infant i per això és fonamental anticipar sempre de manera verbal, tot allò que han de realitzar. D’aquesta manera es van fent el seu esquema mental i van entenent d’una manera més raonable el món que els envolta i la seva manera de funcionar.
“L’autonomia no és una obligació, sinó un dret de l’infant, dret del qual cal assegurar les condicions perquè emergeixi” Judit Falk
