– Hola, bon dia, benvinguts novament al vostre programa preferit! Avui han vingut tres convidats, venen de l’Institut Tiana, parlaran sobre el 18 de setembre del 2023, el dia de la sortida de convivència.
>> Tots sabem què és la Sortida de Convivència, però pels que no ho sàpiguen és un dia en el qual dos cursos, en aquest cas quart i segon de l’ESO, fan una sortida a l’aire lliure per conviure entre tots. Els alumnes de 4ESO preparen la sortida amb jocs i alimentació per als alumnes de 2ESO i reciclatge per deixar el bosc tal com l’havien trobat. Bé, no m’enrotllo més, que passi el primer convidat del programa d’avui, un fort aplaudiment pel Xiulet!
– Bon dia, xiulet com estàs?
– Hola, bon dia! Estic molt bé, amb ganes de començar!
– M’alegro, començarem perquè ens expliquis de quina comissió ets i quina era la teva feina.
– D’acord, doncs jo era de la comissió de jocs i era l’encarregat de donar com a finalitzat un joc per començar el següent. Vaig acabar amb mal de gola, xiulava cada dos per tres i no hi havia temps de jugar a res, a part, hi havia gent que feia veure que no m’escoltava. Em vaig sentir molt ignorat, recordo un dels jocs, el mocador, que just quan acabaven d’organitzar-se per començar a jugar em van bufar, les mirades de desesperació dels alumnes de quart i els de segon d’estar confosos… No negaré que em feia riure.
– Mare de Déu! No sé si riure o plorar. Gràcies, Xiulet per la teva confessió! Esperem tenir-te de tornada aquí l’any que ve amb noves notícies, i millors esperem! El següent convidat és el senyor Plàtan, un fort aplaudiment! Bon dia, senyor Plàtan, com estàs?
– Hola! Estic molt bé gràcies per preguntar.
– Podries parlar-nos sobre la teva experiència a la sortida de convivència?
– És clar! A veure jo era part de la comissió de l’avituallament, que consistia en el fet que alguns alumnes de quart havien de portar als meus familiars i amics perquè en un moment ens mengessin per agafar energies i continuar, va ser la pitjor experiència que he passat a la meva vida, encara tinc malsons. Tot va començar a l’autocar, estàvem dins de motxilles que per poc ens asfixiem, feia molta calor, de cop va començar a moure’s tot. Ens xocàvem entre nosaltres, recordo que es van deixar les meves cosines, les galetes, a l’autocar, quina sort van tenir…
>>Després d’una bona estona botant dins de la motxilla la van obrir i van agafar les meves amigues, les barretes energètiques, se les van menjar sense pensar, i a més no les van repartir, quina desgràcia. Més tard vaig notar com ens deixaven a terra i començaven a cridar i a moure’s, crec que estaven jugant. Després de jugar ens van treure de la motxilla per repartir-nos, no vam tenir molt d’èxit, la gent estava molt aclaparada perquè les barretes es van acabar i els paquets de Nutella els havien amagat, a més, amb la calor ens vam posar una mica dolents i ningú volia menjar-nos. En resum, va ser un desastre de veritat, no tornaria a viure aquesta experiència mai a la vida.
– M’has deixat sense paraules, m’havien dit que va sortir molt malament però no tant. Bé, senyor Plàtan, ha sigut un plaer que ens hagis parlat sobre la teva experiència, fins a la pròxima! Per finalitzar tenim l’últim convidat d’avui, un fort aplaudiment per a la Bossa! Hola, Bossa com estàs?
– Perfecte!
– M’alegro, podries explicar-nos la teva experiència el dia de la sortida de convivència?
– És clar, encara m’estic recuperant de les lesions, però faré un esforç per parlar sobre aquell dia. Els encarregats de portar-me els va costar una mica, ja que deien que era molt pesada, però van fer-ho la primera part de l’excursió i em van pujar per la muntanya amb cares llargues. No ho entenc, no pesava gaire. Quan vam arribar on havien de fer els jocs em van deixar el terra per jugar i menjar més tard, a l’hora de menjar va ser el desastre, em vaig omplir en segons, sobretot de pells de plàtans i plàtans sencers! Quan va acabar sí que estava plena i pesava moltíssim, em va portar una encarregada i al mig del camí no vaig poder aguantar i em vaig trencar! Va caure tot per sota meu, la gent passava pel costat i mirava amb cara de pena, però ningú ajudava, fins al final, quan un professor va agafar una altra bossa i em va posar a dins, vaig anar a unes escombraries grans i em van llençar.
– Ostres, recupera’t de les lesions. Gràcies fins a la pròxima!
>>Fins aquí el programa d’avui parlant sobre la catàstrofe de la sortida de convivència de l’any 2023, esperem que de cara l’any vinent s’organitzi tot millor i que aquestes males notícies es converteixin en bones. Fins a la pròxima!
Lua Trinidad
