Un dels èxits extraordinaris que té la celebració de la diada de Sant Jordi a casa nostra, és el protagonisme que prenen els llibres i contes. Adults, adolescents i infants participem d’aquest esdeveniment i és que n’hi ha per tot@s, fins i tot per als més menuts!: nadons que a jaç de l’adult, poden gaudir de les il·lustracions quan ja fixen la mirada o, encara que sigui, delectar-se l’oïda amb la narrativa i oratòria que l’adult recita en llegir-li.
Al grup de Castellers, aquests dies molts infants han volgut compartir a l’escola el conte nou o aquell que tant els agrada de casa, així que estem ampliant el racó de contes que tenim en el nostre espai.
Cliqueu aquí per veure més imatges
En aquest racó hi han passat molts “hits” per al grup: el conte del Farellàs “El Gegant del Pi”, “Que ve el llop!”, “La mare Rateta i el ratolí”, “Els tres porquets”, “Sorpreses de colors”, “El peix Irisat”, “La llegenda de Sant Jordi” i l’èxit del moment, “Papá, mi prendi la luna, per favore?”
Us diem que han estat “hits” perquè són contes que esdevenen molt reclamats per als infants. L’estona del conte és un moment màgic. A Castellers acostuma a donar-se en el moment del tastet -al del matí i al de la tarda-, en què els infants van menjant mentre que escolten atentament la història aclamada. Quan la saben, a més, ajuden a explicar-la!
És un moment de trencament, en què en general els infants entren per complet en la història, seguint-la atentament, hi connecten i fins i tot s’emocionen.
Els contes a més, són un gran recurs per a treballar diferents aspectes. En l’anterior article citàvem que el descuit del ratolí en “La mare Rateta i el ratolí” ens va ajudar al moment de practicar amb la corda… i d’aquest conte sovint també n’utilitzem altres protagonistes -els que no ajuden al ratolí-, per a il·lustrar situacions que ens trobem i fer reflexionar, com quan un infant plora i els altres no l’atenen o fins i tot mantenen l’acció que provoca el plor, tenint, doncs, una actitud semblant a aquells personatges.
En una altra situació va ser un mateix infant que, espontàniament, va relacionar el moment que acabava de passar amb un altre conte: “ha de deixar-li el cotxe, com fa el peix irisat!” ens va dir a tall de reflexió en preguntar-nos sobre què havia passat amb els dos companys i després que li haguéssim explicat la situació!
Així doncs, la moral dels contes (com l’empatia, l’espera, la constància, el fet de compartir…) és una gran ajuda per a fer connectar als infants amb els seus possibles conflictes, malestars, neguits o emocions i és que poden donar resposta al que els està passant, sentint-s’hi identificats a partir d’algú extern i també viure-ho des de la distància per a després poder-s’ho aplicar inconscientment.
I ja no parlem d’altres aspectes tan importants que també aporten els contes com és el llenguatge en escoltar les narracions, en fer servir les repeticions, la memòria i associacions. També va molt bé incorporar-los en situacions quotidianes i, per exemple, incentivar així l’autonomia en recordar què fan alguns personatges: a l’hora del dinar, sovint recordem al llop dels tres porquets que bufa per ensorrar la casa… doncs ara som nosaltres els llops, però que hem de bufar la sopa o la crema, perquè està molt calenta. Ep!, però no ho podem fer tan fort com ell, hem de controlar una mica més la bufera que si no ens esquitxem!
Els contes, un recurs esplèndid, per tot això exposat i, sobretot, també pel benestar emocional que provoca l’estona compartida mentre llegim contes junts!
Així que… llegim un altre conte?
