Un dijous a la tarda de febrer ens vàrem trobar per casualitat els alumnes del PFI a la cuina de l’institut. Estaven concentrats en fer la feina pròpia de les seves pràctiques de cuina. Treballaven com a autèntics professionals, de forma autònoma i cuidant fins al mínim detall. La setmana següent ens vam tornar a creuar amb ells. Aquest cop estaven atenent les explicacions de la Judit, la seva professora, que els detallava com fer un combinat de cafè i licor. Ni un sol alumne despistat, tots concentrats a aprendre el mètode.
Algun d’aquests alumnes, el curs anterior, estaven desmotivats i quasi sense interès pels estudis. Hem volgut parlar amb ells perquè ens expliquin les raons d’aquest canvi tan positiu.
La majoria d’ells admeten que la seva trajectòria durant l’ESO no va ser òptima. Les raons són diverses. En general, manifesten que el tradicional sistema de treure el llibre, escoltar el professor, copiar de la pissarra i fer exercicis no els seduïa, tal com manifesta l’Edwin. Assistir a classe cada dia des de les 8 del matí fins a les 14: 30h del migdia de dilluns a divendres, els resultava de vegades massa feixuc. En alguns casos, els amics no ajudaven a mantenir un bon clima de concentració. La desmotivació per les classes va anar creixent i les assignatures suspeses augmentaven cada avaluació al butlletí de notes.
Reconeixen també que algunes situacions personals viscudes no ajudaven a portar amb normalitat les seves obligacions com a estudiants.
El Luis ens diu que va tenir la sensació d’haver perdut quatre anys de la seva vida. Arribat a aquest punt va fer una reflexió serena i es va adonar que havia d’aprofitar les oportunitats que se li podien presentar. Per això es va matricular al PFI.
Porten aproximadament uns sis mesos al programa i les sensacions són totalment diferents. Ens comenten que venen més motivats i amb ganes de treballar, tant en les tasques de l’aula com en els deures de casa. Diuen que fins i tot es distreuen o es diverteixen, especialment en les pràctiques de cuina o de cambrer. És com si no fossis a classe, ens diu el Toni.
Valoren molt ser pocs alumnes a classe; això afavoreix una relació més personal amb els professors. Els alumnes agraeixen que els docents s’interessin per les seves coses. Que facin les classes amenes, explicant alguna anècdota que ajuda a rebaixar la densitat dels continguts. Manifesten que ara estudien més i ho entenen. Algun arriba a dir que no sabia què era estudiar, que fins ara no havia agafat un llibre de debò.
Reconeixen que l’horari que segueixen és molt més còmode i que el alternar classes teòriques i pràctiques afavoreix positivament la motivació per tirar endavant. En el vessant més humà, els joves agraeixen molt que se’ls escolti, tant en els seus problemes acadèmics com personals. Això els motiva i els anima a superar-se. Sembla clar que el reforç positiu funciona.
Respecte al futur, la seva visió és optimista. L’ Aitor ens diu que ara es veu amb capacitat per lluitar per al que vol. Que en té ganes. Un altre company seu es veu amb energies per seguir estudiant algun grau mitjà i qui sap si en el futur, un grau superior. Hi ha qui es planteja buscar-se un futur professional en el món de l’hoteleria. Altres preferirien dedicar-se a aprendre alguna professió en altres camps, com el món de l’empresa, per exemple. Fins i tot n’ hi ha qui vol formar-se en perruqueria i imatge personal. També trobem alumnes que volen passar com més aviat millor al món laboral. Ara ja tenen les capacitats.
I és que el PFI no forma un perfil únicament per a l’hoteleria. Un dels seus objectius principals és orientar els joves, descobrint les seves millors habilitats. Es pretén facilitar tant la incorporació al món laboral com la continuïtat en els estudis de formació professional. Els professors del programa ens comenten que un dels punts més importants és el treball de la intel·ligència emocional. Els alumnes desenvolupen les seves capacitats de relació, d’empatia o la capacitat de reflexionar abans de donar una resposta impulsiva. No hi ha dubte, a la vista dels resultats, que el treball continuat i coherent dels docents està donant resultats i aconseguint treure el millor dels nostres alumnes.
Andreu Faro. Coordinador de Mosquis
