L’infant, des del moment del seu naixement, es manifesta actiu, és una característica de la seva pròpia naturalesa. Aquesta activitat pot ser física i/o mental, i això crea la necessitat del descans, és a dir, la necessitat de mantenir el benestar físic i psíquic de la persona.
Com diu el currículum d’Educació Infantil de primer cicle: “En la primera infància dormir i descansar són necessitats de primer ordre, ja que a més a més de recuperar les energies, participen en el procés de maduració neurològica i en el desenvolupament de sistemes neurofuncionals. Activitat i descans es converteixen al llarg del dia en una seqüència vital per mantenir l’atenció i assumir tota la informació que els ofereix l’entorn pròxim”.
Per tant, l’activitat i el descans formen part de les necessitats bàsiques de tota persona, i en edats tan primerenques esdevé molt important que hi hagi un equilibri entre totes dues.
Dormir prou hores i beneficiar-se del tot el que aporta un son reparador és fonamental per a la salut i el desenvolupament dels infants, perquè influirà en la seva activitat diària (jugar, menjar, relacionar-se amb els altres, concentrar-se) i en les seves emocions. A mida que els infants van creixent, van reduint el nombre i la durada de les migdiades, tot i que s’ha de tenir en compte que cada criatura és diferent i establirà el seu propi ritme.
Les condicions ambientals com la llum, l’espai, el soroll, la temperatura… també faciliten i garanteixen un millor descans dels infants.
Afavorir una bona qualitat del descans requereix, per part de l’adult, conèixer l’infant per reconèixer aquells signes que expressen el seu cansament, com pot ser gratar-se els ulls, tocar-se molt el cabell, plorar amb facilitat, una major irritabilitat, la necessitat sobtada d’estar tota l’estona en braços… poden ser moltes les conductes que ens donin pistes de que necessita aturar-se, de que necessita descansar. Aquestes observacions seran de gran importància, perquè ens permetran respectar i adaptar-nos a la individualitat de cada nen i nena.
Hem de tenir en compte, també, que adormir-se és un acte íntim en què perdem la consciència, i que els infants ho poden viure com un moment difícil al no voler separar-se de l’adult que li acompanya, perdre’s el que pot passar al seu voltant, perdre el control conscient…
Acompanyar, guiar, acollir, posar paraules a les emocions, etc. són algunes de les funcions de les persones que conviuen amb els infants, ja sigui a casa o a l’escola, i aquesta relació afavoreix l’establiment de vincles afectius, molt necessaris en moments íntims com el descans.
Passar de l’activitat al descans no és fàcil pels infants, perquè requereix un control emocional i un autoconeixement del que encara no disposen, per això els pot resultar molt més fàcil de fer si introduïm un element que els ajudi a fer la transició de manera natural.
Les rutines són aquelles activitats que realitzem d’una manera determinada, regular i periòdica. Una vegada establertes, creen aprenentatges i es formen els hàbits. Per tant, les rutines són un element clau en la vida dels nens i nenes, perquè els proporciona seguretat i els ajuda a establir un marc temporal que els permet anticipar-se a les situacions i actuar amb certa autonomia.
Crear un ambient de calma convida a relaxar-se, alhora que establim una rutina clara abans d’anar a dormir, en què sempre es faci el mateix, a la mateixa hora, amb normalitat. L’objectiu és doble: d’una banda fa que l’infant reconegui i anticipi el moment d’anar a dormir, i això moltes vegades li transmet seguretat; d’una altra fa que els pares estiguin concentrats i dedicats al seu fill, seguint uns passos que a ells també els tranquil·litzen. Com que el propòsit és donar tranquil·litat i confiança en aquest moment, les rutines més indicades seran aquelles que cada família adopti i que alhora s’adeqüin a les particularitats de cada criatura. És inútil tenir una rutina en la qual calgui ficar al llit al nen a dos quarts de nou si els pares no arriben a casa fins a tres quarts de nou, o banyar-lo abans de dormir si l’infant es revifa amb el bany en lloc de relaxar-se.
Conèixer les particularitats de l’infant facilita que la intervenció que faci l’adult sigui la més adequada. Alguns necessiten que aquest estigui al seu costat fins a adormir-se, d’altres necessiten el xumet, un peluix o objecte per conciliar el son. Aquests objectes els donen seguretat i tranquil·litat, els ajuden a entrar en el món del son d’una forma fàcil i agradable, de manera que a poc a poc troben gust a l’activitat de dormir i es van tornant autònoms en fer-la. L’infant, encara que mantingui una bona relació afectiva amb els objectes, necessita el contacte físic amb l’adult. I és ell qui, amb la seva actitud i la relació amb l’infant, afavoreix progressivament la separació de manera natural, tranquil·la i calmada per evitar-li un sofriment innecessari.
Hem de procurar que l’hora d’anar a dormir sigui un moment plaent d’intercanvi afectiu per l’infant, en què s’estableixi amb l’adult una comunicació especial i màgica, a través d’unes carícies, d’una cançó, d’un conte, d’una mirada afectuosa, d’uns secrets explicats a cau d’orella… i si és necessari, se’ls farà memòria que ha arribat l’hora d’anar a dormir i descansar.
