La guia CLER d’hivern ja té il·lustradora. Alexandra Chernyshova, alumna de primer de batxillerat artístic del nostre institut, ha estat la guanyadora del Concurs d’Il·lustracions Guia CLER per il·lustrar la portada de la guia en la seva següent edició d’hivern.
El Club de Lectures Recomanables (CLER) és un… Llegeix més»
Cinc alumnes de 2n i 3r d’ESO del nostre institut han participat en els quarts de final del XV Certamen Nacional Infantil i Juvenil de Lectura en Veu Alta que s’han celebrat al teatre municipal de Blanes durant aquest matí. I ho… Llegeix més»
Ja vam comentar recentment en una altra entrada que, al Coll i Rodés, tot i que és costum commemorar El Dia Mundial de la Poesia coincidint amb l’efemèride, enguany s’havia de posposar fins divendres 22 de març. Doncs bé, divendres va ser ahir i val a dir que l’endarreriment en el calendari no va impedir que la commemoració fou un èxit, tant pel que fa a la recerca i captura de poemes durant el primer pati, com pel que fa a la seva posterior lectura durant el segon pati.
L’efemèride va tenir un endemà molt digne. Us en podeu fer una idea veient a continuació les imatges del carrusel.… Llegeix més»
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
Paul Valéry va defensar la idea que «l’artiste ne finit jamais vraiment son travail, il ne fait que l’abandonner», és a dir, aplicat al nostre propòsit: un poeta mai acaba el seu poema, sinó que simplement l’abandona. En aquesta trenta-sisena sessió, reflexionarem sobre sobre l’ofici de poeta i sobre allò que és poesia. I per fer-ho, llegirem el poema de José Agustín Goytisolo “El oficio de poeta” i les rimes VII i XXI de Gustavo Adolfo Bécquer. Finalment, si el temps dona suficientment de sí, llegirem dues composicions de Gonzalo Montesierra que l’autor considera encara inacabades: “Qué más da que no me entiendas” i “Si puedo”.
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta trenta-quatrena sessió, llegirem uns versos extrets de la peça teatral La Venganza de don Mendo, escrita per Pedro Muñoz Seca i comprovarem com de ridícula pot presentar-se l’escena de l’amant, sigui ell o sigui ella, postrat de genolls davant l’ésser estimat, una escena que ha estat sublimada en tantes ocasions per la literatura i l’imaginari romàntic.
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta trenta-tresena sessió, llegirem algunes de les perles literàries nascudes de plomes diverses i recollides a la selecció Microcuentos de amor, lluvia y dinosaurios, llibre editat a partir del compte de Twitter @microcuentos. Aquí teniu un parell de tasts, el primer d’Ana Luelmo; el segon, de Livia Hernández: «Si no suena el teléfono, soy yo»; «Él le pidió la prueba de amor. Ella lo dejó libre».
Ah! I continuarem la senda del Rincón Lírico que està naixent al caliu dels patis poètics.
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta trenta-unena sessió, llegirem el sonet de Lope de Vega “Desmayarse, atreverse, estar furioso” i, d’Oliverio Girondo, el seu “Espantapájaros 7”. Els versos clàssics de Lope ens parlen de l’amor com a sentiment únic capaç de despertar emocions contradictòries, mentre que Girondo ens presenta múltiples amors, cadascun dels quals desperta la seva pròpia emoció. Canvia l’enfocament; però la idea és la mateixa: l’amor ens sublima i ens enfonsa.
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta trentena sessió, llegirem “Hora punta” i “Podría escribir”, els dos primers poemes del primer poemari de Sara Búho, titulat La ataraxia del corazón.
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta vint-i-novena sessió, llegirem “Ruido” i alguns altres poemes del llibre La soledad de un cuerpo acostumbrado a la herida, escrit per la jove poetessa Elvira Sastre.
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta vint-i-vuitena sessió, jugarem amb foc. El segon poemari de l’enigmàtica i mediàtica srtabebi du per títol, a través d’un enginyós joc de paraules tipogràfic, Indomable, però també inflamable. Tal com ens aclareix el subtítol, es tracta, metafòricament, del Diari d’una noia en flames. La selecció que llegirem, com ja va passar en el primer i llunyà primer pati poètic, serà de petits versos, tan escassos de síl·labes que gairebé no compten amb ritme; de fet, posseeixen clara vocació d’aforisme.
