I ara que ja queda poc d’aquest trimestre tan intens, l’acabem amb el disc de la Marató, que tantes esperances dóna a qui ho necessita. Ja fa anys que intento ser de les primeres en comprar-lo, més que res per no quedar-me sense!!, i és que d’ell n’he aprofitat sempre moltes versions per activitats vàries. I tant és així, que , posats a triar, se’m fa molt difícil. La seleccionada ha estat “Ets viu” d’un grup que molts de nosaltres no coneixíem, però del que a partir d’ara serem fans incondicionals. Però, sssshhhhhhhhttttt….. no els ho digueu als pares i mares, pregunteu-los quins instruments hi senten … ells que són tan espavilats. Ja us veig rient per sota el nas… Bé, gaudiu d’aquesta magnífica versió, i penseu en el missatge que ens dóna : “Ets viu”, això és el realment important.
