Ahir vam descobrir amb sorpresa que un ex alumne , el Rafa Olmo, ens deixava aquest comentari al bloc de música. Ens ha fet tan feliç que el volíem compartir amb tots vosaltres. Gràcies Rafa!
Fa ja 6 anys que vaig trepitjar l’Alberich per última vegada. Érem una escola petita d’una classe per curs amb 2 edificis i unes dutxes que no funcionaven gaire bé. Des del dia de la meva “graduació” no hi he tornat, potser per por a no trobar el que no sé ben bé que hi vull trobar. L’alberich ha canviat moltíssim i potser tinc por a això. Parlant d’altres temes, és ara que he arribat a segon de BAT i marxo cap a la universitat quan m’ha donat la inspiració i l’interès per tornar a deixar-me caure per aquells barris (quan érem una escola aïllada emmig de dos descampats on no hi havia absolutament res que no fos un paviment asfaltat). Una de les coses que més sorprèn quan surts de l’Alberich és la música. Normalment, t’esperes que sigui la grandària de l’institut nou (en el meu cas l’IES Josep Tapiró) els companys que no coneixes, el nivell que t’exigiran o els professors que et donin. Bé en el meu cas, la meva sorpresa va ser que molts dels nois que hi havien allà en aquell 1er d’Eso de ja fa uns anys, no sabien tocar la flauta. Era una cosa impensable. A l’escola del barri immaculada sempre havíem tocat fins i tot teniem examens! Aquell desconeixement de l’art sonor va ser abrumador per a mi i va fer que deixés un temps aquesta branca. No és fins l’any passat (primer de Bat) que em dona per agafar una guitarra de nou i començar a tocar cançons dels Beatles (que en un mes en faig el treball de recerca). És on començo a recordar les vegades on aquella petita escola sortia a manifestar-se contra la guerra d’iraq sota “Imagine” de John Lennon o apareixien classics del Rock en classes esporàdiques. No és fins a segon de Bat on miro enrere i veig el que ha fet l’Alberich per mi . No només em va ajudar musicalment, però en aquest terreny va fer un treball molt important.
Potser m’he excedit massa en el comentari i l’hagi fet una mica estrany però si hi ha algú que se’n recorda de mi d’aquells temps en el que Rafa Olmo es barallava i estava constantment castigat a la sala de professors també recordarà que les coses les feia així.
En definitiva; vaig sortir de l’Alberich amb molt més que un diploma, vaig sortir amb el camí llaurat del que m’agradaria que fos el treball de la meva vida.
Salutacions Rafael Olmo Pastor 😉
Estic totalment daacord amb el Rafa, jo vaig anar amb ell a l’Alberich, i poc a poc t’adones de el sacrifíci que feien els professors i professores en aquell moment a l’hora d’aprendre a tocar la flauta simplement, o a l’hora de fer una obra de teatre, on vam ficar tota la nostra força perquè tot sortis bé i arribar fins a on vam arribar. Al arribar a 6è tot seguia com sempre, era com una petita família, tothom es coneixia, però les coses van cambiat.
Salutacions Alba Navarro