Culturalment, anys enrere i potser per la nostra pròpia vivència de quan érem petits, el pati era considerat simplement un lloc d’esbarjo, sinònim tot sovint de campi qui pugui i, actualment res més lluny d’aquesta idea. Ja fa anys que des de la nostra escola intentem donar la importància que té aquest espai i tot el que hi passa, perquè és un espai educatiu igual o que fins i tot ho és molt més.
El joc a l’exterior no deixa de ser una continuïtat del que està passant a l’espai interior, on l’infant pot escollir i fer segons el moment maduratiu en què es troba. Tots els raonaments i les referències pedagògiques que us hem anat explicant del joc a l’interior són aplicables també en aquest espai i no em voldria repetir (motricitat, equilibri, matemàtiques, llenguatge, hàbits, joc simbòlic, etc.). L’educadora continua estant ben atenta a tot el que passa, observant les vostres filles i fills per tal d’oferir-los les propostes que cadascú necessita.
La natura per si mateixa, ja ens ofereix una gran riquesa d’informació, des dels fenòmens atmosfèrics i les estacions de l’any, a les plantes i els arbres i, no ens oblidem de les descobertes d’animals i tot el que suposa (els veureu a les imatges seguint una formiga, el vol d’una abella o comprovant la casa d’un cargol). Només cal un adult que hi posi les paraules justes en el moment que cal per donar significat a cada experiència. Un adult que procuri el material necessari per acabar de gaudir i donar continuïtat a les seves investigacions.
Els jocs sorgeixen de les seves vivències i de la seva imaginació. I cofois em criden per avisar-me que han trobat un Tió (mes de març) i li han començat a cantar la cançó mentre el piquen amb les pales, tot dient que sortiran regals. Tanta disbauxa ha creat expectació i tots s’afanyen a buscar una pala per picar, no fos cas… Així que els proposo de buscar més troncs i fer espai. En altres ocasions, aquests mateixos troncs serveixen per enfilar-se i diuen que van en tren o s’hi posen drets tot temptant l’equilibri. També hi ha qui els sospesa, com si fos el Gegant arrencant un pi. Com veieu el joc simbòlic en essència!!!
I no ens oblidem d’un altre element de gran importància com és el sorral i al que li podríem dedicar tot un article. La sorra és un element màgic pels infants i els nostres patis són com una taula d’experimentació gegant on els infants poden transvasar, omplir, buidar, comprovar-ne el pes, traslladar-la, fer-ne àpats i oferir-los als seus companys. Una sorra on poden dibuixar i fer traços amb el dit o amb la branca caiguda d’un arbre, resseguir les empremtes d’un cotxe o d’haver arrossegat una caixa. Més d’un s’hi banya o prova d’amagar-hi una part del cos. Ja haureu comprovat com els vostres fills queden absorts quan juguem amb la sorra i és que, en aquest moment, la seva concentració és plena.
(Cliqueu per veure les imatges)
“Els infants, amb la sorra, absorbeixen moltes sensibilitats que els queden per sempre en forma de tendresa a les seves mans”
Ute Strub.
És per aquest motiu i, tenint en compte en el moment en què es troben en general els infants del nostre grup que, procurem reduir l’ús de bicicletes, tricicles o cotxes, ja que es genera un altre tipus de joc, de més velocitat, d’una concentració que provoca rapidesa i moviment, destorbant sovint el joc d’altres.
Explicar-vos també que hi ha dies que els aprenentatges els fan observant al Manel mentre repara alguna cosa al pati, escombra les fulles o ens posa els tendals, mentre miren bocabadats els operaris de la brigada… I és que tota la “tribu” és important en l’educació dels infants.
Ah! I ara que ja no hi ha la humitat de l’hivern, poden anar descalços i sentir la temperatura i les diferents textures a través dels peus, cosa que enriqueix el seu desenvolupament. I tenen molt clar que han de fer amb les sabates 😉
Ja heu vist que cada quinze dies canviem de pati i això suposa noves descobertes i noves possibilitats de joc. Està clar que els infants gaudeixen molt a l’exterior i més quan ells mateixos poden gestionar l’espai, ja que no és el mateix que trobar-se tancats amb vint companys més en un espai interior reduït. Malauradament, no acabem d’aprofitar l’exterior tant com podríem, i això que tenim la sort de viure en un clima mediterrani. Així que potser a partir d’ara, a l’hora d’entrar al matí, ens començarem a trobar directament al pati.
