La sensibilitat amb la que els adults toquem el cos dels infants, com els acompanyem entorn el menjar, el descans, i la higiene; com toquem els objectes, com agafem les joguines i les guardem al seu lloc… tot això dona molta informació als infants que ens observen i ens estudien, buscant en totes aquestes expressions verbals i no-verbals espontànies que fa l’adult, una referència de com elles i ells orientar-se en el món.
A través d’aquestes observacions que fan, els infants aprenen a com relacionar-se amb els altres i amb el món que els envolta.
En les primeres relacions que estableixen els infants amb els iguals podem percebre com aquests solen moure’s des de la pulsió, tenint dificultat per aturar-se i autoregular-se. És poc a poc que van desenvolupant aquesta capacitat, amb l’acompanyament d’un adult que els sosté i els ajuda a entendre’s a si mateixos i a entendre a l’altre. Acompanyant-los cap a una acció adequada amb els altres.
En un inici no tenen consciència de les sensacions o sentiments de l’altre. Primer miren els objectes, exploren el cos de l’altre però sense entendre que és una persona. Més endavant veuen la cara de l’altre i veuen que passen coses. I finalment, que darrera d’aquella cara hi ha emocions, pensaments, hi ha una altra persona. Aquest últim punt és amb acompanyament d’un adult que li verbalitza i li ajuda a comprendre-ho.
En el joc que s’ha estat donant les últimes setmanes a l’espai de Capgrossos hem pogut observar com “els objectes uneixen i també separen” Mária Vincze. Un exemple de com els objectes uneixen és el recull d’imatges que veiem a continuació, en el que podem veure com dues pales i un tigre uneixen a dos infants en un objectiu comú, un joc compartit. Així com també en les que podreu veure clicant el link més a baix, en les que hi ha petites escenes de joc entre els infants del grup, descobrint-se els uns als altres dia rere dia.
(Cliqueu aquí per a veure més imatges).
