SOM ESCOLA CATALANA. SOM RURALS. SOM DEL PONT TRENCAT
A mitjans del mes de juny, des de la direcció de Carnet RuRal, organitzadors dels campaments d’estiu de la Coordinació rural de Catalunya, ens van posar en contacte amb nosaltres per indicar-nos que en Blai havia estat l’afortunat, a través de sorteig, per participar en el campament d’estiu Naturcamp a Cambrils dels Pirineus, a la comarca del Solsonès, durant els dies 6, 7 i 8 de juliol, de manera gratuïta.
Ens van explicar que la finalitat de la campanya “Viu l’estiu als campaments Naturcamp/Artcamp ” és que els nens i les nenes del carnet RuRal tinguin l’oportunitat de participar d’activitats educatives i lúdiques a l’estiu, de forma gratuïta. Una de les característiques d’aquests campaments és el fet de treballar en un grup petit. I els nens i nenes de 6 i 7 anys treballen aspectes de la natura.
Evidentment, un cop reps la notícia te n’alegres moltíssim: “un cap de setmana de franc!! Quina sort.” Però després comences a plantejar-te si a en Blai li farà el pes i s’hi trobarà a gust lluny de casa amb persones que no són del seu àmbit ni del seu entorn i enmig de la muntanya (val a dir que Cambrils dels Pirineus és força lluny i aïllat, però preciós). I aleshores, és quan li demanes a en Blai la seva opinió i és llavors, quan descobreixis, no sense sorpresa, que sí hi vol anar. Fantàstic: és la seva decisió.
Doncs som-hi. Arriba el divendres i ens comença el viatge cap a Cambrils dels Pirineus. El càmping la Comella, on hi ha el campament, està situat a la Vall d’Òden, a 1200 metres d’altitud, a la comarca del Solsonès (la comarca de les 1.000 masies). El camí fins a Solsona és amè i distret, però un cop prens la carretera comarcal que et porta a Cambrils la cosa canvia, així que tant en Blai, com la Maria i en Quim (els seus germans) arriben marejadíssims a destinació.
Dinem i deixem en Blai allà, rodejat de natura i enmig d’un entorn preciós. És la primera vegada que surt de casa tot sol. Fins ara cada any no ha fallat a les colònies de l’escola del Pont Trencat, però això és diferent. No hi ha ni la Maria, ni el Pol, ni en Lluís, ni l’Abril, ni la resta de companys de la seva classe. Ni les seves mestres com a referència d’adults. Es troba sol, amb persones que acaba de conèixer, però tal i com ens han explicat, en Blai és un pou de sorpreses i de seguida s’hi fa amb tot el campament i no té cap problema per res, ni per fer-se el llit a la tenda de campanya, ni rentar els plats, gots i coberts. És endreçat amb la seva motxilla i pertinences. Net amb la higiene personal i actiu i participatiu a totes les activitats programades durant el cap de setmana i, sobretot; un peix a l’aigua a la piscina de les instal·lacions. Descrit per tots com un amor.
Per tant, diumenge, quan torno a buscar-lo al campament la meva i nostra sorpresa és com respon a la frase de si hi ha estat a gust i s’ho passat bé amb un: “l’any que ve hi vull tornar”.
Allà, durant l’espera fins al lliurament de polseres de color d’assoliment dels objectius i coneixements en natura per part dels nens, vaig intercanviar opinions amb altres pares que els seus fills ja havien vingut al campament en edicions passades. Vaig poder copsar com el món rural és viu, com l’escola rural catalana és model i referència pels valors educatius i fraternals que ensenya. I la mostra d’aquesta campament com a experiència crec que sens dubte marcarà un abans i després a en Blai i a tots aquells nens de tots aquells poblets petitons de Catalunya, en què l’escola és un referent i un nexe d’unió, el futur del poble i la comarca, per què l’educació és bàsica per a la nostra societat i és el motor que genera riquesa i prosperitat i assegura respecte i llibertat.
L’any vinent no sé si en Blai hi voldrà tornar. Li ho tornarem a preguntar.
Article escrit per Marc Gallardo ( pare de la Maria i en Blai).
Gràcies Marc per compartir-ho amb tots nosaltres!! Ens alegrem molt per en Blai!!!
Comentaris recents