El pessebre que van fer els alumnes de 1r i 2n de batxillerat artístic ha obtingut avui el primer premi, amb menció especial, de la categoria d’educació secundària inscrita al tradicional Concurs de Pessebres a la Llar que s’organitza al nostre poble. Aquesta distinció ve, a més, acompanyada de 200 € en material escolar.
El pessebre situat davant la vidriera que hi ha al costat del Departament de Psicopedagogia consisteix en una instal·lació que representa un naixement contemporani. Encara no ha estat retirat del lloc on s’exposa i, per tant, encara es pot veure.
Els alumnes de 2n van fer unes escultures de plàstic a escala real que representen un home, una dona i un nounat, acompanyats d’un gat i un gos, animals que substitueixen les tradicionals figures del bou i la mula. Les figures estan assegudes mirant la televisió, com en una llar contemporània. Allò que l’observador veu a la pantalla, però, no són programes de TV, sinó un vídeo, muntat també pels alumnes, on es projecten diferents imatges de nadal amb tot tipus de gent diferent, intentant així donar cabuda al concepte de societat plural.
Per la seva banda, els alumnes de 1r van reproduir un poema de Nadal del poeta Miquel Martí i Pol. Es tracta d’un poema que estableix un diàleg constant amb la part escultural de la instal·lació, perquè també parla de Nadal en els temps actuals:
....................L'arbre desvetlla sons i el vent escriu ....................ratlles de llum damunt la pell de l'aigua. ....................Tot és misteri i claredat extrema. ....................Torna Nadal i torna la pregunta. ....................¿Proclamarem la pau amb les paraules ....................mentre amb el gest afavorim la guerra?
A l’estanteria del fons de la instal·lació, els alumnes de 1r i 2n van confeccionar un mosaic amb una sèrie de fotografies d’ells mateixos quan eren petits amb els seus respectius pares, avis o germans.
La composició ha volgut ser una manera de poder reflexionar sobre el naixement, sense estereotips ni concepcions tancades i, per descomptat, està oberta a la interpretació de l’espectador i a noves lectures.
