La setmana passada us explicava les meves impressions davant la novetat d’haver de crear durant uns minuts, just abans de començar la cinquena hora, un espai de silenci i tranquil·litat entre l’alumnat. Un moment que no fos viscut com una imposició, sinó com una oportunitat de generar entre totes i tots un ambient poc habitual, un punt allunyat d’estímuls exteriors i de tensions.
He demanat als alumnes dels grups 1A5 i 1A3 que expressin el que han sentit després d’haver participat en aquestes sessions. Uns han optat per escriure, altres per dibuixar i bastants han barrejat les dues formes per transmetre la seva vivència d’aquest moment de TREVA.
Hi ha qui no acaba de desconnectar del seu voltant i no tanca els ulls o s’inhibeix –no és fàcil tancar els ulls i deixar-te emportar envoltat d’un bon grup de companyes i companys– , però l’actitud de silenci i respecte ha permès que tothom hagi experimentat un temps d’introspecció més o menys serena.
La majoria dels comentaris utilitzen paraules com “tranquil·litat”, “relaxació”, “pau”; aquestes repeticions m’animen a seguir fent la TREVA, procurar no caure en la monotonia i buscar quins exercicis puguin servir per millorar l’atenció i la concentració dels joves.
Us deixo amb algunes opinions —i els dibuixos que il·lustren aquesta entrada a la web—:
“En aquesta sessió de relaxació m’he sentit molt tranquil i relaxat. M’he sentit com si estigués en un altre món”.
“M’he sentit molt relaxada, me n’he oblidat de tot el que hi ha al meu voltant, m’ha agradat molt haver sentit tranquil·litat i pau”.
“He sentido que todo era negro, pero al final había una luz blanca y brillante e intentaba llegar, pero no podía y una voz me dijo CONCÉNTRATE y RELÁJATE y me relajé y me concentraba”.
“M’he trobat molt bé, he sentit que el que fèiem ho necessitava, relaxa molt, sembla que el que diu el profe es fa realitat en la ment i després puc fer la classe més tranquil”.
També hi ha algun testimoni més personal, en el qual la TREVA pot aprofundir en l’autoconeixement, per exemple aquest:
“Mientras estamos haciendo esto de “relajarnos”, pues en un momento puedo estar tranquila o relajada. En otros momentos me siento tranquila también pero pienso en cosas tristes o malas no porque quiera, porque se me viene a la cabeza sin yo querer.
No sé porqué, es muy raro, preferiría pensar en otras cosas, pero no sé, me gustaría pensar en nada y dejar mi mente en blanco, lo hago pero por segundos y de repente se me vienen muchas cosas que me afectan mucho en mis pensamientos aunque esté relajada o tranquila.
Siempre están las cosas que personas me han hecho sentirme mal o cosas que me han afectado, tristes, siempre están en mi cabeza aunque no quiera y no lo puedo evitar.”
“Després de fer la relaxació em sento molt millor, amb l’exercici he airejat la ment, em sento més còmoda, més connectada, m’he relaxat. Em trobo molt i molt millor que abans i la meva imaginació s’ha disparat. Mai havia sentit aquesta frescor tan relaxant de la cova, pensava que estava en una bombolla enorme i els meus companys dins altres bombolles grans.
“He viscut un moment molt relaxant.”
Només em falta donar les gràcies a aquests humans petits de mida però molt grans en la seva receptivitat.
Pasqual Aguilar.
