En aquest article us volem presentar i ensenyar el nostre espai, l’espai Diables. Aquest curs estem al pis de dalt, i per arribar-hi tenim per endavant tot un repte a nivell motriu: les escales. Tot i així, els infants se’n ensurten prou bé, i dia a dia tots ells es mostren més segurs i confiats. En un altre article ja en parlarem més extensament.
Els infants tenen el desig innat de conèixer, investigar, provar, explorar…; A través de totes aquestes accions, és a dir, jugant, l’aprenentatge apareix de forma natural. Una part de la base d’aquest aprenentatge es basa en les experiències que l’infant viu. Situacions que es troben a partir de la seva activitat lliure i espontània. Fer i desfer, provar i tornar a provar. La repetició els permet crear connexions i reforçar les que ja s’han creat. La repetició d’una habilitat, experiència… permet que s’assimili més fàcilment, fins a convertir-se en accions automàtiques del dia a dia. A través del joc, l’infant creix, madura, coneix el món, a ell mateix i aprèn a relacionar-se.
L’espai el tenim organitzat en diferents racons i propostes de joc, que anem canviant en funció de les necessitats i interessos observats. Els infants del grup es troben en una etapa d’explosió motriu: nous reptes, perfeccionar habilitats i provar totes les accions i possibilitats que poden fer amb el seu cos. A l’espai tenim un racó amb alguna proposta per satisfer la necessitat de moviment, tot i que aquest és protagonista en totes les accions que apareixen durant el joc. La tarima, la rampa, el banc, les cadires de posició… els permeten poder treballar la coordinació, i investigar i tenir consciència del seu cos. Saltar, pujar, baixar, fer la croqueta, enfilar-se, deixar-se caure…
(Cliqueu per veure més imatges).
Hi ha moments en què són ells mateixos qui preparen els seus propis circuits motrius, utilitzant el mobiliari que tenim a l’espai. Un infant col·loca una cadira al costat del matalàs, que li serveix per saltar-hi. Els infants encuriosits s’animen a provar-ho i fins i tot a afegir-hi el puf de vímet o un altre recurs per continuar el circuit.
Durant el joc, hi ha moments que els infants necessiten poder fer un petit descans, relaxar-se… per així poder tornar a l’acció. En aquest espai presentem els contes, els àlbums de famílies, els titelles de dit i el cançoner… Tot i que a vegades els infants simplement s’asseuen o s’estiren i observen l’acció dels seus iguals i tot allò que passa el seu voltant.
La música és protagonista al llarg de tot el dia, individualment, amb la companyia d’ altres infants o amb l’acompanyament de l’adult: cantant cançons, escoltant música, gaudint amb els jocs de falda… Les cantates a vegades s’acompanyen de timbals improvisats amb les culleres i cassoles que tenim a la cuineta.
El joc simbòlic és cada cop més present a l’espai. Alguns dels infants es troben en aquesta etapa. Reprodueixen i imiten accions quotidianes que observen i viuen en el seu dia a dia: Preparar una sopa, servir aigua en els gots, netejar la taula, donar menjar… No necessiten físicament l’objecte per reproduir l’acció, un pal de fusta i un tros d’espuma representa un gelat, les tires de trapillo la pasta…
A l’aula, tenim un racó amb una cuineta, amb diferents tipus de recipients: petits, grans, de fusta, metàl·lics, opacs, transparents, amb tapes per enroscar i desenroscar. I altres utensilis i materials com pinces de fusta, culleres de diferents mides, cadenes, claus, trossos de teles, taps de suro, agulles de fusta, anelles de fusta i metàl·liques… així com elements naturals: pells de taronges seques, fulles, pinyes, petxines, moniatos… Omplir, buidar, ficar, treure… Manipulen i experimenten amb els materials, tot descobrint les seves característiques: pes, temperatura, textura, color…
La majoria dels materials que oferim són materials desestructurats, és a dir, materials que no tenen una única funció, sinó que permeten un gran ventall de possibilitats, en funció de la mirada de l’infant.
La cuineta té un gran ventall de possibilitats: obrir i tancar els calaixos i els armaris, posar i treure els objectes, descobrint els materials que hi ha en el seu interior. Alguns infants ja han trobat el seu recurs per a poder arribar a tots els seus espais, les cadires per enfilar-se són un recurs utilitzat per a ells.
Aquest curs la festa major ha tingut un gran protagonisme entre alguns infants de l’espai. Les experiències viscudes amb la família, han sigut representades i compartides amb els companys/es. Alguns infants van representar el ball dels gegants, tot picant les cassoles o pots amb pals de fusta com si fossin els tambors o ballant tot donant voltes i cantant la cançó del “Gegant del pi”. Alguns nens/es encuriosits van participar aplaudint i/o cantant. Els castellers també van ser presents: posant-se mocadors a la cintura simbolitzant les faixes o pujant a l’estructura en forma de cúpula que tenim al pati de l’olivera, i un cop a dalt aixecant el braç com les enxanetes. I no ens podem deixar el correfoc, amb materials de joc que tenim a l’espai i amb sons representaven les masses, el foc i el soroll dels petards.
Les cadires que tenim a l’espai també són un recurs que han utilitzat per representar un tren, un autobús… De forma cooperativa els infants van anar col·locant les cadires de costat i en fila.
També tenim un espai amb nines i un matalàs. Els infants juguen gronxant-les per fer-les dormir, tapant-les amb la manta o donant-los-hi menjar. Tot amb molta cura i atenció. Altres vegades aquesta acció és entre els infants.
Altres propostes que els infants troben a l’espai són el racó dels cotxes i el garatge, dels animals, de les construccions, de les vies de tren…
Amb la manipulació i exploració de tots els materials que troben a l’espai, tenen lloc multitud d’accions: transportar, arrossegar, unir, separar, col·locar en fila, agrupar, colpejar, construir, destruir…
Cada infant de l’espai es troba en un moment diferent, hi ha infants que mostren més curiositat pel joc més manipulatiu, d’altres que necessiten i mostren més interès per les propostes motrius o de joc simbòlic. Durant l’estona de joc es produeixen situacions de joc individual, d’altres on el joc compartit i cooperatiu pren protagonisme. En tots aquests moments el joc lliure no significa que tot és permès, ja que cal respectar unes normes de convivència i respecte envers els companys/es i cura dels materials.
