Quan els infants són ja capaços d’acceptar i superar la frustració que han sentit en separar-se de les famílies, perquè entenen que no els abandonen, que elles sempre tornen, llavors estan també preparats per començar a acceptar de crear uns nous vincles, començar a acceptar unes noves experiències, i, en definitiva començar a acceptar una nova rutina que també els aporta i dona confort i benestar.
Cliqueu aquí per veure més imatges
DE MICA EN MICA ANEM CONEIXENT-NOS
Efectivament, ara estem en un punt que els infants es comencen a conèixer entre ells. Alguns ja es coneixien de cursos anteriors pel que van consolidant relacions o bé restablint-les segons el moment en què es troben. Pels que venen a l’escola per primera vegada, hi ha més novetat, però sigui com sigui, ara a Castellers efectivament es nota com hi ha més coneixença entre el grup i com es comencen a establir primeres relacions.
Quan fem el tastet acostumem a aprofitar per fer el joc de “ha vingut X?”… entre ells es busquen amb la mirada i quan troben l’infant que anomenem, hi ha rialles i crits (això si el protagonista no ha cridat abans fent saber a tothom on està assegut!).
La Betsa i la Xènia som ja força referents pels infants del grup que confien en nosaltres quan tenen alguna necessitat i ens busquen o ens ho fan saber. També per quan volen compartir alguna cosa així com per sentir-se segurs.
DE MICA EN MICA, ENS ANEM FENT NOSTRE L’ESPAI
Efectivament, ara estem en un punt que els infants es comencen a fer seu l’espai de Castellers. Un espai amb diferents racons en què els infants escullen on prefereixen jugar i estar-hi.
Tenir un espai estable, dona seguretat als infants i això és també imprescindible per a sentir-se bé. Castellers, a més, disposa de la finestra gran al carrer que molts moments provoca grans interactuacions, com quan vam conèixer la Nahia, un bebè a braços de la seva tieta que somreia quan els infants de castellers li deien coses, o la senyora Margarida que passa cada tarda quan fa el seu passeig i ens saluda, o uns nens i nenes que van passar per l’altre carrer quan anaven de tornada a la seva escola després d’una excursió… i no parlar de quan tornem a saludar als pares després de deixar els nens i nenes a l’escola!
Pel que fa al pati, ja n’hem conegut dos: el del til·ler i el de l’olivera. A partir d’ara canviarem de pati cada dues setmanes i és que en cada un poden descobrir racons o jocs nous. A més, des dels patis que ja hem estat, es veuen els altres, per la qual cosa l’espai és també una mica conegut.
DE MICA EN MICA, “QUOTIDIANITZEM” UNES RUTINES
Efectivament, ara estem en un punt que els infants es comencen a fer seves unes rutines a l’escola, a quotidianitzar-les i això és garantia de seguretat, confort i, per tant, avenç.
Les rebudes al matí són cada cop més tranquil·les. Els infants van arribant amb els seus familiars i després de petits intercanvis entre tots, s’acomiaden d’ells per iniciar el joc a l’escola. A mig matí, oferim fruita a qui li vingui de gust, seient al voltant del sofà. Cada cop té més èxit aquesta estona, encara que no es vulgui menjar, i és que és quan aprofitem per xerrar una mica i a vegades expliquem també algun conte.
Després sortim al pati, ep!, però abans, al passadís, cantem la cançó del Flic-Flac… que no falti!!
I al pati és on a alguns infants els venen a buscar ja al migdia. Els que es queden a dinar, llavors tornen a castellers que és on dinen i després dormen.
A la tarda, tastet de fruita entaulats i tornen a jugar mentre els familiars van arribant.
Els hàbits d’higiene estan molt consolidats ja entre tots: el canvi de bolquer, anar al lavabo quan es necessita, rentar-se les mans abans i després dels àpats…
Vaja que ja ho veieu, DE MICA EN MICA fem grans passos!!
