Aquesta dona va néixer a Holanda. El seu nom real era Margaretha Geertruida Zelle i es va convertir en l’espia més famosa de tots els temps.
Amb divuit anys es va casar amb Rudolf John MacLeod era un militar vint anys més gran que ella on ella va descobrir el seu amor per la cultura i la dansa Indonèsia. Anys després es va divorciar (1902) i un any després a París es va reinventar: convertint-se eu una princesa de Java on va començar a interpretar danses holandeses d’origen hindú. Uns espectacles que podien haver sigut prohibides, ja que amb els seus vestits que quan ballava els seus vels ondulaven a l’aire. No van ser prohibits perquè ella deia que eren mostres de les seves terres, on va tindre una fama increïble, ja que era una cosa molt nova.
Ella estimava als militars d’ençà que era una adolescent i solia dir “Amo als militars. Prefereixo ser la dona d’un oficial de què un
caixer rico”, per això la van posar als serveis d’espionatge. On va acabar espiant per França. Anys després Karl Kroemer (bàndol alemany) li va oferir 20.000 francs a canvi per espiar per Alemanya. On no va acceptar i en tornar a París, el cap de l’espionatge de França es va assabentar que havia tingut contacte amb Alemanya. Era veritat i van pensar que era agent doble.
El dia del seu jutjat va cridar “Una rameta, sí, però una traïdora, mai!”.
Després de la seva mort van utilitzar el seu cos a la Universitat de Sorbona de Medicina. El seu cap al Museu de Criminals de Francià on l’any 1958 va ser robada i mai va ser trobada.
El poc que recordem d’ella és que va ser lliure fins al dia de la seva mort i convertint-se en l’espia més famosa i estimada del segle XX.
