Sessió 15 dels patis poètics

Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.

Dimarts 24 d’abril, durant el pati poètic (12.35 h), vine a la biblioteca a escoltar, a llegir, a compartir…, a viure la poesia.

En aquesta quinzena sessió del curs 2017/2018, llegirem el cinquè i últim apartat de la sèrie de breus composicions escrites per María Leach i publicades al seu poemari No te acabes nunca. Comprovarem com, malgrat l’evident apunt líric de cadascuna d’elles, discursivament, segueixen construint, com si es tractés d’un esbós narratiu, aquell tràgic relat del qual vam parlar durant la primera sessió que li vam dedicar.

Sessió 14 dels patis poètics

Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.

Dimarts 17 d’abril, durant el pati poètic (12.35 h), vine a la biblioteca a escoltar, a llegir, a compartir…, a viure la poesia.

En aquesta catorzena sessió del curs 2017/2018, llegirem el quart apartat de la sèrie de breus composicions escrites per María Leach i publicades al seu poemari No te acabes nunca. Comprovarem com, malgrat l’evident apunt líric de cadascuna d’elles, discursivament, segueixen construint, com si es tractés d’un esbós narratiu, aquell tràgic relat del qual vam parlar durant la primera sessió que li vam dedicar. Al reproductor inserit a continuació, teniu l’audio original del poema de Tanya Davis, del qual María Leach extreu els versos que obren aquest quart apartat: “I thought about two things today, / I thought about poetry / and I thought about you”.

Sessió 13 dels patis poètics

Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.

Dimarts 6 de febrer, durant el pati poètic (12.35 h), vine a la biblioteca a escoltar, a llegir, a compartir…, a viure la poesia.

En aquesta tretzena sessió del curs 2017/2018, llegirem una segona sèrie de breus composicions escrites per María Leach i publicades al seu poemari No te acabes nunca. Comprovarem com, malgrat l’evident apunt líric de cadascuna d’elles, discursivament, segueixen construint, com si es tractés d’un esbós narratiu, aquell tràgic relat del qual vam parlar fa un parell de sessions.