Francesco Tonucci, respectable pedagog italià, advoca per un món on els infants col·laborin amb l’administració en l’elaboració de propostes per millorar la societat. És a dir, defensa la necessitat de tenir en compte la visió dels infants en la construcció de la nostra societat.
Precisament aquest any, durant el Dia Escolar de la No-violència i la Pau, els alumnes han deixat per escrit els seus desitjos i propostes per conviure en el diàleg i la reconciliació. Tots els fulls es van penjar en un mòbil al pati.
Els petits han escrit paraules relacionades amb la pau (amor, llibertat…), algunes de les quals els hi són difícils de definir, però saben que evoquen quelcom positiu que tothom anhela degut a les reaccions observades quan les escolten en els diversos contextos.
Els més grans han llegit manifestos que feien referència al desig d’aconseguir conviure amb respecte amb altres persones (tant de diferents cultures, religions… com amb els companys d’escola), amb l’entorn natural, a ésser més sensibles amb les desgràcies que pateixen els malalts greus, les víctimes dels conflictes bèl·lics, etc.
El DENIP és un jorn per reflexionar sobre les nostres conductes habituals (com solucionem els conflictes, si respectem la singularitat de l’altre…) i prendre consciència de les injustícies que hi ha al món.
Recollim una frase molt significativa, resultat de la reflexió, que un alumne va dir:
“Si no tenim pau dins nostre, no podem estar en pau amb els altres”.
I aquesta frase ens remet algunes qüestions: ¿Què ens passa que a vegades no estem en pau amb nosaltres mateixos? ¿Com ho podem controlar i donar resposta?
Reprenent la idea de Tonucci, seria molt convenient que als infants els hi deixéssim un paper més actiu i participatiu, a vegades ells saben expressar amb senzillesa les complexitat del món, i segur que ens ajudarien a bastir-ne un de més just.
Quina llàstima que la boira hagi mullat els manuscrits, tant de bo no ens esborri els valors de la pau de dins nostre i que els tinguem present diàriament.
Comentaris recents