Sota aquest títol anirem incorporant les referències “estrella” del catàl·leg de la biblioteca: aquells títols que, o bé integren el gruix de lectures fonamentals dels diversos cicles formatius en l’àmbit de consolidació curricular, o bé aquells que, d’entre les diverses opcions de lliure lectura, han estat més vegades triats i també més ben valorats pels alumnes. De mica en mica anirem construïnt una petita antologia de referències que ajudaran a perfilar i a dotar d’una personalitat “lectora” als usuaris i beneficiaris de la nostra biblioteca, que, òbviament, són els nostres alumnes. Cada títol referenciat ve acompanyat d’una petita fitxa bibliogràfica, d’una imatge i del curs en què s’ha emprat. Aquesta sel·lecció vol ser una mena de preàmbul, un tast del futur catàl·leg convenientment organitzat i accessible on line, que és sens dubte un dels grans projectes de l’equipament en un futur pròxim.
ANGELIDOU, M: LOS MITOS GRIEGOS (adap. Miguel Tristán); Barcelona, Vicens-Vives, 2008; 128 pàgs; ISBN 9788431690656
-CURS: 1er ESO
-Resum: Aquest és un volum concebut com a introducció a l’apassionant món de la mitologia grega, en què es procura combinar el rigor i la fonamentació dels aspectes bàsics dels mites i narracions que s’hi presenten (fins un total de 22, de la caixa de Pandora a Teseu i el Laberint del Minotaure, passant per Prometeu, el cavall de Troia o el descens d’Orfeu als inferns) amb un estil i registre expositiu amè, adaptat a les particularitats dels lectors a qui va a adreçat. En aquesta compilació s’hi apleguen les principals històries, personatges, mites i enigmes que han fet de l’imaginari de l’antiga Grècia un dels més fèrfils inspiradors de tota la literatura posterior. La sel·lecció de mites ve acompanyada, a més, per les il·lustracions de l’artista búlgar Svetlín Vasiliev (podeu visitar la seva obra a l’enllaç a la seva pàgina web, aquí), que aporta un magnífic bagatge visual, d’inspiració clàssica, idoni per a complementar els diversos relats inclosos al volum. Si es té l’ocasió, recomanem complementar aquesta lectura amb el visionat d’una sèrie històrica d’animació, emesa per TVE a principis dels anys 80 (i que es pot trobar reeditatada en DVD): Ulysses 31, en què es presenten, amb fidelitat i imaginació, molts dels mites presents a aquesta antologia, adaptats a un context futurista de ciència ficció.
-HINTON, SUSAN E: REBELDES; Madrid, Santillana, 2016; 224 pàgs; ISBN 9788491221388
-CURS: 2on ESO
-Resum: Aquesta novel·la, publicada fa ja més de cincuanta anys, segueix impactant i emocionant cadascuna de les generacions que s’hi apropa per primera vegada. Retrat realista i alhora emocionant d’un grup de joves que cerquen el seu lloc en un món que sembla haver-los donat l’esquena, Rebeldes explora els elements fonamentals que constitueixen l’amistat, buceja als mars d’esperances i frustracions juvenils i descriu amb envejable realisme les rivalitats i la violència que pot arribar a desfermar-se en un període vital tan complexe com és l’adolescència. El llibre va servir com a inspiració al reputat director Francis Ford Coppola per a la seva película del mateix títol, rodada l’any 1983 i que va servir com a trampolí per a tota una generació d’esplèndids i carismàtics actors que justament llavors començaven el seu camí al món del cinema: Tom Cruise, Patrick Swayze, Matt Dillon, Rob Lowe…
-BUERO VALLEJO, A: HISTORIA DE UNA ESCALERA; Madrid, Espasa, 2010; 160 pàgs; ISBN: 9788467033281
-CURS: 2on ESO
-Resum: Obra indispensable en el teatre de la postguerra civil espanyola, Historia de una escalera segueix les peripècies de tres generacions -des del 1910- d’una comunitat de veïns (i de l’escala que comunica cada un dels pisos de l’immoble) com a conjunt metafòric amb què analitzar i mostrar, en una perfecta combinació de qualitat literària i llenguatge col·loquial, les misèries i problemàtiques de la societat espanyola de la primera meitat del segle XX: el caïnisme, la frustració, l’egoïsme, la incapacitat de fer realitat fins una de les més bàsiques aspiracions humanes com és l’amor. L’obra és un retrat sense contemplacions d’una societat sotmesa a un ambient opressiu, sense horitzons de millora i molt menys d’escapatòria, en què la figura de l’escala, central, esdevé símbol d’una forma de vida tancada, repetitiva i mancada de perspectives. L’autor va aconseguir, per mitjà de l’aparent costumisme de les històries que presenta, esquivar la censura franquista de l’època i proporcionar a les futures generacions una anàl·lisi (social, moral, fins i tot polític) sense embuts de la realitat del país.
