L’infant és una persona capaç i amb interessos, que sent la necessitat de moure’s, de descobrir, d’aprendre, de ser autònom, de ser constructor del seu aprenentatge, un infant competent.
Els infants del nostre espai d’Enxanetes són dependents dels adults, necessiten la nostra presència i a la vegada demanen resposta a les seves necessitats bàsiques, no sols les d’alimentació, descans i neteja, sinó també les afectives; que se sentin agafats, bressolats, tocats i mirats.
Quan totes les seves necessitats estan cobertes, els infants també necessiten moments de joc lliure. És per això que en el nostre espai quan els infants arriben amb les seves famílies els posen en una part de l’espai habilitada, sobre una superfície rígida i estable, o si ho necessiten, els rebem les educadores en braços. Els col·loquem boca amunt, com a postura inicial, des de la qual per si mateixos puguin iniciar l’exploració de l’entorn que els envolta, els objectes, els altres… i si desitgen, canviar de postura o desplaçar-se lliurement.
Durant tot aquest procés, els infants exploren, investiguen, descobreixen, mentre els adults referents els acompanyem, estem al seu costat, presents, disponibles, transmetent calma i seguretat. Les educadores estem atentes a les seves demandes i intervenim sempre que sigui necessari. No els col·loquem en postures que no han descobert per si mateixos (no els seiem, no els posem drets…). Confiem que els infants a poc a poc aniran constituint-se a si mateixos, al seu ritme, segons les seves necessitats i utilitzaran el que han descobert en l’etapa anterior per a descobrir la següent.
Un infant amb llibertat de moviment té un control major sobre el seu cos, ja que el que fa ho ha aconseguit per si mateix. És un infant que sap fer i desfer postures (principi de reversibilitat). És un infant amb una major autonomia i que no té sobrecàrregues o crispacions en el seu cos.
Durant aquests mesos hem observat com progressivament alguns infants han anat deixant de necessitar la presència tant pròxima dels adults de referència, de mica en mica, s’han anat allunyant per conèixer nous espais. Però aquesta autonomia està recolzada sempre en la base del vincle segur.
El desenvolupament motor és una seqüència. Al principi, quan està col·locat boca amunt en té prou amb emportar-se les mans a la boca. Després aquestes mans, comencen a col·locar-se davant dels seus ulls i les mira un costat de la mà, l’altre…
En aquesta mateixa època comença a moure les cames a voluntat i és capaç de flexionar-les, les dues alhora, formant un angle de 90 graus, aquesta postura facilitarà que es toqui les cames, els peus i se’ls emporti a la boca.
Arriba un dia en què comença a veure el món girat de mig costat. Comença a interessar-se pels objectes i ja pot agafar-los i portar-los-hi a la boca.
Però un dia succeeix alguna cosa en el seu cervell que permet que l’Infant voltegi, que aprengui a posar-se boca avall per si mateix.
Una vegada boca avall, l’infant comença a desplaçar-se, primer solen arrossegar-se reptant en forma circular sobre el seu melic (com si fessin el rellotge) i més endavant solen reptar.
Així que esgotada aquesta etapa d’arrossegament per terra, el cos comença a elevar-se, fins que l’infant és capaç de col·locar-se sobre 4 punts de suport (mans i genolls) i comença a moure’s cap endavant i cap endarrere però sense avançar.
Passats uns dies comença a gatejar o asseure’s, fruit del seu interès i necessitat d’anar més enllà, al que està a l’altre costat de l’habitació. De fet, aquesta capacitat de gateig està relacionada amb la maduració de la seva vista, quan el nen comença a veure “des de lluny”.
Més endavant, l’infant arriba gatejant fins a una superficie, s’ajuda amb les mans, s’agenolla i es posa dret! I comença a caminar de costat! Un infant al qual se li respecten els seus temps passa alguns mesos fent marxa lateral abans de començar a caminar cap endavant.
(Cliqueu aquí per a veure més imatges).
Quan observem a…
L’Ousmane tombat sobre la seva esquena, que es gira de costat, pot captar una joguina amb la mirada, estirar el braç i portar-se-la a la boca. Es troba en el moment de reptant en forma circular sobre el seu melic. Quan no pot arribar a un objecte ens ho fa saber cridant, encara no es desplaça.
L’Enzo es mou per tot l’espai reptant seleccionant allò que li interessa i quan ho troba, es gira panxa amunt per explorar l’objecte en una postura més còmoda per ell.
Últimament, veiem com fa intents per elevar el seu cos i posar-se a quatre grapes i comença a moure’s cap endavant i cap endarrere però sense avançar.
En Marc fa uns dies que ens va sorprendre que necessita un límit físic (la paret, el matalàs…) per anar retrocedint els braços cap endarrere fins a arribar a asseure, mostrant gran satisfacció, ja que li permet major manipulació dels objectes i afavoreix el seu desenvolupament maduratiu. Cada dia assaja aquesta postura ajustant el seu to, controlant el seu cos.
El Grau sent molt interès pels altres infants els mira, observa el que fan, els toca suaument, es desplaça per tot l’espai, pujant i baixant de la tarima, s’asseu, aquesta postura li pot permetre mirar i escoltar des d’una altra visió que quan estava estirat. Quan algun objecte li ha cridat l’atenció es detén durant una llarga estona i manté un “monòleg de sons” amb l’objecte.
La Dara que en aquest moment evolutiu juga amb el seu cos, assaja cada postura, s’ajup, s’aixeca, seu a la tarima, s’estira panxa avall, es recolza en els mobles i camina de costat, busca el límit del seu cos ficant-se dintre de les paneres.
El Koorka es desplaça per tot l’espai gatejant i ha començat a mostrar més interès per les coses que estan més a dalt. Fa un temps que es posa dret, primer es posa de genolls i després dret, però entremig fa una postura intermèdia “la posició del Cavaller”, aixeca un genoll del terra i recolza tota la planta del peu amb la que s’ajuda dels braços i mans.
El Breogán Cada dia que passa es mostra més actiu, fa un gir de mig costat, volteja i es posa boca avall, repta per aconseguir els objectes que es va trobant i a la vegada l’interessen.
El Jan es desplaça per tot l’espai gatejant, explorant, quan troba algun objecte que ha descobert s’asseu, una posició segura per ell, la qual li permet explorar l’objecte. També mostra interès per posar-se dret, però encara en aquesta postura necessita descobrir les possibilitats que li ofereix el seu cos, descobrir els suports, el to adequat per mantenir-se dret i poder baixar a terra quan no es trobi segur.
T’adones del ric que és respectar el moviment dels infants en el nostre espai.
Passar per les etapes d’estar a terra ens dóna informació de com va madurant el cervell i així podem saber que ha anat travessant les diferents etapes. Cadascun dels infants farà la seva seqüència del desenvolupament motor, al seu ritme, primer una i quan aquesta ja estigui assolida, anirà a la conquesta de la següent.
Els infants necessiten temps, espai i acompanyament
Bibliografia: Laura Estremera (Psicomotricista, psicòloga, mestra d’audició i llenguatge, educadora d’educació infantil) el llibre “Ser niños acompañados”
