El joc individual i paral·lel va evolucionant cap a més estones de joc compartit i cooperatiu entre els infants. Dia a dia el vincle entre ells es va enfortint i la complicitat que s’ha creat, es veu reflectida en aquests moments de joc.
Durant aquest segon trimestre hem observat que a l’espai es produeixen més apropaments entre els infants, que es converteixen en moments de joc compartit. Apropaments que van acompanyats de gestos, rialles, preses d’acords, cooperacions, aportacions d’idees, discusions, complicitats, imitacions i converses còmplices, fruit dels descobriments i experiències que estan compartint.
Estonetes compartides mirant els àlbums de famílies, els contes, fent construccions amb les peces de fusta o amb les caixes de plàstic de la fruita que tenim a l’espai exterior, col·laborant entre ells omplint diferents recipients amb sorra, jugant a amagar-se amb les teles de roba, a passar-se la pilota o encistellant, fent circuits amb les peces del mòdul/tobogan que tenim desmuntat a l’espai del Til·ler…
A través del llenguatge els infants poden expressar què, quan, com i amb qui volen compartir aquestes estones de joc, així com les emocions i sentiments que es poden generar. Tot i així, durant el joc els acompanyem per tal de gestionar les emocions que sorgeixen, per aprendre a tolerar la frustració, a ser pacients i respectuosos amb els altres…
(Cliqueu aquí per a veure més imatges).
Hem observat que durant aquestes estones de joc compartit, el joc simbòlic té un paper protagonista. A partir dels dos anys apareix la capacitat intel·lectual de la funció simbòlica. Els infants imiten i representen accions de la vida quotidiana dels adults del seu entorn proper. Aquestes representacions els ajuden a conèixer-se a si mateix, però també a l’entorn social que l’envolta. A través del joc simbòlic es desenvolupa la imaginació, la creativitat, la curiositat; els permet expressar els seus sentiments, presentar diferents rols, desenvolupar el llenguatge oral…
A la cuineta, els infants juguen a preparar menjar pels seus companys/es. Amb les nines, canviant el bolquer, gronxant-les perquè s’adormin… També tenen lloc estonetes de perruqueria rentant i tallant els cabells entre els infants o amb les nines. Les cadires de l’espai també tenen multitud de possibilitats. Es transformen en trens, cotxes, autobusos, etc. Un company diu “Com l’autobús de la Granja”. Uns cercles d’escuma que tenim a l’espai representen les rodes. La infinita capacitat que mostren els infants per imaginar i crear, fa que els espais així com els materials i objectes que hi troben adquireixin nous usos en les seves imaginacions.
“Jugar és una força fonamental de la vida. Jugar és actuar, és transformar el món, és viure i existir transformant la realitat, apropiant-se així del món”. Acouturier.
